Els germans Rudolf i Adolf Dassler van fundar una empresa de calçat els anys 20 a l'Alemanya de postguerra. El seu odi fraternal detonat per la II Guerra Mundial va desencadenar en la separació de la companyia i donà lloc a Adidas i Puma. Una rivalitat que, alhora, comportà una revolució en la indústria del calçat esportiu.
Després de la I Guerra Mundial els germans Dassler van tornar a la seva localitat natal de Herzogenaurach, a prop de Nuremberg, i van llançar la seva pròpia empresa de sabates seguint la saga familiar –el seu pare era sabater-.
 |
| Rudi Dassler (E) i el germà Adolf (D) amb el ministre d'esports alemany H. Waitzer el 1930 |
L'empresa va créixer i inclús Jesse Owens va dur les sabatilles dels germans Rudolf i Alfred Dassler als Jocs Olímpics en què va guanyar la medalla d'or dels 100 i 200 metres, salt de longitud i relleus.
Però els problemes van aparèixer quan en Rudolf va ser cridat a files i va haver de combatre a Polònia a les files de Hitler –els dos germans estaven afiliats al partit nazi- mentre l'Alfred era al capdavant del negoci, que inclús es va transformar per donar un cop de mà a la guerra. Tot el poble s'hi va bolcar, de fet, fabricant roba o peces per l'exèrcit.
Un cop va acabar la II Guerra Mundial, durant l'ocupació americana de la zona, la dona d'Alfred va convèncer les tropes que ells només volien fer sabatilles d'esport. Però Rudolf estava convençut que el seu propi germà havia conspirat contra ell i el va culpar per l'any que va passar a la presó capturat pels americans i acusat de formar part de les SS.
L'odi entre els germans va créixer i la guerra personal va desembocar en acusacions creuades de pertinença al partit nazi. La situació era insostenible. L'any 1948 Rudolf decideix deixar l'empresa i fundar Ruda (acrònim de Rudolf Dassler) que finalment derivaria en Puma a la mateixa població. Alfred, per la seva banda va rellançar l'empresa amb el nom d'Adidas.
Amb les dues empreses la localitat va quedar dividida en dos: els treballadors de cada companyia tenien els seus bars, equips de futbol i no es podien casar amb algú de l'empresa rival. Els fills dels treballadors de Puma no podien dur calçat Adidas i viceversa. La rivalitat era tal que a Herzogenaurach se la coneixia com die Stadt des gesenkten Blicks –la ciutat de la mirada cap avall- que era el que feia la gent pel carrer per identificar a on treballaven.
Aquesta guerra, però, va impulsar la innovació al sector i la competència entre germans va revolucionar la indústria de l'esport: van ser els primers a fer servir estrelles de l'esport per promocionar-se. Cosa que després moltíssimes altres marques també han fet. Adidas va guanyar 720 milions d'euros el 2015 i Puma 37,1 milions.
L'odi entre les famílies va acabar l'any 2009 quan, ja sense el control empresarial, van disputar un partit de futbol de reconciliació.
 |
| Herbert Heiner, CEO d'Adidas (D) i Jochen Zeitz, CEO de Puma |