Música electrònica, un negoci que uneix l'Arc Mediterrani

La 'ruta del bakalao' evoluciona en festivals que s'estenen per tota l'Euroregió de la costa

El format de festival de música electrònica a l'aire lliure que avui ofereixen Barcelona (Sónar), Fraga (Monegros Desert Festival, pendent després d'anul·lar l'edició 2015), Benicàssim (Festival Internacional de Benicàssim), València amb el Volumens o l'Observatori, juntament amb la tradició d'Eivissa en sessions de ball i locals situen la costa mediterrània en una posició avantatjada en aquest tipus d'oci a Europa.

La importància tant artística com d'impacte econòmic d'aquests festivals és evident. Per al periodista valencià i autor del llibre En èxtasi Joan Manuel Oleaque, la costa mediterrània "és una zona molt important a Europa i més enllà, perquè genera una escena d'oferta musical i de barreja de tendències". L'atractiu està en bona part condicionat pel que suposa el clima i la costa mediterranis, si bé no és l'únic. Segons un estudi encarregat pel festival Sónar i presentat a principi de juny de 2016, més del 50% dels seus assistents destaquen la importància de la creativitat de Barcelona per sobre del clima, la platja, la gastronomia o les botigues. Ara bé, és evident que a l'estiu Barcelona, València i Eivissa suposen un escenari imbatible per a un festival, en comparació amb Londres i Berlín.

Aquests i altres certàmens menys puristes en música electrònica (com ara el Primavera Sound a Barcelona o Electro fallas i Medusa a València) són hereus de l'evolució de ruta del bakalao que es va viure els anys 80 al País Valencià. Aquella proposta va créixer a partir d'una sèrie de discoteques valencianes pioneres en la creació musical per part de disc-jockeys que barrejaven música electrònica, més enllà de fer sonar un disc rere l'altre.

Per a Antonio Albertos (de nom artístic Hal) –disc-jockey valencià i promotor dels festivals Volúmens i Observatori– el primer fet significatiu amb al ruta del bakalao és que el País Valencià visqués un esclat musical quan la resta de l'Estat espanyol se submergia en la movida madrilenya, el pop espanyol i el folk i rock urbà. "Al País Valencià hi havia un altre ambient", afirma, "les botigues mantenien connexió amb distribuïdores europees i disposaven de material innovador". Ara bé, reconeix que aquella experiència va morir d'èxit: "Va esdevenir massiu i va impulsar una indústria: arran de l'èxit de Megabit i Chimo Bayo es creen segells i emissores independents. Però crec que va ser el primer impuls empresarial de la música electrònica".

La sonoritat que es va anomenar bakalao era "una barreja de proto-techno, electrònica, rock i pop", segons matisa Joan Manuel Oleaque, que "al País Valencià va suposar una manera pionera de barrejar música en discoteques i de crear un parc d'oci".

Més que música
Si al País Valencià la ruta del bakalao va inaugurar un negoci, el festival Sónar de Barcelona ha jugat un paper clau en la connexió internacional i en la difusió de tendències, en opinió d'Oleaque. Així mateix, apunta que Eivissa "és encara el lloc clau de negoci en música de ball i també ofereix un gran ventall de tendències lligades al turisme unit a aquesta música". D'entre els promotors destacats en fomentar l'oferta entorn a tendències destaca la família Arnau, originària de Fraga (Baix Cinca), que ha impulsat locals com ara el Row (a Barcelona, Eivissa i Madrid), el Florida 135 (a Fraga), el Ker (a Barcelona) i el Monegros Desert Festival, entre d'altres.

L'ampliació i renovació de públic passa per cartells cada vegada més ambiciosos i complements a l'oferta purament musical. En la seva 23a edició, el Sónar programa sessions de treball, tallers i divulgació de forma paral·lela a les actuacions musicals, per exemple, centrades en design thinking o sessions vinculades a la gastronomia. En una hàbil estratègia de renovació de públics, ha impulsat un apartat infantil, Sonar Kids, que de moment indica des del seu web que està de vacances. L'objectiu de la cita barcelonina de referència a l'escena musical electrònica és "fer més visible i accessible la relació entre creativitat, tecnologia, innovació i negoci en un entorn orgànic enfocat als nous perfils creatius professionals", segons el seu equip directiu.

Una experiència lúdica
La paraula experiència defineix el que els promotors d'esdeveniments de música electrònica busquen generar en el públic. Més enllà de sessions de fins a 10 hores de sons sofisticats, rics en textures i en composició que busca un estat de plaer, els promotors i els disc-jockeys són conscients que han d'oferir alguna cosa més. I aquí per això compten amb el gran aliat de la cultura i l'art: projeccions d'audiovisual i vídeo permeten crear noves atmosferes.

El valencià Volumens, per exemple, té com a subtítol Festival d'exploració àudio visual i, segons explica un dels seus impulsors, Antonio Albertos, es proposa "plasmar els diferents llenguatges dels artistes en els seus espectacles", tot aportant un valor afegit. Per això, a l'edició de 2015 s'hi van convidar artistes de França, Anglaterra, Grècia i Japó, en un cartell eclèctic de música techno, house o remember.

Albertos insisteix en què tant el Volumens com l'Observatori no són projectes 100% empresarials: "tampoc són altruistes, però el nostre objectiu no és guanyar moltíssims diners, sinó marcar la diferència amb altres festivals i tenir personalitat". El disc-jockey i promotor assegura que els primers anys del Sónar a Barcelona van ser un referent per als festivals valencians, "perquè es va diferenciar". Ara, però, "és tan gran que no es pot catalogar així". La internacionalització i Internet connecten el món, "i un DJ pot mantenir contacte amb Sri Lanka, Perú o Japó".
Avui et destaquem
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?

El més llegit