La vocació és més forta que la tranquil·litat de tenir una feina estable
La vocació és més forta que la tranquil·litat de tenir una feina estable

Què vols, diners o vocació?

Tenir feina estable o un bon sou no són suficients per mantenir la motivació i la il·lusió, dos símptomes que demostren que cal reinventar-se professionalment

Ni tenir una bona posició a la feina, ni un horari estable o un sou generós són suficients per amagar els desitjos vocacionals. A vegades cal un canvi d'aires, més o menys radical, però cal. Tal com indica Adecco en el seu últim estudi sobre el clima laboral, el 36,1% dels espanyols triaria ara una altra carrera professional si pogués tornar enrere. I el setembre, coincidint amb l'inici del nou curs, pot ser el moment perfecte.

La desmotivació, la irritació o l’esgotament derivat de la feina són indicis que mostren que potser cal aquest canvi d’aires i retornar als orígens. O potser el millor símptoma és la intuïció, com va viure en Daniel Rosselló, qui va decidir posar fi a una carrera més que sòlida en el camp del màrqueting per dedicar-se a la medicina. “Si quan et lleves al matí tens la sensació que no estàs fent el correcte, has de buscar realment què és el que vols fer, i jo sabia que volia ser metge”, relata.

Rosselló: “Si quan et lleves al matí tens la sensació que no estàs fent el correcte, has de buscar realment què vols fer"

Aquest batec, tot i això, ve de lluny. Rosselló havia fet el batxillerat científic amb la idea d’entrar en l’àmbit mèdic, però va decantar-se per entrar a Esade en veure que no li arribava la nota. “Sempre m’havia agradat molt l’economia i la gestió”, justifica sobre la tria de la nova carrera, la qual va complementar amb un màster en màrqueting que el va introduir al món laboral.

Deixar una multinacional per seguir el teu somni

Rosselló ha treballat a Sony, Merck i Procter&Gamble, on des de feia dos anys ocupava el càrrec de responsable a Iberia del màrqueting d’Herbal Essence des de Madrid. “Unes feines bastant bones per a l’edat que tenia llavors”, reconeix, “justament m’estaven oferint fer-me càrrec de més marques quan vaig decidir marxar”. Un increment de responsabilitat i reconeixement que hauria fet content qualsevol, o almenys qualsevol que sabés que estava en el lloc correcte.

Ni la feina estable en una multinacional és capaç de motivar un treballador que se sent fora de lloc

El que va viure l’Ignasi Melià, enginyer industrial, és molt semblant. En el seu cas, però, va decidir deixar Nissan i la seva vida a Suïssa, on hi residirà des de feia nou anys. “Va arribar un punt en què em van demanar anar a altres països per anar creixent dins de l’empresa i vaig sentir que no em venia de gust”, explica.

“Feia temps que veia que l’automoció no estava feta per a mi”, continua, “sempre he tingut una part artística i m’interessava molt també el màrqueting i el branding, i vaig aprofitar la situació”. El resultat va ser un període d’investigació, de formació – “de manera autodidàctica”- i de prendre la decisió de tornar a Barcelona per endinsar-se en el món tèxtil i crear la marca de roba i complements Ardits, inspirada en el surf i el Mediterrani. “La idea era aprofitar el know how de la indústria tèxtil i produir a casa, que els diners no se’n vagin a fora com passa sempre”, afegeix.

Donar més d’un mateix

El canvi de professió de l’Alfred Causi ve donat pel fet de voler anar més enllà de les tasques de la seva feina. Després de vuit anys i mig a Telecos.cat, assessorant enginyers en temes tècnics i normatius, i coordinant les formacions i grups de treball va trencar amb tota l’estabilitat que tenia.

“Va arribar un moment en què les meves aspiracions professionals eren més ambicioses que la mateixa institució on estava”, afirma, per això va crear la seva agència per donar serveis de comunicació per a enginyers, Wit Comunicació. Així, Causi ha passat de consultar lleis, normes i números a mirar l’harmonia de colors en un logotip o valorar la imatge d’un negoci al seu web.

Causi: “La principal dificultat és el canvi de registre, les rutines són totalment diferent”

“La principal dificultat és el canvi de registre, les rutines són totalment diferent”, apunta. Tanmateix, el seu salt no ha sigut totalment al buit: “Tenia ja formació en tècniques comercials i he vist que tot això és l’aplicació directa del que vaig aprendre sobre màrqueting i vendes”.

Com Rosselló, la motivació de Causi no ha sigut ni econòmica ni ha tingut res a veure, és el resultat de no voler veure’s en un futur al mateix lloc de treball.

La crisi com a excusa per canviar

Treballar en el sector cultural i sumar-hi un context de recessió va fer que la situació de la Margarida Muñoz fos “insostenible”. Aquesta historiadora de l’art tenia una beca de col·laboració amb la Universitat, tenia entre mans la seva tesi doctoral i treballava amb el Ministeri de Cultura fent recerca. I tot això, pel que qualifica de “condicions precàries”, sobretot pel que fa al sou. “M’agradava molt la feina, però així no podia tenir un futur”, comenta.

Convertir un 'hobby' en professió pot retornar la motivació i la il·lusió per la feina

Davant del panorama, la seva decisió va ser deixar aparcada la seva carrera anterior i convertir el seu hobby en la seva professió: la decoració d’interiors. “El primer pas va ser formar-me amb un curs a Madrid i després fer-me autònoma”, recorda sobre els inicis, “vaig necessitar dos anys per conèixer gent important, empreses i saber-me moure”. En aquest període també va conèixer el seu soci, en Miguel Sances, amb qui dirigeix l’estudi Home Homing.

Les dificultats de començar de zero

Tot procés de reconversió té els seus entrebancs. El que Melià més ha notat ha sigut adquirir els coneixements necessaris: “El fet de ser enginyer i estar especialitzat en organització industrial d’ajuda a adquirir-los amb més facilitat, però ha estat més complex el que pensava. No és confeccionar i prou”.

A més a més, destaca que l’automoció és molt més “estructurada” i que el tèxtil encara “treballa a l’antiga”. Ha hagut de fer un canvi de xip per adaptar-s’hi i aprendre que cada sector treballa de manera eficient a la seva manera. 

La trava que Muñoz destaca de l’etapa de “renaixença professional” és la manca de contactes: “Venia d’un món diferent i no coneixia res. Per això sempre dic que Internet és el que més em va ajudar, hi ha marketplaces on pots trobar els teus primers clients”.

L’ara decoradora d’interiors també destaca que fins fa poc aquest era un perfil professional poc conegut. Ni els constructors ni les botigues de productes de decoració o mobles pensaven en ells, “creien que amb el que demanaven els clients ja en feien prou”, assenyala, però que això li ha permès entrar a un sector amb poca competència.

Un petit avantatge que Causi també ha experimentat. La comunicació és un camp oblidat per als enginyers, pel que aquí ha vist una motivació per superar les dificultats del canvi de feina: “Ajudem els professionals i els assessorem en allò que necessiten. Ara sé que estic fent el que m’agrada”. Una satisfacció que supera tant les dificultats del canvi de rutines com el fet de rebutjar a un sou, com va fer Rosselló.

Més informació
Consells per canviar de professió
Així emprèn la gent normal
El futur de les professions està per escriure
Avui et destaquem
Comentaris