Cada quatre anys el món s'atura per posar la seva atenció en tot tipus d'esports, molts d'ells desconeguts per la major part del públic. Atletes anònims passen a convertir-se en grans estrelles de l'esport durant uns dies i, en alguns pocs casos, en figures icòniques dels Jocs Olímpics.
Però els focus de l'olimpisme només duren dues setmanes i la gran majoria dels atletes necessiten un pla B a l'esport per encarar el seu futur, després de carreres esportives breus i menys lucratives que les dels grans esports majoritaris. En aquest Casual Friday repassem la vessant empresarial de tres llegendes dels Jocs Olímpics.
Jesse Owens, l'exhibició firal del gran velocista
El primer gran velocista de la història és la gran icona dels Jocs Olímpics de Berlín de 1936. En una cita preparada per la sublimació de l'Estat nazi i amb Hitler a les grades de l'Estadi Olímpic de Berlín, l'estatunidenc va posar en crisi tot el discurs sobre la supremacia ària imposant-se a les proves dels 100 metres, 200 metres, salt de longitud i relleus 4x100 metres.
Allò semblava l'inici d'una vida d'estrella de la qual Owens estava disposat a beneficiar-se a través de patrocinis, però aquest moviment el va condemnar al passar a ser considerat com a esportista professional per la federació d'atletisme dels Estats Units. Aquest nou estatus l'apartava dels Jocs Olímpics, i Owens va haver d'explotar la seva fama d'una altra manera: participant en curses d'exhibició contra cavalls.
Durant anys, el velocista organitzava curses en les que, per entretenir el públic, ell mateix sortia a córrer contra l'espantat animal. Ell mateix reconeixia que la seva situació era "humiliant per un campió olímpic", però necessitava aquest tipus d'actuacions per tirar endavant. Més encara, va ampliar la nòmina de contrincants amb trens, motos, cotxes, gossos,...
Tot i la seva fama, aquestes particulars curses, amb alguna estafa per part dels organitzadors inclosa, no van acabar de funcionar, i va voler completar el seu salari amb la creació de la cadena de bugaderies The Jesse Owens Dry Cleaning Company, per la qual va escollir l'original eslògan "Un servei increïblement ràpid de només set hores ofert pel corredor més ràpid del món". Tot i l'imaginatiu reclam, el negoci el va portar al col·lapse econòmic.
Mark Spitz, l'explotació d'un nom
El nom de Mark Andrew Spitz va passar a la història als Jocs de Munic 1972, quan es va convertir en el primer esportista a aconseguir set medalles d'or en una sola cita, una fita que només ha superat Michael Phelps, gràcies als seus vuit ors a Pequín 2008.
Des de llavors, Spitz ha tingut clar quin seria el seu projecte de futur. "El 80% de la meva vida laboral ha estat, simplement, vendre la meva posició d'excel·lència olímpica", segons paraules del mateix nedador. Abans de ser recordman olímpic, Spitz estudiava per ser dentista, però el seu salt a la fama el va fer canviar de plans per entrar en el món de l'actuació, amb aparicions en programes populars de la televisió americana dels 70 com The Sonny and Cher Comedy Hour o Emergency. El seu següent pas va ser crear el seu propi negoci immobiliari, però ni l'actuació ni els pisos van ser el seu fort, pel que va arribar a la conclusió que el seu gran valor era ser ell mateix.
L'explosió del fenomen Phelps el 2008 el podria haver sepultat en l'oblit, però Spitz va aprofitar les circumstàncies per multiplicar les seves aparicions a la televisió i aplaudir l'arribada de l'era Phelps. El seu bigoti és un símbol de la natació i de l'olimpisme.
Nadia Comaneci, la millor directora de gimnàs
A la gimnasta romanesa la fama li va arribar amb només 14 anys. El seu insòlit 10 als Jocs Olímpics de Mont-real la van situar al centre de tots els focus i encara avui és una de les figures recurrents cada cop que es parla de gestes del passat.
Els èxits van continuar a Moscou 80 i Los Angeles 84, però Comaneci va haver d'aturar la seva meteòrica carrera amb només 22 anys, castigada per les lesions. Va ser precisament a Califòrnia on la gimnasta va conèixer al seu company de professió, Bart Conner, que es va convertir en la seva parella i el seu soci en la companyia Bart&Nadia.
El gran projecte de la companyia és el conegut Bart Conner Gymnastics Academy, un centre d'alt rendiment situat a Oklahoma i que va acompanyat de negocis afiliats com un centre multiesportiu, una cadena de gimnasos i la productora especialitzada en competicions de gimnàstica Prefect 10 Productions.
Al marge de la feina amb el seu marit, la gimnasta 10 compta amb la seva pròpia acadèmia de nous talents a la seva Romania natal.
Però els focus de l'olimpisme només duren dues setmanes i la gran majoria dels atletes necessiten un pla B a l'esport per encarar el seu futur, després de carreres esportives breus i menys lucratives que les dels grans esports majoritaris. En aquest Casual Friday repassem la vessant empresarial de tres llegendes dels Jocs Olímpics.
Jesse Owens, l'exhibició firal del gran velocista
El primer gran velocista de la història és la gran icona dels Jocs Olímpics de Berlín de 1936. En una cita preparada per la sublimació de l'Estat nazi i amb Hitler a les grades de l'Estadi Olímpic de Berlín, l'estatunidenc va posar en crisi tot el discurs sobre la supremacia ària imposant-se a les proves dels 100 metres, 200 metres, salt de longitud i relleus 4x100 metres.
Allò semblava l'inici d'una vida d'estrella de la qual Owens estava disposat a beneficiar-se a través de patrocinis, però aquest moviment el va condemnar al passar a ser considerat com a esportista professional per la federació d'atletisme dels Estats Units. Aquest nou estatus l'apartava dels Jocs Olímpics, i Owens va haver d'explotar la seva fama d'una altra manera: participant en curses d'exhibició contra cavalls.
Durant anys, el velocista organitzava curses en les que, per entretenir el públic, ell mateix sortia a córrer contra l'espantat animal. Ell mateix reconeixia que la seva situació era "humiliant per un campió olímpic", però necessitava aquest tipus d'actuacions per tirar endavant. Més encara, va ampliar la nòmina de contrincants amb trens, motos, cotxes, gossos,...
Tot i la seva fama, aquestes particulars curses, amb alguna estafa per part dels organitzadors inclosa, no van acabar de funcionar, i va voler completar el seu salari amb la creació de la cadena de bugaderies The Jesse Owens Dry Cleaning Company, per la qual va escollir l'original eslògan "Un servei increïblement ràpid de només set hores ofert pel corredor més ràpid del món". Tot i l'imaginatiu reclam, el negoci el va portar al col·lapse econòmic.
Mark Spitz, l'explotació d'un nom
El nom de Mark Andrew Spitz va passar a la història als Jocs de Munic 1972, quan es va convertir en el primer esportista a aconseguir set medalles d'or en una sola cita, una fita que només ha superat Michael Phelps, gràcies als seus vuit ors a Pequín 2008.
Des de llavors, Spitz ha tingut clar quin seria el seu projecte de futur. "El 80% de la meva vida laboral ha estat, simplement, vendre la meva posició d'excel·lència olímpica", segons paraules del mateix nedador. Abans de ser recordman olímpic, Spitz estudiava per ser dentista, però el seu salt a la fama el va fer canviar de plans per entrar en el món de l'actuació, amb aparicions en programes populars de la televisió americana dels 70 com The Sonny and Cher Comedy Hour o Emergency. El seu següent pas va ser crear el seu propi negoci immobiliari, però ni l'actuació ni els pisos van ser el seu fort, pel que va arribar a la conclusió que el seu gran valor era ser ell mateix.
L'explosió del fenomen Phelps el 2008 el podria haver sepultat en l'oblit, però Spitz va aprofitar les circumstàncies per multiplicar les seves aparicions a la televisió i aplaudir l'arribada de l'era Phelps. El seu bigoti és un símbol de la natació i de l'olimpisme.
Nadia Comaneci, la millor directora de gimnàs
A la gimnasta romanesa la fama li va arribar amb només 14 anys. El seu insòlit 10 als Jocs Olímpics de Mont-real la van situar al centre de tots els focus i encara avui és una de les figures recurrents cada cop que es parla de gestes del passat.
Els èxits van continuar a Moscou 80 i Los Angeles 84, però Comaneci va haver d'aturar la seva meteòrica carrera amb només 22 anys, castigada per les lesions. Va ser precisament a Califòrnia on la gimnasta va conèixer al seu company de professió, Bart Conner, que es va convertir en la seva parella i el seu soci en la companyia Bart&Nadia.
El gran projecte de la companyia és el conegut Bart Conner Gymnastics Academy, un centre d'alt rendiment situat a Oklahoma i que va acompanyat de negocis afiliats com un centre multiesportiu, una cadena de gimnasos i la productora especialitzada en competicions de gimnàstica Prefect 10 Productions.
Al marge de la feina amb el seu marit, la gimnasta 10 compta amb la seva pròpia acadèmia de nous talents a la seva Romania natal.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.