Xavier Badia és la quarta generació al capdavant de l'empresa Curtidos Badia, fundada pel seu besavi el 1889 i que avui en dia s'ha convertit en un dels principals proveïdors de pell per a les firmes de luxe. En una entrevista amb VIA Empresa, el també president del Gremi de Blanquers d'Igualada i de la Asociación Española del Cuero (ACEXPIEL) defensa el model d'èxit de les 28 empreses que formen part del clúster de la pell en una zona amb més de 700 anys d'història adobera.
Avui, les principals marques de luxe fan servir la pell d'Igualada per als seus productes d'alta gamma. I ara, els adobers igualadins es proposen anar cada vegada més de la mà de la moda, adaptant-se cada temporada a les noves tendències.
Com van passar les adoberies d'Igualada de fer sola de sabata a fer pell per a marques de luxe?
Igualada era coneguda arreu de l'Estat com a centre de fabricació de pell per a sola. Fins al 1975, el 80% del calçat que es produïa a Espanya es feia amb sola fabricada aquí. Això era així perquè abans de l'obertura de les fronteres a Europa, a Espanya hi havia un sistema de proteccionisme, amb aranzels a la importació de productes de fora. Una vegada es van obrir els mercats, van arribar les firmes italianes fabricants de cuir, que oferien el mateix producte que nosaltres però un 25% més econòmic. Aleshores ens vam haver d'espavilar i buscar nous nínxols de mercat.
Com va anar aquesta reconversió?
Fins a l'any 75 les empreses d'Igualada eren monoproducte, bàsicament produïen sola. L'arribada del producte italià ens va donar poc temps a reaccionar. Teníem dos camins: o fer-ho més econòmic, o buscar la manera de donar valor afegit a la nostra pell, apostant per nínxols de mercat de produccions més curtes però més especialitzades. Amb el temps, això ha fet que ens anéssim especialitzant en productes de qualitat, amb uns colors i unes especificacions tècniques molt determinades. I aquells nínxols de mercats que aleshores eren petits, les empreses de luxe i d'alta qualitat, que llavors gastaven un volum petit, ara estan tirant fort i demanen produccions més importants. Hem passat de viure del mercat domèstic a exportar a tot el món i ens fa molt feliços tenir productes fabricats a Igualada arreu. Avui en dia totes les adoberies d'Igualada fan pell d'alta qualitat? En tot aquest procés de reconversió hi va haver empreses que van tancar, d'altres que es van fusionar... però avui podem afirmar que a Igualada es fa un producte d'alta qualitat. Totes les adoberies que estan avui a Igualada s'han reconvertit per a fer un producte de qualitat, això no vol dir que totes treballin pel mercat del luxe, però sí que treballen en unes condicions de màxima garantia.
El projecte "Igualada, capital europea de la pell de qualitat" vol convertir la ciutat en una mena de denominació d'origen del curtit?
El que estem buscant és donar la garantia al nostre client que allò que està produït a Igualada s'està fent amb tot el respecte a la responsabilitat social i mediambiental. Tenim una depuradora que treballa molt bé els residus de les aigües que nosaltres aboquem, i també tenim un codi ètic i social garantit.
Quina és la dimensió del sector adober igualadí?
Actualment som 28 empreses, que ocupem aproximadament 800 persones, més 200 persones de forma indirecta. Tenim una facturació d'uns 170 milions d'euros i exportem un 80-85% del nostre producte. Dins d'aquestes empreses hi ha molta especialització: en selleria, calçat, sola més treballada, marroquineria, cinturons, guanteria... Aquesta diversificació ens dóna la força que podem arribar a cobrir moltes necessitats dels nostres clients, i permet la col·laboració industrial. No pensem que som un conjunt d'empreses familiars sinó com una gran multinacional de la pell.
Com treballeu amb les empreses de luxe a l'hora de fixar les tendències per a cada temporada?
Els nostres clients s'ocupen de la recerca i desenvolupament de producte, adequant-lo tant a la moda com a la qualitat de la matèria primera, característiques tècniques del producte i, el que necessitem estar més coberts, la responsabilitat social i mediambiental que comporta la fabricació. El gran esforç d'Igualada a l'hora de reconvertir-se de tirades llargues a especialitzacions és intentar crear articles nous, desenvolupar color, intentar avançar-se en producte a la moda, i anar acompanyant la nostra clientela en el desenvolupament del producte que ells necessiten.
Com ho feu per avançar-vos a les tendències de cada temporada?
Normalment el color ve dit per la nostra clientela, així com el disseny de la marroquineria. Nosaltres fem propostes, però dins el món dels colors és molt complicat encertar. La nostra part de creació es centra més a tot el que es refereix al producte. Proposem diferents variants, mostrem la capacitat de fer coses noves sobre la matèria primera.
Recentment, el clúster de la pell d'Igualada ha inaugurat una nova seu. Quines opcions us ofereix aquest espai?
A la nova seu hi tindrem un showroom permanent amb els productes que fabriquen les 28 empreses, de manera que cada vegada que un de nosaltres s'hi reuneixi amb un client, aquest pot veure que, per exemple, a més de pell per a bosses, un altre fabricant d'aquí en fa per a guants o cinturons. La idea és que sigui un catalitzador de noves comandes. De fet, una de les idees que tenim com a clúster és la possibilitat de fer-hi una petita fira de presentació de producte per a alguna firma o client determinat. Fer-ho a Igualada té unes possibilitats diferents d'una fira que nosaltres puguem anar a Madrid o a Itàlia o París. Aquí, si el client ve al matí i diu "m'agradaria veure aquest article una mica més brillant o d'un altre color", podem fer-ho al moment, i pot ser una fira viva, de treball. Volem que els dissenyadors vinguin, se'ls hi facin propostes, se'ls puguin donar alternatives, puguem parlar directament amb ells i no hi hagi una distància tan gran. Fer una simbiosi. Entenem que si podem tenir el contacte més directe amb qui realment decideix la col·lecció, podem adaptar el nostre producte i fer-lo més adequat per a aquella producció. Al final és un win-win, tothom hi surt guanyant.
El mercat del luxe ha patit menys la crisi?
El gran creixement del mercat de qualitat ha estat en els darrers 15-20 anys, i ha estat creixent fins a l'any passat. Ara sentim una aturada, principalment degut a la situació del mercat asiàtic i la capacitat de compra del mercat rus. El ruble va fer una baixada de valor important i això ha limitat la capacitat de compra, i a Àsia creixen d'una manera més moderada, hi ha una situació d'una mica més d'estabilitat. El creixement de les firmes de luxe ha coincidit amb les obertures de mercats nous, sobretot asiàtics. Quan aquests es calmen o es desacceleren això comporta menys volum de creixement, d'obertura de botigues... des de l'any passat estem començant a sentir que hi ha més calma, i aquest any també serà de tranquil·litat.
Quins competidors teniu?
Com a competidors tenim Itàlia, França i esporàdicament algun altre país europeu. En grans produccions Xina, Índia o Corea... Però en aquest cas són productes d'escala menor de qualitat.
I a part de pell més barata, la millora dels productes sintètics us suposa competència?
Les matèries sintètiques i les gomes han substituït la pell en molts llocs, però la calidesa i la qualitat d'imatge de la pell avui encara no t'ho dóna un producte sintètic. Sobretot és un tema de calidesa, però també una qüestió de vida útil del producte. Per exemple, en la fabricació d'avions hi va haver un moment que van apostar pel tèxtil als seients, però ara hi tornen a posar pell: es van adonar que la vida del producte és més llarga i tot i ser més car, a la llarga hi sortien guanyant. Gràcies als avanços tecnològics aconseguim que la pell resisteixi a tota mena de taques, líquids, i tingui més propietats que altres materials.
La pell és un producte més sostenible que els materials sintètics?
Una cosa important pel que fa al sector és que la nostra feina és de reciclar. En el nostre cas, l'animal mai es cria per la seva pell. Utilitzem pell vacuna, que és un subproducte de les càrnies, l'agafem quan està en condicions precàries i podria ser focus de malalties, i el treballem per deixar-ne un producte de qualitat. Aquesta és la gran feina que fan les fàbriques de cuir. Després del procés de fabricació, hi ha diferents subproductes que van al seu mercat adequat. De cada subproducte que nosaltres fem se'n fa un altre: la carnassa es destina a alimentació o a altres mercats com cremes facials, etc. L'únic que no es pot aprofitar són les aigües, que van a la depuradora. Amb la pell s'acaba el cicle, és el final d'una cadena on no es deixa res per aprofitar ni cap residu.
Se'n sap molt poc del vostre ofici.
El sector dels curtits tradicionalment no ha tingut molt bona òptica, ja que era una feina bruta, amb olors... Vivíem d'esquena a la societat i això va portar a què no se n'expliqués res. Però és un procés molt interessant, i mentre hi hagi algú que mengi carn és important que algú en recicli la pell. Ara el procés és més net, depurem les aigües, no hi ha tantes olors...i volem explicar al món com fem les pells. Potser ens falta tenir el punt italià, de saber-nos vendre, i ens hem d'entrenar a fer-ho. En comparació amb les professions tradicionals com molts oficis artesans o relacionats amb l'alimentació, que tothom té una idea més o menys de com es fa, el curtit ningú sap de què va. És el gran desconegut, malgrat ser dels oficis més antics que existeixen. Tenim un document que certifica l'existència d'adoberies a Igualada l'any 1340. El cuir s'utilitza des que els homes duen sabates, és molt present al camp i és el que permet aprofitar la força animal... sense el cuir no s'haurien pogut fer corretges per a les politges i no hi hauria revolució industrial! El coneixement és exageradament desproporcionat al seu ús.