Em fa por que no estem donant prou importància a la decisió presa la setmana passada per la UE, considerant “energia verda” la produïda a partir del gas natural o de la fissió nuclear. Penso que les preocupants perspectives de futur energètic que s’han creat recentment a Europa, a partir de la invasió russa a Ucraïna, justifiquen plenament revisar les actuals polítiques en aquest camp, per tal de fer compatibles la lluita contra el canvi climàtic amb la seguretat en la disponibilitat d’energia, tots dos objectius molt importants, però contradictoris en molts aspectes.
Però d’això a batejar de “verdes” l’energia del gas (que genera menys problemes d’escalfament global degut al CO2 que el carbó o el petroli, però també en genera bastants ) i l’energia nuclear (que a més de generar també gasos, produeix uns residus molt perillosos), i posar-les en el mateix grup de les energies que no generen gasos d’efecte hivernacle ni residus, i tractar-les com a iguals, és una decisió que pot tenir conseqüències greus en els propers anys, i que pot ser aprofitada per actuacions que no són les que es busquen, però que alguns segurament volen. Entenc i recolzo que s’hagi pres una decisió de canvi, però m’ha sorprès els detalls del contingut.
Això a batejar de “verdes” l’energia del gas i l’energia nuclear és una decisió que pot tenir conseqüències greus i que pot ser aprofitada per actuacions que no són les que es busquen
No vull entrar directament en la polèmica que segurament viurem, però vull aprofitar aquest cas, com alguns altres de la pandèmia, per fer una reflexió i prendre consciència de les raons explicites i justificades, però també de les possibles ocultes, que poden haver-hi en moltes de les decisions polítiques.
Els criteris científics
Per prendre decisions sobre cap a on es vol anar, cal primer que els polítics entenguin i tinguin accés a l’experiència de com funciona el món, tan el físic com el social. D’aquí la importància de utilitzar i conèixer tant les ciències naturals com les socials, i d’aprofitar l’expertesa dels que en saben. Això permet poder preveure amb una certa seguretat les conseqüències de les mesures preses. Una bona política actua així, però les coses no són tant senzilles. En primer lloc perquè en molts aspectes les ciències no tenen un caràcter infal·lible ni poden assegurar amb rotunditat el que passarà. Això és especialment cert en el cas de les ciències socials en les que intervé la llibertat de les persones. Els nivells d’incertesa poden ser importants i cal que tothom tingui en compte i comprengui que gestionar la incertesa no és gens fàcil.
Hi ha un altre element que també és important. En bastantes àrees científiques hi ha, o hi poden haver, diferents escoles de pensament i per tant es poden prendre decisions polítiques dient que estan “basades en criteris científics” però només una vegada s’ha escollit l’escola que més afavoreix els objectius que hom pretén, tant des de un punt de vista ideològic com des de interessos personals o de grup.
Els criteris Ideològics
La ideologia és una part important de la vida política. Respon a una sèrie de principis, valors, o prioritats i és clau a l’hora d’establir els objectius que es volen aconseguir. En els estats moderns democràtics la ideologia és plural, normalment amb algunes limitacions, i és l’objecte dels debats i de les votacions periòdiques de representants. Cada ideologia és normalment transparent; indica clarament el que pretén i les eines que vol utilitzar per aconseguir-ho. Les ideologies estan sobre tot diferenciades per tendències en el camp de les llibertats, de la organització econòmica i o de la justícia social, però sovint també reflecteixen altres aspectes com l’estructura dels estats, la dependència administrativa, la importància cultural, o la sostenibilitat ecològica.
Els criteris polítics
Els he deixat per el final perquè és allà on volia anar a parar. Entenc que n’hi ha de dos tipus:
a) Els que són conseqüència d’una ideologia transparent que fixa uns objectius, i d’una utilització d’eines basades en criteris científics. Són objectius i criteris que s’expliquen, es fa pedagogia per els ciutadans, es detallen i es justifiquen.
b) Els que tenen per objectiu la recerca o la conservació del poder per part dels que prenen les decisions o l’afavoriment de persones o grups concrets, normalment de tipus econòmic. Aquests es dissimulen o es neguen.
Cal analitzar si podem trobar criteris o circumstàncies de recerca de negoci o de poder en decisions com la “requalificació” de les energies
Amb això, torno al principi. M’agradaria que, sense dramatitzar-ho, fóssim capaços d’analitzar si podem trobar alguns d’aquests criteris o algunes d’aquestes circumstàncies de recerca de negoci o de poder, en decisions que a vegades ens han sorprès, com la de la “requalificació” de les energies, o en situacions més properes a nosaltres, en administracions públiques de l’Estat, relacionades amb els subministrament de vacunes o els confinaments decretats per la pandèmia. És allò de provocar, en aquests casos, guanyadors i perdedors, reconeguts o no , i compensats o no.