La guerra sorgida entre Atari i Activision va fer néixer el concepte de desenvolupador independent dins el mercat dels videojocs. La manca de vista en la gestió del talent dels directius de l'empresa de videoconsoles va desenbocar en una venjança que ha definit l'actual indústria dels videojocs.
Atari va ser fundada l’any 1972 per Nolan Bushnell i Ted Dabney. Aquesta empresa pot ser considerada la fundadora de la indústria del videojoc, de fet va ser la creadora del mític Pong. El 1976 va ser comprada per Warner Communications. Atari va assolir grans èxits durant aquesta època venent milions de consoles Atari 2600. Tant és així que va arribar a produir un terç dels ingressos de la Warner i va esdevenir una de les empreses de creixement més ràpid als Estats Units. Atari dominava gairebé completament el mercat de les videoconsoles domèstiques.
Quan Atari va ser venuda a Warner, el relleu de Bushnell el va agafar Ray Kassar, un empresari que havia fet fortuna al sector tèxtil. Aquest estricte directiu no va saber gestionar el talent que tenia a la casa.
Creació i recompensa
En aquella època els videojocs eren desenvolupats exclusivament pels fabricants dels sistemes pels quals eren dissenyats. És a dir, Atari era l’únic creador i distribuïdor de jocs per l’Atari 2600. El desconeixement de Kassar de la figura del desenvolupador era tal que va decidir anul·lar els incentius econòmics que Bushnell havia promès als treballadors. Una situació que David Crane, Bob Whitehead, Alan Miller i Larry Kaplan no van voler tolerar. Ells eren els desenvolupadors responsables del 60% de les vendes de l’empresa. Amb sous que raspaven els 30.000 dòlars, els treballadors es van sentir traïts quan l’empresa va facturar 100 milions de dòlars amb les supervendes del seu darrer videojoc i no van tenir recompensa.
El grup va decidir negociar la recuperació de l’extra. Kassar va deixar anar una sentència que els va quedar marcada: “No sou més importants pel joc que el xaval que munta el cartutx a la línia de muntatge”.
Van abandonar la companyia l’endemà. Havia nascut Activision i el món del videojoc estava a punt de canviar.
Ascens, caiguda i renaixement
Al grup s’hi va unir un empresari discogràfic amb experiència en gestió d’empreses, Jim Levy. A principis de la dècada dels 80, Activision llança els seus primers videojocs per l’Atari 2600 i obté un gran èxit amb Pitfall!. Activision va fer valdre la qualitat i va crear una marca molt reconeguda. Els productes d’Activision van fer créixer les vendes de l’Atari 2600, però de totes maneres l’empresa de maquinari va denunciar els seus antics treballadors per infringir les lleis del copyright i de patents. Atari va perdre el cas el 1982 i el concepte del desenvolupador independent va néixer.
El risc havia valgut la pena. Ara, però, molts altres van llançar-se al mercat a crear videojocs. Els estudis van aparèixer com bolets i la qualitat dels productes va caure en picat. I també el seu preu. La marca de qualitat d’Activision no va servir de gaire quan el mercat va col·lapsar. Un joc d’Activision costava 30 dòlars i les botigues els venien en pacs de tres per 3 dòlars.
En una època convulsa, Activision va mutar i canviar de CEO, d’activitat i de nom, va passar a ser Mediagenic. Finalment l’empresari Bobby Kotick compra l’empresa. Paral·lelament, durant els 90 Atari s’enfonsa per les males decisions empresarials i per una forta competència dels japonesos. Es fusiona amb JTS i pràcticament desapareix del mercat.
Mediagenic es muda a Silicon Valley i comença la remuntada amb la febre dels 16-bits. A finals d’aquella dècada neix Tony Hawk’s Pro Skater i amb ell el concepte de franquícia anual. Activision va tornar a ser l’elit dels videojocs amb Call of Duty. Però Kotick volia més. Kotick sabia que el futur dels videojocs era a Internet. Volia comprar World of Warcraft, que era propietat de Blizzard, una gran empresa francesa del sector. El 2008 les dues empreses es van fusionar en un gegant de 18.800 milions de dòlars.
Per la seva banda, Atari i les seves filials ja feia temps que havien abandonat el seu negoci inicial, el hardware, per dedicar-se a crear videojocs per a altres consoles. El 2013 es declaren en fallida i l’any següent van entrar en el negoci dels casinos online.
Ironies de la vida, l’any 2010 diversos treballadors de la nova Activision denunciaven públicament l’incompliment de la companyia dels incentius econòmics promesos després dels èxits de la saga Call of Duty. Els treballadors van abandonar l’empresa i van fundar l’estudi Respawn Entertainment.