Sortir a la borsa és un bany de realitat. Les empreses, fins llavors tancades en si mateixes, s'exposen a l'oferta i la demanda real del mercat, que no sempre s'adequa a les seves expectatives. Però abans de debutar al mercat oficial, hi ha un pas previ, el Mercat Alternatiu Borsari (MAB). Té dues modalitats: les socimis representen dues terceres parts de les companyies que hi cotitzen i la resta són startups. “El panorama està canviant i volem invertir aquesta proporció”, indica Valentí Brotons, responsable de l’àrea de mercats del MAB. I l’últim gran debut d’enguany rema en aquesta direcció: Holaluz va entrar-hi divendres. Però, quins avantatges suposa per a les empreses emergents començar a cotitzar-hi?
En total, ho fan més de 120 i la majoria valen entre un i 50 milions d’euros. El mercat no oficial es troba a mig camí entre el capital risc i la borsa, i serveix a les empreses emergents, sobretot, “per créixer i internacionalitzar-se”, segons Brotons. Concretament, guanyen liquiditat, finançament i visibilitat; és a dir, expansió i màrqueting.
Holaluz, amb una facturació de 180 milions d’euros l’exercici passat i un valor de 160 milions d’euros, ha protagonitzat l’operació d’incorporació al mercat més gran dels seus 11 anys d'història. La seva decisió d’entrar al MAB respon a la voluntat “d’accelerar el ritme de creixement”, segons deia la cofundadora i presidenta, Carlota Pi, durant l’acte de debut celebrat a la Borsa de Barcelona. Pi i els altres dos socis fundadors, Oriol Vila i Ferran Nogué, ho van batejar com “l’inici d’una nova etapa” per a Holaluz, però també com a un pas previ per sortir al mercat continu “el més ràpid possible”. De fet, aquesta és l’estratègia de moltes de les empreses que cotitzen al MAB.
El MAB es troba a mig camí entre el capital risc i la borsa, i serveix a les empreses emergents “per créixer i internacionalitzar-se”
Els avantatges
La captació d’ampliacions de capital és un dels trets que més valoren les empreses a l’hora de decidir-se a fer el salt al mercat no oficial. Segons dades que aporta el responsable de l’àrea de mercats del MAB durant un Business Break Lunch organitzat pel Barcelona Tech City, el número d’ampliacions l’any passat va ser de 51 i el valor conjunt va ascendir a 1.177 milions d’euros. Per al 2019, esperen tancar l’any amb 64 ampliacions de capital de startups i socimis per un valor total de 1.200 milions d’euros.
Per tal d’entrar-hi, Holaluz buscava cobrir 40 milions d’euros. És per això que van emprendre un roadshow per anar a buscar finançament –nacional i internacional– i, amb el reclam de saltar a la borsa no oficial, van aconseguir-ne més del doble. Això els va obligar a retallar algunes aportacions i a deixar fora alguns inversors. L’objectiu ara és seguir creixent sense parar. Esperen que el MAB els impulsi per assolir les fites que s’han fixat per al 2023: 1.000 milions d’euros de facturació.
En aquest sentit, Damià Rey, responsable de l’àrea de mercats financers del BME (Borses i Mercats Espanyols), l’operador de tots els mercats de valors i financers de l’Estat, considera que el moment que ha triat Holaluz és molt adequat per captar capital: “El món no para d’imprimir deute i, per tant, els tipus d’interès no poden pujar”.
El 2019 es tancarà amb 64 ampliacions de capital aconseguides per empreses del MAB per un valor total de 1.200 milions d’euros
El segon avantatge és la liquiditat, que Brotons indica que s’aconsegueix amb la rotació d’accions. Tot i això, avisa que és més complicat generar títols que en un mercat oficial. Per fer-ho, la millor estratègia és atreure inversors àncora per tal de provocar un “efecte crida” de cara a aconseguir-ne més. A part d’això, “el MAB proporciona una valoració objectiva de les empreses: és el mercat qui fixa el preu”, afirma Brotons. D’aquesta manera, si les startups no tenen caixa, poden aprofitar les accions, que “tenen un valor estable i assegurat”.
Brotons destaca un tercer gran avantatge, que és la visibilitat que proporciona cotitzar. Les empreses que formen part del MAB solen aparèixer a l’agenda dels mitjans de comunicació. Això no vol dir que sigui automàtic, avisa Brotons, sinó que “les companyies han de ser proactives i donar-se a conèixer”. En aquest sentit, és imprescindible reforçar i ampliar les estratègies de màrqueting un cop presa la decisió de donar el salt al mercat.
Els obstacles
Però no tot són flors i violes en el món del MAB. El mateix Valentí Brotons destaca tres factors que han de tenir en compte les empreses emergents que vulguin passar a formar part de la família. La transparència n’és un, ja que les companyies han d’informar de qualsevol moviment i han de donar accés obert a les seves entranyes al mercat. Començar a cotitzar també requereix canvis en la gestió. “La professionalització és essencial; si estàs en el MAB jugues en una altra lliga”, afegeix el responsable de mercats del MAB. A part d’això, “és car”, ja que la inversió de les firmes en accedir-hi és alta.
Entrar al MAB suposa per a les startups transparència, professionalització i una inversió alta
El MAB compta amb més de 120 empreses l’any que celebra el seu onzè aniversari. La facturació del conjunt de companyies que hi cotitzen creix a doble dígit. Les firmes de software, energies renovables i farmacèutiques són les més nombroses entre el segment d'empreses emergents. Holaluz va sortir-hi divendres i, al migdia de dilluns, les seves accions han augmentat un 14,6% el seu valor.