Parlem d’igualtat en singular o en plural? El valor superior a protegir i garantir és la igualtat en singular, que cap persona sigui discriminada per ser, ras i curt, allò que és. Igualtats en plural ens permetrà aterrar el principi, orientar i possibilitar l’acció sobre els aspectes rellevants per aconseguir que el valor superior sigui efectiu i esdevingui una realitat. Les organitzacions enteses com a comunitats de persones han d’aspirar a la igualtat per dogmatisme i per pragmatisme. Com a dogma és un valor superior del model de societat al que aspirem. El pragmatisme ens permetrà passar del dit al fet avançant en aspectes concrets, amb passos ferms, al ritme que l’organització pugui permetre’s.
L’acció vol paciència i persistència. Convicció en el que es predica i constància en el que es practica. És important tenir punts de fuga clars cap on orientar tant el propòsit com la tasca. Que no es pugui fer tot el que es voldria ni tot alhora no s’ha de convertir en una coartada, pretext o excusa per no intentar-ho o motiu que atenuï o justifiqui l’omissió d’acció. Les organitzacions disposen d’un instrument potent per avançar en aquesta matèria, es tracta dels plans d’igualtat. Els qui encara no teniu pla d’igualtat feu-lo. Preneu-vos-el seriosament, feu-lo amb rigor, definint mesures ambicioses però que alhora siguin factibles, tenint present que les dones són avui el 51% de la població de Catalunya, el talent no té gènere i les oportunitats tampoc n’haurien de tenir. En quatre o cinc anys segurament aconseguireu revertir bastants dels desajustos que detectareu. I descobrireu que la diversitat, la mirada de gènere, la pluralitat, enriqueixen l’anàlisi, donen més perspectiva i milloren el resultat.
La igualtat és una mina, és un filó per a les organitzacions que aspiren a excel·lir
Igualtat com a no discriminació, com a oportunitats de desenvolupament tant des de la perspectiva de la formació com de les opcions de promoció. La igualtat és una mina, és un filó per a les organitzacions que aspiren a excel·lir. Si exclous per raó de gènere, d’orientació sexual, de raça, d’edat, del criteri que vulguis, cada cop t’anirà quedant un univers més reduït i les teves probabilitats de disposar de les persones idònies aniran minvant, cada cop seran més petites, estadísticament la proporcionalitat de la qualitat es correspon amb la quantitat del univers. Discriminar és fer sentir a les persones que hi ha motius més enllà de la seva vàlua que els podran limitar o marginar. Discriminar és lligar-se un braç a l’esquena, auto-limitar-se, renunciar a aspirar a ser el que podries arribar a ser. El nepotisme pot beneficiar a persones concretes però sempre comporta necrosi a l’organització, és pa per avui per a uns pocs i fam per demà per a tota la resta, és conformar-se en allò que creus que et convé dimitint de la teva responsabilitat d’empènyer cap a la millora col·lectiva continuada.
La igualtat amb equitat vol i exigeix meritocràcia real i efectiva
Igualtat com equitat. Buscant l’equilibri i la mesura entre el reconeixement de la contribució i la desaprovació de la incompetència. El mèrit, la capacitat, l’esforç, el compromís i els resultats són els factors a considerar. Cal adaptar les possibles alternatives de solució a cada cas concret evitant respostes rígides que puguin comportar a la pràctica un efecte contrari al que es pretenia en teoria. Les persones com a factors integrants d’organitzacions som aptitud i actitud. No hi ha dos persones clòniques. Parlar de persones és parlar de diversitat. La diversitat enriqueix, matisa. L’equitat pondera, sospesa les circumstàncies personals, de situació i d’entorn que concorren. La igualtat són els tres colors bàsics, l’equitat contempla tota la gama de colors del pantone. La igualtat amb equitat vol i exigeix meritocràcia real i efectiva.
La igualtat vol capacitat d’escolta activa. Parar atenció al que es diu i no atendre només a qui ho diu. Dedicar temps a les persones. Escoltar més i parlar menys. Va més de taula rodona que de púlpit. El pensament únic afebleix, eclipsa posicions, empobreix el debat, limita perspectives, condiciona arguments, predetermina conclusions. Indicadors clars i concrets són indispensables, alhora que són imprescindibles les valoracions i opinions de les persones amb coneixement. Contrastar els què i els qui permet democratitzar l’organització en el seu conjunt i dificulta la consolidació dels regnes de taifa.
La igualtat incòmoda crítica et farà pensar, confrontarà les teves idees amb d’altres
La igualtat és incòmoda. Igualtat no és modular un entorn de treball amb les persones que són com tu, que pensen el mateix que tu, com a tu t’agraden i diuen a tot que sí. Igualtat és intentar rodejar-te de les persones més adequades en cada posició per excel·lir en la feina, amb independència de qui siguin, com es diguin, d’on vinguin, a qui resin o estimin. La igualtat incòmoda crítica et farà pensar, confrontarà les teves idees amb d’altres, contribuirà a decisions més potents en la mesura que estaran més sòlidament contrastades.
Igualtat també en l’equilibri de la relació entre les persones i els rols que tenen, menys classisme i més respecte. Fonamental en la relació entre la representació social i la direcció de l’organització. Reciprocitat en el reconeixement de les respectives legitimitats. Ambdues parts representen valors, factors i interessos vitals per a l’organització. El benestar de les persones és un valor fonamental a protegir, alhora que també ho és garantir la viabilitat i competitivitat de l’organització. Cal maduresa i empatia, consciència d’interès general, capacitat de superació de les visions endogàmiques, fonamentar la relació i la interlocució en la corresponsabilitat, la transparència i la visió a llarg termini. Quan direcció i representació social van ensems tot és més fàcil; sempre que no estiguem davant una direcció pusil·lànime ni una representació social groga. La millor garantia pels llocs de treball i pels resultats és la solvència present i viabilitat futura de l’organització a la que pertanyen tenint present que la decisió final sempre és dels clients.
La igualtat us donarà la mesura de quant sana és una organització
La igualtat és una cola d’adherència a l’organització si podem transmetre que governem des de l’equitat i la transparència. La convicció que la nostra organització és un equip i sustenta les decisions en la vàlua personal i professional, basada exclusivament en les actituds i les aptituds de les persones, sense favoritismes ni discriminacions, farà que tothom es senti interpel·lat a donar el màxim de si mateix, amb justa aspiració a arribar tan lluny com sigui possible, en l’exercici de les seves competències
La igualtat us donarà la mesura de quant sana és una organització. Les igualtats us permetran avançar. Amb igualtat us serà més fàcil consolidar-vos com organització d’alt rendiment o avançar en el camí de ser-ho.
