La violència és un element consubstancial al manteniment de qualsevol tipus de poder i en aquest cas pel suport del sistema patriarcal. El sosteniment de les discriminacions i desigualtats per raó de sexe en tots els àmbits de la vida, tant la pública com la vida privada, utilitza la presumpció de la inferioritat de la dona respecte a l'home. Canviar aquesta realitat és determinant per a l'erradicació de la violència masclista i per tant combatre la discriminació de gènere en tots els àmbits i de forma efectiva resulta imprescindible. L'assetjament sexual i per raó de sexe és una de les formes més generalitzades, i a la vegada més oculta, de violència masclista a la feina.
Quan parlem d'assetjament en l'àmbit laboral estem parlant de la violència física, sexual o psicològica que es pot produir en el centre de treball i durant la jornada laboral o fora del centre i de l'horari laboral si té relació amb la feina.
Una de les formes de violència que es pot donar a la feina és l'assetjament sexual que consisteix en qualsevol comportament verbal, no verbal o físic (encara que només hagi sigut una vegada) no desitjat d'índole sexual que tingui com a objectiu o que produeixi l'efecte d'atemptar contra la dignitat d'una dona o de crear-li un entorn intimidatori, hostil, degradant, humiliant, ofensiu o molest. Aquests tipus de comportament està tipificat al Codi Penal com a delicte contra la llibertat i indemnitat sexual.
Per posar algú exemple, i sense ànim d'excloure, serien tota agressió sexual, peticions de favors sexuals o insinuacions associades a la millora de condicions de treball, comentaris i formes d'adreçar-se i/o bromes sexuals ofensives i obscenes, contacte físics, contacte deliberat i no desitjat per a la víctima...
Assetjament per raó de sexe
Altra de les formes de violències sexuals a la feina és l'assetjament per raó de sexe, que consisteix en un comportament (continuo i sistemàtic ) no desitjat relacionat amb el sexe d'una persona en ocasió de l'accés al treball remunerat, la promoció en el lloc de treball, l'ocupació o la formació, que tingui com a propòsit o produeixi l'efecte d'atemptar contra la dignitat de les dones i de crear-los un entorn intimidatori, hostil, degradant, humiliant o ofensiu.
Per posar alguns exemples trobem les bromes sexistes i formes ofensives, comentaris i accions discriminatòries i/o que menyspreïn el treball de la dona, ridiculització de les persones que assumeixen una taca tradicionalment sexista, entre altres. Especialment greus són les situacions d'assetjament que es produeixen per raó de l'embaràs i la maternitat.
La Llei Orgànica 3/2007 per a la Igualtat Efectiva de Dones i Homes obliga a totes les empreses a adoptar mesures específiques negociades amb la representació legal de les persones treballadores per prevenir l'assetjament sexual i per raó de sexe. Ha de promoure condicions de treball que evitin aquests tipus d'assetjaments i ha de tindre també l'obligació de disposar de procediments específics, a través dels protocols, per donar resposta a les denúncies o les reclamacions que pugui formular qui hagi estat objecte d'assetjament. Aquests procediments d'investigació han d'incloure mesures preventives i procediments d'investigació de les denúncies. Hem de recordar que la responsabilitat de les empreses abasta la protecció de les persones de l'empresa i també de les externes vinculades a l'empresa.
La responsabilitat de les empreses abasta la protecció de les persones de l'empresa
La llei també atorga un paper a la representació legal de les persones treballadores, en el cas que hi hagi, contribuint activament a la prevenció d'aquestes conductes, fent sensibilització i difusió entre els treballadors i treballadores, i també informant la direcció de les empreses dels comportaments detectats que puguin proporcionar-los.
L'experiència ens deixa de manifest quins són els grups d'especial atenció a les empreses, i és que una vegada més són les dones i els grups que es troben en una situació de més vulnerabilitat social laboral, per una banda, les dones soles amb responsabilitat familiars, dones que accedeixen per primera vegada a sectors o categories tradicionals masculines, dones joves, dones amb discapacitats, dones immigrades o de minories ètniques, dones amb contractes eventuals, temporals o subcontractades i col·lectiu LGTBI.
Què es pot fer en cas de patir assetjament a l'empresa? Existeixen diferents vies i totes són correctes. Per una banda, i la principal, seria la via interna de l'empresa, ja que com hem dit totes les empreses han de disposar d'un protocol, a través del qual es pugui activar un procediment de denúncia i sanció. L'objectiu d'aquest protocol és articular el circuit de resposta i protecció a l'interior de l'empresa.
El productor Harvey Weinstein ha estat acusat d'assetjar les seves companyes actrius.
Però utilitzar aquesta via no exclou la possibilitat d'utilitzar les altres. També està la via externa administrativa que és la Inspecció de Treball. Aquesta no fiscalitza la persona física a la qual s'imputa l'assetjament, sinó l'empresa, en quant organisme encarregat de vetllar per les condicions de treball, l'existència de mecanismes de prevenció i l'existència d'investigacions de comunicacions i denúncies presentades.
I per últim està la via judicial, que són els Jutjats de lo Social o Penal. Es pot demanar davant el Jutjat de lo Social, sempre que els fets siguin susceptibles de constituir un delicte en el Codi Penal.
La persona assetjada és l'única legitimada per posar la denúncia tant en la via interna com les vies externes. Malgrat això totes les persones treballadores tenen el dret d'informar de possibles situacions d'assetjament, sense patir cap tipus de represàlies. D'altra banda, tothom té l'obligació de tractar als altres amb respecte i de cooperar amb l'empresa en la investigació d'una denúncia interna. L'assetjament sexual és una infracció molt greu i està tipificada com a delicte, el responsable de la qual pot ser també l'empresa.
Per tant, recomanen a les dones que l'assetjament no s'amagui, perquè no és culpa de la persona assetjada sinó de la que assetja, que la gent s'informi i acudi als delegats i delegades de les empreses o que vingui al sindicat a demanar ajuda en cas que no tinguin representació sindical. Que actuï i faci ús dels seus drets.
I a les empreses, les demanem que els seus entorns de treballs s'impregnin de la cultura de la tolerància zero enfront l'assetjament sexual i per raó de sexe. I per últim, que l'Administració es doti dels mitjans necessaris i suficients per fer complir aquesta llei que tant de mal ens fa a les dones en particular i a la societat en general.
