La Torre Agbar és un dels edificis més emblemàtics
La Torre Agbar és un dels edificis més emblemàtics

L'Eurovisió de l'EMA

Ser la nova seu de l'Agència Europea del Medicament impulsaria el sector farmacèutic i científic de Barcelona, però depèn d'una votació que amaga interessos

Tot a punt per saber qui acollirà la nova seu de l'Agència Europea del Medicament (EMA, en anglès). Barcelona vol endur-se el premi gros: una de les agències més grans d'Europa amb 900 funcionaris pagats per la Unió Europea (UE), un pressupost anual de 340 milions d'euros i més de 65.000 visitants. El Brexit podria oferir a la capital catalana l'oportunitat de catapultar el seu sector farmacèutic i científic. Una decisió que es prendrà d'aquí a una setmana en "una votació calcada a la d'Eurovisió", afirma el representant de la Comissió de Salut del Col·legi d'Economistes i exdirector general del Ministeri de Sanitat, Lluís Bohigas.

L'economista ho té clar: "És la preferida pels seus treballadors". Concretament, un 78% dels funcionaris de l'agència es desplaçaria a la capital catalana, segons una enquesta interna, mentre que un 70% l'abandonaria si es traslladés a Bratislava. Tot i això, el Financial Times assegura que Barcelona "ha descarrilat" per la "crisi catalana" en benefici principalment de Milà i Bratislava però també d'Amsterdam o Copenhaguen. Fins i tot, s'apunta que Itàlia ha arribat a oferir als Estats bàltics més tropes de l'OTAN a canvi de vots per a la regió. "El FT reconeix que aquest article està basat en rumorologia", alerta Bohigas i recorda que "tothom es pensava que el procés per decidir la seu seria racional i objectiu i s'ha acabat convertint en un canvi de cromos."

"El procés per decidir la seu de l'EMA s'ha acabat convertint en un canvi de cromos"

La votació serà molt similar a la del concurs musical europeu, "l'única diferència és el vot secret", afegeix l'expert. A la primera volta, cada país pot repartir sis vots (tres, dos i un per opció) mentre que al segon round, on només accedeixen els tres aspirants més votats, cada país pot emetre només un vot. Si cap ciutat assoleix la majoria absoluta, llavors tindrà lloc una tercera i definitiva volta entre les dues millors. 

Barcelona competeix contra 18 ciutats entre les quals trobem Amsterdam, Atenes, Bonn, Bratislava, Brussel·les, Bucarest, Copenhaguen, Dublín, Hèlsinki, Lille, Malta, Milà, Porto, Sofia, Estocolm, Viena, Varsòvia i Zagreb. La ciutat que es quedi amb l’EMA aconseguirà importants beneficis econòmics i per tant, la competència serà ferotge fins al final. 

L’EMA garanteix l'avaluació científica, la supervisió i el seguiment de la seguretat dels medicaments d'ús humà i veterinari a la Unió Europea. Va ser creada l’any 1995 i les seves principals funcions consisteixen en l'autorització i seguiment dels fàrmacs a dins de la UE. Per poder comercialitzar els seus productes, les empreses farmacèutiques han de sol·licitar l'autorització de cadascun d'ells, que és emesa, si s’escau, per la Comissió Europea. L'autorització els permet comercialitzar el medicament en qüestió a tota la UE i l'Espai Econòmic Europeu.

El record de 1992

L’any 1992, sota presidència espanyola de la UE, ja es va presentar la candidatura de Barcelona per acollir la seu d’aquesta agència i va quedar finalista. Actualment, Catalunya compta amb 230 laboratoris, que representen prop de la meitat de la indústria farmacèutica espanyola i internacional ubicada a l’Estat. Alhora, segons dades de la Generalitat, la producció farmacèutica catalana representa el 3,5% de l’europea -assimilable a la dels Països Baixos (4%), Dinamarca (3,7%) o Suècia (3,6%)- i el sector farmacèutic català és el cinquè més productiu de la UE-15. És, per tant, estratègic per a l’economia catalana.

El sector farmacèutic català és el cinquè més productiu de la UE

Actualment, la indústria farmacèutica dóna feina a 21.200 persones a Catalunya, la qual cosa representa el 3,3% de l'ocupació industrial i el 56,2% de l'ocupació de les empreses farmacèutiques espanyoles. D’altra banda, Barcelona ha esdevingut en els darrers anys un dels pols europeus pel que fa a la realització d’assajos clínics. Amb aquest teixit econòmic i empresarial, la presència de l'EMA seria un revulsiu important.

Els centres de recerca i hospitals de Barcelona són líders en realització d’assajos clínics de teràpies avançades: el 80% impulsats per la indústria, i fins a un 20% impulsats per iniciatives de metges i professionals de la salut. "Aquests assajos podrien beneficiar-se dels millors experts i assessors de l’EMA", segons el Col·legi de Metges de Barcelona. 

Criteris i beneficis

Els criteris fixats per la Comissió Europea tenen a veure amb l'operativitat de la nova seu el mateix dia del trasllat, la facilitat i les connexions de transport per accedir-hi des de diferents ciutats europees i internacionals o la continuïtat del negoci així com aspectes centrats en els seus treballadors. 

"Barcelona és un bon lloc de recerca en medicina i això genera sinergies amb l'EMA", assegura Bohigas. Segons el també exresponsable d'Economia de la Salut de la Generalitat, l'arribada de l'agència beneficiaria la situació sanitària local, atrauria experts d'arreu del món durant les comissions tècniques i generaria riquesa científica i immobiliària per al país.

A banda de la repercussió econòmica i social, l’EMA suposa un pol d’atracció de talent i “per als metges suposaria una gran oportunitat per afavorir dinàmiques d’intercanvi de coneixement”, afirmen des del Col·legi de Metges de Barcelona, un dels signants del manifest a favor de la candidatura barcelonina. Segons expliquen des del Col·legi, “els metges catalans s’han distingit, històricament per la seva vocació de recerca i innovació. Els metges van ser els que van forjar amb més esforç que recursos l’embrió dels centres de recerca biomèdica que avui funcionen a Catalunya i que són punters a Europa. Gràcies al seu contacte diari amb els pacients, coneixien quines eren les necessitats i prioritats a l’hora de fer recerca clínica. Alhora, aquests professionals i centres cada cop col·laboren més activament amb centres de recerca bàsica. Això ha convertit Catalunya en la principal regió del sud d’Europa en àmbit de recerca en biomedicina.”

Un manifest pole position

Un informe tècnic de la pròpia EMA realitzat a finals de setembre situa la candidatura de Barcelona a la pole position. El conseller de Salut, Antoni Comín, reivindicava llavors que un dels grans avantatges de la capital catalana és tenir ja la Torre Glòries –popularment coneguda com la Torre Agbar, dissenyada per Jean Nouvel- mentre que un "rival difícil" com Amsterdam planteja "una idea d'edifici provisional". 

La candidatura de Barcelona està avalada per un manifest amb més de 200 entitats signants que defensa "el potencial científic, tecnològic i industrial" de la ciutat alhora que emplaça als treballadors a "gaudir d'una alta qualitat de vida, un dels millors sistemes de salut públics del món i una oferta escolar internacional molt completa". De fet, es calcula que serà necessària la disponibilitat d'escoles per als prop de 600 infants i joves fills de personal de l'agència o l'accés al mercat de treball i a la sanitat per les prop de 900 famílies.

"És un error haver posicionat Espanya i no Barcelona com a competidora"

En un altre informe, la Cambra de Comerç de Barcelona destaca que la capital catalana té una connectivitat internacional "millor" que la dels competidors, una oferta educativa de qualitat amb 18 escoles internacionals a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, un mercat laboral "accessible" i una assistència sanitària "pública i gratuïta" per als residents de la ciutat.

"Un error"

Per últim, Bohigas no dubta a mostrar-se crític amb l'estratègia de l'informe presentat pel Ministeri de Sanitat: "L'agència busca una ciutat més que un país". Defensa que a la UE "predomina repartir" les seves institucions entre països i que per tant, "és un error haver posicionat Espanya i no Barcelona com a competidora". 

L’únic punt que no suma a la candidatura barcelonina és la dispersió geogràfica. Espanya ja té tres agències europees: l'Oficina de Propietat Intel·lectual a Alacant; l'Agència per a la Seguretat i la Salut en el Treball a Bilbao; i l'Agència de Control de la Pesca a Vigo. Així doncs i pel que fa a la resta de requisits tècnics, Barcelona ho compleix tot: instal·lacions, accessibilitat, centres educatius per als fills dels funcionaris, accés al mercat laboral i sanitat per a les famílies i continuïtat de l'activitat.

Ara bé, amb una setmana per endavant, Bohigas assegura que "Barcelona, com a tal, ja no hi pot fer res més" i que tot dependrà també de si el Ministeri està disposat a jugar al "canvi de cromos".

Més informació
Barcelona té la recepta a punt per acollir l'EMA
Barcelona presenta la candidatura de l’EMA
Barcelona rep l''apte' per albergar l'EMA
Avui et destaquem
Comentaris