Pla general de la Universitat de les Illes Balears, on s'ubica la Fundació BIT, una de les principals entitats de l'ecosistema emprenedor de les Illes Balears | Europa Press

EMPRENEDORIA

Emprendre a les Illes Balears: no tot és turisme

La crisi impulsa les startups de videojocs i biotecnologia alhora que provoca un cert retorn a activitats tradicionals com l’artesania i l’agricultura

“Airbnb no ha sortit de les Illes Balears”, lamenta Àlvaro Medina, el director general de la Fundació BIT, una de les principals entitats de l’ecosistema emprenedor de l’arxipèlag. El coneixement i el talent per crear-la, hi són, considera. Quin és el problema? La manca d’inversions en noves startups. “Costa molt trobar finançament perquè l’economia balear està molt centrada en el turisme”, explica Medina. La tendència abans de la crisi ja era de creixement de sectors allunyats del turisme, però la pandèmia ha accelerat aquest procés i, a més, ha tingut conseqüències directes: d’una banda, les startups de videojocs i biotecnologia prenen força i, de l’altra, certes activitats tradicionals com l’artesania i l’agricultura tornen a generar interès.

Si bé la major part d’emprenedors balears opten per crear noves solucions digitals per al turisme –com, per exemple, Hotelbreak i Logitravel–, hi ha vida més enllà d’aquest model econòmic que la recuperació postpandèmia vol diversificar. Medina destaca tres sectors que van més avançats que la resta: els videojocs, la biotecnologia i les startups digitals no turístiques. De fet, un estudi recent de la Direcció General d’Innovació del Govern situa els videojocs i l’animació com una oportunitat per diversificar l’economia a les Illes.

Des de l’IDI, l’Institut d’Innovació Empresarial de les Illes Balears que depèn de la Conselleria de Transició Energètica i Sectors Productius, han identificat una tendència dels emprenedors a reprendre oficis tradicionals. La gerent de l’associació dedicada a incrementar la competitivitat de les empreses, Mariona Luis, explica que el nombre de consultes d’emprenedors que reben de cada sector s’ha modificat els darrers anys. Mentre que el comerç i l’hostaleria ocupaven el primer i segon lloc els anys 2019 i 2020, els dos primers mesos del 2021 s’han vist superats per futurs negocis d’artesania.

L’agricultura i la sanitat són dues altres sorpreses del recompte d’aquest inici d’any: s’han posicionat als llocs cinc i sis. L’any 2019, l’agricultura no apareixia entre els 15 sectors amb més demanda d’assessorament per a nous empresaris i la sanitat era al número 12. L’any passat, la situació ja va començar a canviar: els emprenedors de l’àmbit de la sanitat eren els novens amb més consultes, mentre que els agricultors entraven al recompte en el número 15.      

Hi ha hagut un canvi en els hàbits de consum que impulsa la creació d'empreses de sectors tradicionals: "Ja no es tracta de gastar molt, sinó de gastar bé", segons la gerent de l'IDI, Mariona Luis

Per què aquest canvi? “Ho atribuïm a la covid-19, però ja hi havia una mar de fons de tornar a les arrels; ja havíem identificat abans de la pandèmia intents d’emprenedors en aquest sentit per motius ideològics”, relata Luis. Ara, però, s’ha produït un canvi en els hàbits de consum: “Ja no es tracta de gastar molt, sinó de gastar bé”. Aquest compromís del consumidor és clau en l’evolució de sectors com l’agricultura ecològica, per exemple.    

Les startups més prometedores

Tragnarion Studios va ser el primer gran estudi de videojocs que va aparèixer a Mallorca, l’any 2003. Tot i que fa sis anys que ja no existeix, va obrir camí a altres petits estudis que ara estan en fase de creixement, com Playspace, que dissenya jocs per a smartphone. “En aquell moment, Tragnarion va ser tota una novetat i va arribar a dissenyar jocs per a Nintendo y Playstation”, indica Medina. Part del mèrit de l’èxit dels videojocs mallorquins el té la Universitat de les Illes Balears (UIB), que ofereix un màster d’animació 3D molt ben posicionat a nivell estatal.

Sanifit és el millor exemple, segons Medina, d’una empresa biotecnològica balear amb èxit. La biofarmacèutica d’assajos clínics té oficines al Parc Bit –l’espai de la UIB on està ubicada la Fundació BIT– i als Estats Units. “És l’empresa d’aquest sector a l’Estat espanyol que més inversió de capital risc ha reunit”, explica Medina. Des que va néixer, ha captat més de 130 milions de dòlars, segons indica la mateixa companyia a la seva pàgina web. El gerent de la Fundació BIT assegura que hi ha altres empreses que segueixen el camí de Sanifit. “La covid-19 ha afectat aquest sector, que funciona molt amb esdeveniments i fires per trobar inversors”, indica. Tot i que l’activitat de laboratori va seguir durant els mesos més durs de pandèmia, la comercial va quedar totalment aturada. Ara, s’ha reprès amb força.

Álvaro Medina, director general de la Fundació BIT: "Tot Mallorca s'està convertint en una ciutat molt gran; els pobles cada vegada estan més connectats"

Habitissimo i Dondominio, una plataforma de reformes i una aplicació de gestió de noms de domini, són dos exemples d’empreses TIC no turístiques creades a Mallorca que dona Medina. Totes dues ja han fet el bot de startup a empresa consolidada. Excepte el cas de Dondominio, que té seu a Manacor, tota aquesta emprenedoria es concentra, bàsicament, a Palma. Però Medina explica que “tot Mallorca s’està convertint en una ciutat molt gran; els pobles cada vegada estan més connectats”. La situació a la resta d’illes no és tan dinàmica, especialment a Eivissa i Formentera, ja que a Menorca hi ha una delegació de la Fundació BIT que aglutina l’ecosistema. El Govern, però, es troba en tràmits per obrir un CentreBIT a Eivissa, per tal d’impulsar l’emprenedoria a les Pitiüses.       

Els principals obstacles

Finançament i talent. Són els principals obstacles amb què es troben les noves empreses, siguin del sector que siguin. Mentre que Luis destaca que els negocis industrials tenen dificultats per trobar sòl, ja que “els preus són molt superiors que els d’altres comunitats”, Medina creu que “falta que el sector privat s’hi involucri”. Les inversions són necessàries tant per a les noves empreses de sectors tradicionals com per a les startups digitals de qualsevol àmbit.

Dos negocis no turístics

De fet, les finances són una de les principals dificultats que van trobar Laia Bellver i Toni Toledo quan van començar els seus respectius negocis. Bellver és arquitecta i l’any 2017 va decidir muntar un despatx propi davant les “condicions millorables” que s’havia trobat com a treballadora a altres empreses del sector. “No estem gens formats; no sabem la quantitat de gestions que s’han de fer per crear una empresa, la part administrativa, controlar les finances...”, assegura la fundadora de Racons Arquitectura. Toledo, en canvi, és propietari de Muvon, una empresa de cotxes elèctrics compartits, però la seva experiència emprenedora no dista de la de Bellver: “Saber què necessita una empresa per arrencar és molt difícil, així com la part financera”.

Tots dos van recórrer a Palma Activa per fer enlairar les seves companyies. Allà, hi van trobar cursos i diferents ofertes formatives. L'agència de l'ajuntament de la ciutat ofereix, a més, el servei de donar d'alta nous negocis a través del Punt d'Atenció a l'Emprenedor (PAE). Les dades de l'entitat indiquen un creixement del 10% d'altes el 2020 en comparació a l'any anterior, tot i la pandèmia. En total, se'n van tramitar 68, amb un activitat destacada entre setembre i octubre. Tal com indiquen des de Palma Activa, la majoria de les empreses donades d'alta durant l'any passat corresponen a sectors que no requereixen presencialitat, com la consultoria i el màrqueting o la docència. Tot i així, la instal·lació de xarxes elèctriques i fibra òptica i el comerç al detall també han tingut un paper destacat. 

Tot i que Muvon i Racons Arquitectura han tingut un petit parèntesi en el seu camí a causa de la pandèmia, preveuen créixer de cara al 2021. “Volem arribar a acords amb hotels i ports, per exemple, per expandir el negoci enguany”, diu Toledo. L’emprenedor veu la covid-19 com una oportunitat per repensar les ciutats i la mobilitat, i creu que el turisme pot ser un aliat per a Muvon, tot i que no és una empresa directament turística. “És com si ens haguéssim botat un any, amb la covid-19”, relata Bellver. De cara a aquest 2021 o al 2022, tenen pensat contractar una tercera persona, però té dubtes. “És molt difícil contractar algú per a una empresa tan petita; ja ens va passar que volíem fer créixer la plantilla i no ens va sortir bé”, indica.

De fet, el talent és un dels principals problemes que veuen el director general de la Fundació BIT i la gerent de l’IDI per al creixement de l’ecosistema emprenedor a les Illes Balears –i, realment, a tot l’Estat espanyol–. Mentre que a la indústria i els oficis tradicionals falta talent, en l’àmbit digital, no és que no n’hi hagi, sinó que marxa. “Hauríem de fer una reflexió profunda; els models antics d’economia no funcionen”, sentencia Medina.

“Tradicionalment, el que cobra un cambrer fent la temporada turística és més que un fuster tot l’any”, posa d’exemple Mariona Luis. L’impuls de la Formació Professional Dual i d’estudis especialitzats de sectors com el nàutic, el químic i la fusta, són possibles solucions a la manca de perfils tècnics i d’FP. Com es reté el talent digital i se’n crea més d’industrial? Medina creu que la forma de ser dels balears fa que “no expliquem tot allò que fem” i això, afegeix, “és un pecat”.