Després de llegir el títol, algú pot pensar que la parellada és una espècie -varietat- de raïm en perill d'extinció, i no és el cas. La parellada, juntament amb el xarel·lo i el macabeu, és un de les tres varietats bàsiques i autòctones amb les quals s'elabora el cava, i això, amb gairebé 250 milions d'ampolles elaborades el 2015, li garanteix la supervivència.
Però si totes les varietats de raïm són sensibles al medi ambient on es conreen, en el cas de la parellada és definitiu. De fet, gairebé es podria dir que hi ha dues parellades diferents, i els pagesos penedesencs ho tenen clar i per això cadascuna té un nom: hi ha la parellada que es desenvolupa a la vall del Penedès, molt productiva i que fa poc grau, que aporta acidesa i finor al cava. Però hi ha una altra parellada, la que anomenen montònega o montònec, que és la procedent de vinyes en alçada, menys poc productiva i cada vegada menys, perquè de poc rendible, ja no se'n planta gaire, així que la que hi ha sol ser de ceps vells, plantats en vas i de verema manual.
I aquesta sí que és un patrimoni escàs i en perill d'extinció, perquè si el raïm es paga al mateix preu que el raïm genèric per al cava, procedent de les vinyes productives de la plana, està clar que està condemnat a què els pagesos l'arrenquin per manca de rendibilitat.
Els irreductibles pagesos que resisteixen
Per això és una bona notícia, un gest de resistència gairebé èpica, que un celler -una masia de viticultors, en realitat- decideixi elaborar el seu propi vi amb aquest raïm, per mirar d'aportar-li un valor afegit que garanteixi la viabilitat de les parcel·les.
Es tracta de Can Vich, un mas de Sant Joan de Mediona, encara a l'Alt Penedès, però ja en aquell Penedès que "anoieja", en territori de muntanya proper a la Llacuna. Són només tres parcel·les, vinyes velles en pendent, a 500 metres d'altura, en total 1,44 ha. de les quals l'any passat se'n van collir 4.628 kg de raïm, que fan una mitjana de 3305 kg/ha, quan al pla s'arriben (i se superen àmpliament, encara que no es digui) als 12.000 kg/ha. Amb el most d'aquest raïm es van emplenar dues bótes grans, de 500 litres, una de fusta d'acàcia i una de roure, on el vi va fermentar i s'hi va estar entre tres i quatre mesos.
I ja tenim la màgia feta: 1.230 ampolles d'un vi singular, en el que amb el pas per fusta s'ha buscat només aportar-li cos i estructura, sense marcar-la massa amb els torrats i les espècies de la fusta.
El color és groc pàl·lid de reflex verdós, i a les aromes (se li han de donar uns minuts perquè s'oxigeni i s'obri)- hi ha notes florals lleus -procedents de la parellada o potser de la fusta d'acàcia- de cítrics i notes de crosta de pa torrat, que en aquest de ben segur que procedeixen de les bótes i que potser encara es podria mirar d'afinar una mica més.
A la boca, la frescor, l'acidesa viva però poc agressiva, són la nota dominant, talment com si en lloc de parlar d'un vi mediterrani, es tractés d'un de procedent de l'Atlàntic. Al final apareix una sensació melosa on la fruita blanca de pinyol -préssec i albercoc- treuen el cap i deixen un rere gust llaminer que convida al següent glop.
Es tracta, doncs, d'un vi fruit d'un paisatge modelat per l'home en equilibri amb la natura durant segles. S'hi pot anar a passejar, però també es pot tastar en una copa, gaudir-lo, i de passada, contribuir a conservar-lo.
Setmanalment, VIAempresa presentarà un vi català, dins el cicle Tastos, amb la col·laboració del diari dels vins catalans Vadevi.
Però si totes les varietats de raïm són sensibles al medi ambient on es conreen, en el cas de la parellada és definitiu. De fet, gairebé es podria dir que hi ha dues parellades diferents, i els pagesos penedesencs ho tenen clar i per això cadascuna té un nom: hi ha la parellada que es desenvolupa a la vall del Penedès, molt productiva i que fa poc grau, que aporta acidesa i finor al cava. Però hi ha una altra parellada, la que anomenen montònega o montònec, que és la procedent de vinyes en alçada, menys poc productiva i cada vegada menys, perquè de poc rendible, ja no se'n planta gaire, així que la que hi ha sol ser de ceps vells, plantats en vas i de verema manual.
I aquesta sí que és un patrimoni escàs i en perill d'extinció, perquè si el raïm es paga al mateix preu que el raïm genèric per al cava, procedent de les vinyes productives de la plana, està clar que està condemnat a què els pagesos l'arrenquin per manca de rendibilitat.
Els irreductibles pagesos que resisteixen
Per això és una bona notícia, un gest de resistència gairebé èpica, que un celler -una masia de viticultors, en realitat- decideixi elaborar el seu propi vi amb aquest raïm, per mirar d'aportar-li un valor afegit que garanteixi la viabilitat de les parcel·les.
Es tracta de Can Vich, un mas de Sant Joan de Mediona, encara a l'Alt Penedès, però ja en aquell Penedès que "anoieja", en territori de muntanya proper a la Llacuna. Són només tres parcel·les, vinyes velles en pendent, a 500 metres d'altura, en total 1,44 ha. de les quals l'any passat se'n van collir 4.628 kg de raïm, que fan una mitjana de 3305 kg/ha, quan al pla s'arriben (i se superen àmpliament, encara que no es digui) als 12.000 kg/ha. Amb el most d'aquest raïm es van emplenar dues bótes grans, de 500 litres, una de fusta d'acàcia i una de roure, on el vi va fermentar i s'hi va estar entre tres i quatre mesos.
I ja tenim la màgia feta: 1.230 ampolles d'un vi singular, en el que amb el pas per fusta s'ha buscat només aportar-li cos i estructura, sense marcar-la massa amb els torrats i les espècies de la fusta.
El color és groc pàl·lid de reflex verdós, i a les aromes (se li han de donar uns minuts perquè s'oxigeni i s'obri)- hi ha notes florals lleus -procedents de la parellada o potser de la fusta d'acàcia- de cítrics i notes de crosta de pa torrat, que en aquest de ben segur que procedeixen de les bótes i que potser encara es podria mirar d'afinar una mica més.
A la boca, la frescor, l'acidesa viva però poc agressiva, són la nota dominant, talment com si en lloc de parlar d'un vi mediterrani, es tractés d'un de procedent de l'Atlàntic. Al final apareix una sensació melosa on la fruita blanca de pinyol -préssec i albercoc- treuen el cap i deixen un rere gust llaminer que convida al següent glop.
Es tracta, doncs, d'un vi fruit d'un paisatge modelat per l'home en equilibri amb la natura durant segles. S'hi pot anar a passejar, però també es pot tastar en una copa, gaudir-lo, i de passada, contribuir a conservar-lo.
Setmanalment, VIAempresa presentarà un vi català, dins el cicle Tastos, amb la col·laboració del diari dels vins catalans Vadevi.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.