En un clima mundial d’auge del proteccionisme i del nacionalisme sense precedents els darrers 60 anys, el Brexit constitueix el més clar exemple d’aquests fenòmens a escala europea. La sortida del Regne Unit de la Unió Europea (UE) implica la renúncia unilateral a un projecte històric d’integració econòmica i la recuperació de la sobirania i autonomia plenes en la circulació de mercaderies, persones, capitals i serveis. 3.000 empreses catalanes tenen negocis al mercat britànic. Com afecta el Brexit a les pimes del nostre país?
Els darrers esdeveniments fan encara més palesa la influència de la ideologia en el debat sobre el Brexit, més que no pas del pragmatisme econòmic i empresarial. El darrer i polèmic Informe del Fiscal General del Regne Unit evidencia com Irlanda del Nord i la República d’Irlanda evitaran la frontera seguint tots dos dins el Mercat Únic durant el període transitori pactat al novembre i ara sotmès a votació al Parlament britànic. Aquest fet ha exaltat els ànims dels partidaris més acèrrims de la unitat del Regne Unit, que consideren trencada amb aquest acord.
Regulació
En clau econòmica, ens enfrontem a diferents escenaris, tots ells de canvi per als empresaris que mantinguin relació amb el mercat britànic. El període transitori pactat entre Theresa May i la Comissió Europea al novembre implicaria que el Regne Unit es mantingui de fet dins el Mercat Únic durant un període transitori fins a finals del 2020, prorrogable per dos anys més. Això donaria marge a les empreses per adaptar-se, però sense oblidar que el final d’aquest període transitori serà, en tot cas, la sortida del Regne Unit de la UE.
Si el Regne Unit i la UE no arriben a cap acord, l’1 de gener del 2021 el Regne Unit esdevindrà un “país tercer”, de manera que quedaria sense efecte la lliure circulació de mercaderies, persones, capitals i serveis. És probable llavors que els aranzels entre el Regne Unit i la UE no siguin gaire alts, ja que la mitjana de l’aranzel extern comunitari se situa avui al voltant del 5-6%. Alguns sectors, però, com els productes agroalimentaris poden patir barreres de fins al 22%.
Tanmateix, la sortida del Regne Unit de la UE tindria un efecte més greu en l’àmbit normatiu i regulador. Milers de regulacions europees deixaran de ser aplicades i d’afectar tota mena de productes i serveis. El propi Regne Unit s’ha mostrat preocupat per una sortida immediata el proper 30 de març, en cas que el Parlament britànic no ratifiqués l’acord del novembre passat. En aquest cas, no hi hauria temps de desenvolupar una normativa pròpia britànica en sectors sensibles com l’alimentació. Si es deixés d’aplicar la normativa comunitària de cop i no poguessin entrar els productes europeus al Regne Unit, el propi mercat britànic quedaria fortament desatès. El Parlament britànic havia recomanat en un informe sectorial que el Regne Unit reconegui unilateralment la normativa europea per facilitar l’entrada d’aliments importats.
"Les nombroses empreses afectades per qüestions de regulació, homologació, certificació i similars hauran de romandre atentes"
Per tant, les nombroses empreses afectades per qüestions de regulació, homologació, certificació i similars hauran de romandre atentes al desenvolupament normatiu que fan les institucions britàniques durant el període transitori. En cas, però, d’un Brexit immediat el proper 30 de març, si no es ratifica l’acord per al període transitori, és molt probable que se segueixi aplicant la normativa europea de manera provisional en alguns sectors rellevants com l’alimentari.
Mobilitat laboral i sector turístic
La circulació de persones és, sens dubte, un aspecte clau de la relació entre la UE i el Regne Unit, atès que els partidaris del Brexit desitgen sobretot recuperar la sobirania plena en aquest àmbit. És aquí on seran segurament més restrictives les mesures i acords entre ambdues parts. En cas de no ser ratificat l’acord UE-Regne Unit, el proper 30 de març ja no s’aplicaria la lliure circulació de persones, tot i que s’ha previst mantenir l’entrada de ciutadans d’ambdues bandes sense visat per a estades de fins a tres mesos. Aquest mateix escenari es podria produir el 2021 si tampoc hi ha acord entre el Regne Unit i la Unió.
El sector turístic català observa amb preocupació els canvis en aquest àmbit, atès que vora dos milions de britànics visiten anualment Catalunya. La possibilitat que segueixin entrant sense visat a la UE per a períodes curts implicaria pocs canvis efectius en el sector. Més afectació hi hauria per a aquells ciutadans britànics que resideixen de manera permanent a casa nostra i que esdevindrien automàticament “no comunitaris”.
"El sector turístic català observa amb preocupació el Brexit: dos milions de britànics visiten anualment Catalunya"
L’efecte sobre el turisme català seria més greu en un escenari de no ratificació de l’acord pel Brexit si la lliura esterlina es desploma als mercats de divises, tal com han previst alguns estudis. Una pèrdua de valor de fins al 25% que alguns han vaticinat, sens dubte rebaixaria la capacitat dels britànics de viatjar a Catalunya i a qualsevol altre destí de la Zona Euro.
Encara que es puguin evitar els pitjors escenaris i es pacti un acord entre la UE i el Regne Unit sobre la seva relació futura a partir de gener del 2021, és clar que aquesta relació serà ben diferent de l’actual. Tot apunta a un simple acord preferent de comerç entre ambdós territoris, similar als acords que la UE ha signat recentment amb el Canadà, Corea o el Japó.
Aquest futur acord significaria que no hi hauria lliure circulació de persones entre el Regne Unit i la UE, però sí segurament l’exempció de visats; no s’aplicarien aranzels en molts productes però no en tots, i es reconeixerien determinades normes i homologacions de manera recíproca però no en tots els àmbits.
Per tant, caldrà seguir molt atents a l’evolució de les negociacions entre Londres i Brussel·les, ja que de la seva configuració futura depenen les més de 3.000 empreses catalanes amb negocis al mercat britànic. Mentrestant, les organitzacions empresarials haurem de seguir fent sentir la nostra veu a favor del pragmatisme i del progrés per sobre de la ideologia i del proteccionisme.
