Emprens o inverteixes? Si decideixes entrar al món de les startups, et decantaràs per una d’aquestes opcions, segur. Però sigui quina sigui la teva posició, has de conèixer com són les relacions entre aquests dos perfils. Dos professionals que han d’anar de la mà i estar d’acord en la majoria de decisions que es prenen per maximitzar les possibilitats d’èxit.
Tot això és el que intenta explicar Christian Fernández al llibre ¿Emprendes o inviertes? (Libros de Cabecera, 2017), on recull tota la seva experiència en el camp de la inversió per ajudar els futurs business angels i emprenedors.
Després de 28 anys en el sector bancari, Fernández va fer el salt a la inversió empresarial i va ser un dels impulsors de Barcelona Emprèn. L’entitat de la qual va ser director durant 18 anys va convertir-se en el primer venture capital a l’Estat espanyol a principis del segle XXI i va marcar el camí a seguir per les grans empreses. “La nostra aposta va ser fer una mica d’apostolat, d’obrir la porta a demostrar que es podia fer molt amb una col·laboració público-privada. A partir d’aquí vam veure casos com el de La Caixa, que va crear el seu fons de capital risc, o el de companyies telefòniques, que van fer el mateix. Vam aconseguir incentivar el sector”, explica a VIA Empresa.
Fernández és també director d'ICF Capital, societat gestora de capital risc de l’Institut Català de les Finances. Des de l’organisme públic segueix de prop els avenços que ha fet el talent català, uns progressos notables respecte dels seus primers intents per dinamitzar el mercat inversor a Catalunya.
En aquest sentit, recalca que l’Administració pública va poder fer el canvi de xip necessari. “Fa ja anys que a les Universitats d’Oxford i Cambridge hi havia fons de capital risc propis per ajudar els seus investigadors. Sabien com havien de funcionar i quin paper havia de tenir la Universitat perquè els projectes sortissin bé”, afirma, una situació totalment oposada a la que hi havia a l’Estat espanyol.
"L’anormal era que una cosa que sortia de la universitat amb diners públics acabés tenint un benefici privat"
La principal por del món universitari era el fracàs. Tal com apunta, el temor a ser assenyalats com a culpables d’invertir diners públics en projectes que fracassaven eren molt superiors a les ganes d’impulsar noves idees. “Equivocar-se és una cosa que passa a tot arreu, no és greu. L’anormal, segons la meva visió, era que una cosa que sortia de la Universitat amb diners públics acabés tenint un benefici privat. Les universitats havien de tenir un retorn”, comenta sobre la tasca pedagògica que va haver de fer fins a aconseguir inculcar aquesta mentalitat.
Business angel, un perfil professional
D’aleshores ençà, el sistema inversor i financer ha canviat radicalment a Catalunya. Actualment ja parlem de la figura del business angel, un perfil que Fernández descriu com “executius, directius o CEOS que tenen entre una i 20 operacions en cartera en la seva majoria i amb xifres entre els 1.000 i els 25.000 euros per acció”. El 2016 van invertir uns 110 milions d’euros en 386 operacions amb un import mitjà de 285.000 euros, segons quantifica.
Normalment són homes, les dones representen prop del 9%, i són molt pocs els que superen el llindar de la vintena de projectes on destinen recursos, un 11%. Però la majoria tenen en comú el sector predilecte: el 51% dels emprenedors a qui acompanyen són del sector TIC; el 25%, de salut; i un 19%, de l’àmbit dels serveis personals.
Recomana tenir una cartera d’entre cinc i 10 projectes per “saber que alguna sortirà bé i es podrà multiplicar per 20 la inversió”
El 45% acaba fracassant en alguna de les seves accions, pel que Fernández recomana tenir una cartera d’entre cinc i 10 projectes per “saber que alguna sortirà bé i es podrà multiplicar per 20 la inversió”.
En aquest sentit, recorda que una tendència a l’alça és la coinversió, la qual ha fet que fons com Esade Ban, Iese o Keiretsu Forum siguin xarxes de referència, apunta l’expert.
Cada cop més ulls sobre Catalunya
L’autor del llibre situa en 33 el nombre de fons internacionals que durant el darrer any han invertit recursos a l’ecosistema emprenedor espanyol. El principalment argument que dóna per entendre aquest fenomen és “la gran qualitat dels projectes que tenim”, constata en una entrevista a VIA Empresa, però enumera una llista de factors més llarga: “Tenim talent; els costos de muntar una startup aquí són més baixos que al Regne Unit o Dinamarca; i les comunicacions són molt bones, podem anar a Londres com si anéssim a Madrid”.
Al llibre ¿Emprendes o inviertes? Resumeix tot aquest bagatge en forma de consells per avaluar les startups a l’hora de posar-hi recursos o de vendre una idea a un business angel i captar els diners necessaris.
Vols un exemplar del llibre? Entra al sorteig i participa-hi, regalem un llibre entre els lectors de VIA Empresa.