Hi ha persones que treballen, n’hi ha que estudien, n’hi ha que treballen per poder estudiar i n’hi ha que mentre estudien també volen treballar. No necessàriament responen a les mateixes situacions, inquietuds o necessitats. Sovint hi ha relació entre el que s’està estudiant i allò en el que hom voldria desenvolupar-se professionalment, si més no a nivell d’il·lusió o expectativa. En aquest cas, quin escenari millor que poder començar a treballar en quelcom relacionat amb el que s’està estudiant. I és aquí on el contracte de formació en alternança introduït per la recent reforma laboral es pot convertir en una gran oportunitat de transformació del nostre sistema de formació per apropar-nos a un autèntic model dual.
El contracte de formació en alternança ha substituït l’anterior contracte per a la formació i l’aprenentatge. Els antecedents no son massa bons, l’anterior contracte no va acabar de reeixir del tot. Les dades parlen per si soles. A Catalunya l’any 2021 només es van fer 1.094 contractes per a la formació i l’aprenentatge; el 2019, darrer any normal prepandèmic, 1.703 contractes. Si tenim present que a Catalunya al curs 2020-2021 hi havia 179.693 persones estudiant FP i 218.207 a la universitat, està tot dit: només el 0,3% de les persones que estudiaven tenien un contracte formatiu vinculat amb el que estudiaven.
La reforma laboral ha limitat molt la temporalitat. S’ha eliminat el contracte d’obra i servei. El contracte per a l'obtenció de pràctica professional (anteriorment conegut com contracte en pràctiques) -per després dels estudis- ha vist reduïda la seva durada màxima de 2 anys a 1 any. El contracte temporal ha quedat restringit a una finestra anual de 90 dies o supeditat a la causalitat tipificada amb un màxim de 6 mesos ampliable a 12 per conveni col·lectiu. Cal esperar a veure com acaba la negociació en curs entre la patronal de les ETT i els sindicats al voltant de poder desvincular de la causalitat els contractes on hi hagi fixes discontinus d’una ETT, fet que podria suposar un canvi substancial respecte a l'escenari en vigor. Ara per ara, aquesta restricció de la temporalitat amb caràcter general pot suposar una oportunitat addicional per al contracte de formació en alternança que pot arribar a tenir una durada de fins a 2 anys tot i la seva limitació vinculada a la jornada (no superior al 65% el primer any i al 85% el segon).
Des de la perspectiva de les persones, si necessites treballar per poder estudiar o mentre estudies vols treballar, poder tenir l’oportunitat de treballar en quelcom que estigui relacionat amb el que estàs estudiant és magnífic. Aconsegueixes complementar el coneixement amb una primera experiència i això de ben segur millora el teu nivell d’empleabilitat, també és una oportunitat per ratificar -o desmentir- la teva tria acadèmica i futurament professional. El fet que hi hagi un marc de col·laboració predefinit entre la teva universitat o centre d’estudis i la teva empresa sens dubte facilitarà l’encaix i la complementarietat d’ambdues activitats, tan a nivell logístic com administratiu i substantiu.
Per als centres de FP i les universitats poder oferir graus i màsters “amb un pa sota el braç” en forma de garantia d’opcions de contracte de treball pot representar un avantatge competitiu rellevant. Amb el que suposa d‘estar avalats implícitament pel mercat laboral com a instruments idonis per a la inserció professional. Aconsegueixen titular persones que incorporen, a més del nivell de coneixements exigits curricularment, un adequada primera experiència que contribueix a configurar un perfil professional més atractiu pel fet tenir una pràctica efectiva en la professió.
Es pot convertir en el viver de l’empresa, en dos anys hi ha temps suficient per avaluar aptitud i sobre tot actitud. L’eventualitat associada a aquests contractes laborals formatius els pot fer molt atractius per a les empreses, els permet disposar d’un mecanisme àgil que aporta flexibilitat a la relació entre el volum de l’activitat i el dimensionament de la plantilla de personal, tan a nivell global minimitzant el risc i prenent decisions sobre segur amb escenaris coneguts d’execució enlloc de previsions de pressupostació, com a nivell concret de cas a cas de coneixement de la persona a incorporar com a fixa. També és una mesura que contribueix a millorar el cost mig del personal en la mesura que s’incorporen pel tram de menor cost salarial.
Ens podem imaginar dos indicadors senzills i potents associats a cada grau o màster: % d’alumnes amb contracte de treball i % d’alumnes amb contracte de treball que s’han convertit en contractes fixes. Uns indicadors que acabaran configurant el prestigi i la reputació, que ajudaran a fer la tria i mostraran l’adequació del que s’ensenya amb el que necessita el mercat laboral.
Cal que universitat i empreses s’ho creguin, hi vegin l’oportunitat que representa, hi apostin i incorporin el contracte de formació en alternança al seu dia a dia. Els seus respectius models de governança han de remoure els obstacles, han de promoure solucions, incorporar-lo com a prioritat i mesura als seus respectius objectius dels plans estratègics. Fonamentalment passa per una acurada gestió de informació de qualitat que permeti i faciliti interconnectar de manera àgil i eficient capacitats, necessitats i interessos. Avís, si ambdues parts volen imposar el seu model de relació a l’altra, el fracàs està servit. No funcionarà, com tampoc va funcionar el model anterior.
Cal que tothom es posi en el lloc de la persona i això vol dir incorporar graus de flexibilitat. La bona notícia és que tan l’empresa com la universitat tenen experiències d’èxit al respecte. En els cas de les universitats, els estudis de doble grau son un exemple de com es pot facilitar dues activitats en el temps compatibilitzant horaris. En el cas de les empreses, l’experiència de flexibilització de condicions laborals durant la pandèmia ha permès constatar que hi ha altres maneres d’organitzar la relació laboral. Si totes dues parts reorienten els seus models cap a l’espai d’entesa, l’èxit pot ser espectacular. Les universitats ho tenen més fàcil en la mesura que disposen de rectorats i gerències potents, la capil·laritat del centres de FP els ho complica més però una intervenció de segon grau pot ajudar.
I un aspecte clau son les igualtats. Possibilitar que qui necessiti treballar mentre estudia pugui fer-ho, és una manera de garantir la igualtat d’oportunitats, a més de millorar la seva empleabilitat incorporant experiència al coneixement. També pot accelerar l’ascensor social al permetre anticipar el moment en que es comencen a pujar graons en la carrera professional anhelada i pot ajudar a retallar la bretxa d’oportunitats que representa el fet de no tenir xarxa de coneixences, o senzillament recursos econòmics per la procedència social. En acabar els estudis cadascú tindrà les seves credencials, a les que haurà accedit amb igualtat d’oportunitats i amb l’esforç propi. No ens podem permetre com a societat la pèrdua de bons estudiants i bons professionals per motius de manca de recursos en l’accés als estudis i treball.
Proposo incorporar una millora senzilla al model legal en vigor. Ara la llei no permet encadenar a la mateixa empresa un contracte de formació en alternança (mentre s’estudia) amb contracte per a l'obtenció de pràctica professional (quan s’han acabat els estudis) per cobrir el mateix lloc de treball. Atès que el contracte de formació en alternança es permet que tingui una durada de fins a 2 anys, el sistema es podria millorar notablement mantenint la limitació dels dos anys però permetent encadenar un contracte de formació en alternança d’un any amb el posterior en pràctiques de un any. Aquest petit canvi faria molt més atractiu el model per a les empreses i interessant per a la persona beneficiària, facilitant l’itinerari, esdevenint els dos primes esgraons de l’escala del mapa de llocs de treball en moltes organitzacions. Seria un factor multiplicador exponencial del nombre de contractes. Primer any a temps parcial, segon any a temps complert. Em situo i entenc l’organització a la que m’he incorporat, demostro el potencial que tinc, ens coneixem, actitud i aptitud. De menys a més. Una altra millora seria clarificar períodes en que es permetés compactar la jornada.
Tenim una oportunitat real de bastir un sistema de formació dual potent, amb capacitat de captar talent i promoure ocupació amb igualtat d’oportunitats, cobrint necessitats del nostre món laboral, i només depèn de nosaltres, aprofitem-la. Sabem com fer-ho, fem-ho.