El 1978, després de cinc temporades al Barça i amb només 31 anys, Johan Cruyff (1947-2016) va decidir deixar el futbol. I no per cap motiu concret. El seu estil enlluernava i encara era considerat un dels millors jugadors del món. Simplement, tenia fixada aquella edat per penjar les botes des del mateix moment en què va començar com a professional. Les perspectives de futur no podien ser millors per a un jove que havia estat pioner en la professionalització del futbol i l'esponsorització i que gaudia d'una fortuna al nivell del seu reconeixement i popularitat. Però el retir de Cruyff només va durar un any. El 1980, l'holandès signava amb Los Angeles Aztecs, convertint-se en un dels pioners que van obrir el camí del soccer als Estats Units.
El motiu principal d'aquesta sobtada i ben remunerada tornada els explica el mateix Johan Cruyff a la seva autobiografia pòstuma i no pot ser més sorprenent: el fallit negoci porcí que va engegar poc després de retirar-se.
Al llarg de tot el llibre, l'exfutbolista explica com durant tota la seva carrera –ni després- mai no es va preocupar de gestionar els seus diners. En tenia prou amb saber que en tenia sempre que en necessitava. De tota la seva administració se n'encarregava el seu sogre, Cor Coster, fins que Cruyff va intentar agafar el timó de les seves finances cometent un greu error: invertir en ramaderia porcina.
No és una idea que se li acudís al mateix Cruyff. Com ell mateix explica, "quan hi ha diners, s'hi apropen totes les rates", i la rata que s'havia guanyat la seva confiança el va convèncer per crear l'empresa Ganadera Catalana S.A., activa durant tres anys.
 |
| Un jove Johan Cruyff. |
El jugador reconeix que hi va entrar confiat, intentant treure un futur dels seus estalvis, fins que va ensopegar amb la realitat. El seu cercle de confiança més proper li va fer veure que allò no tenia res a veure amb ell, però quan va voler fer marxa enrere era massa tard. La realitat era que havia invertit en tres parcel·les urbanitzables que, en realitat no existien. Acostumat a driblar i a enganyar als defensors, aquest cop l'enganyat era ell.
Aquest mal moviment sumat a l'obligació inesperada de pagar els impostos dels seus anys com a jugador del FC Barcelona de forma retroactiva –fins al 1978 els clubs s'encarregaven d'aquest tràmit- van deixar el compte corrent de Cruyff pràcticament a zero. Segons reconeix ell mateix, va perdre el 80% del seu capital i va arribar al punt d'haver de marxar del pis de Barcelona on vivia, que havia quedat embargat.
Els problemes de Cruyff derivats de la seva mala praxi empresarial es van allargar en el temps, arribant fins al 1988, quan 15 industrials d'Artesa de Segre van reclamar a l'exfutbolista el pagament de deutes adquirits el 1979 i que anaven de les 40.000 pessetes als 8 milions. Cruyff n'extreu una gran lliçó d'aquest episodi, que es podria resumir a no embolicar-se amb el que no coneixes. "Com vaig poder arribar a fer aquella inversió...?! Si encara m'hagués agradat o hi hagués tingut alguna relació, ho hauria entès. Però allò era inexplicable", narra al llibre.