Gay de Liébana: "Els joves empresaris heu de desallotjar la classe política"

El professor de la UB alerta que "si no canviem el rumb, assistirem a la fallida dels Estats"

José María Gay de Liébana a Sant Cugat | Bernat Millet José María Gay de Liébana a Sant Cugat | Bernat Millet

"Abraçades virtuals i entusiasme a dojo". Així és com el professor José María Gay de Liébana posa punt i seguit a totes les seves conferències plegades de sentit de l'humor, gràfics, pluja de dades, colors i reflexions econòmiques, empresarials i polítiques. "Cadascú interpreta la realitat econòmica a la seva manera", defensa en una trobada a Foment del Treball. Gay de Liébana té 66 anys, dos mòbils -un Nokia contra els furoners i un iPhone que abraça la tecnologia-, és un gran seguidor de l'Espanyol, procura jugar a tennis cada dia i menjar truita sovint amb la seva dona alhora que viu a Barcelona però fa escapades a Madrid. "Als 66 anys hauria d'haver mort o haver-me jubilat", riu. Ni una ni l'altra. La seva docència a les aules i als mitjans de comunicació segueix més viva que mai després de 40 anys. Disjuntiva política en plena cruïlla econòmica i Els reptes econòmics després del 10N són els seus dos últims articles a VIA Empresa. "Jo no puc votar a uns polítics que..." Llums, càmera i acció. 

Més info: Els reptes econòmics després del 10-N

"Novembre és un mes rabiosament tardorenc, contagiat de malenconia, propici perquè les dades econòmiques no siguin bones, que les previsions que es formulin i no apuntin en la millor línia, quan el dia és més curt i la nit més llarga. I aquest ambient entre turbador i pertorbador ens condueix cap al terreny del dubte", escrivia al primer article sobre la disjuntiva política. Encara sort que almenys sabem del cert que el desembre ja ha arribat. 

Seus són els titulars. "Donald Trump li ha agafat gustet a la Casa Blanca", "Tota l'activitat industrial xinesa està marxant al sudest asiàtic", "No podem pagar aquest nivell de deute públic i assistirem a la fallida dels Estats", "Juan Roig i Amancio Ortega són dos homes que saben preguntar, tenen curiositat i s'anticipen a allò que passarà" o "parlaria de la jubilació o les pensions però no les cobrarem." 

Un 'lobby' del talent

L'encarregat de fer la presentació de Gay de Liébana ha sigut el president del Talent Hub Institute i col·laborador de VIA Empresa, Albert Milián, en una sala plena a vessar de Foment i acompanyat també per diferents membres de la junta directica d'Aijec. "La nostra funció en aquesta patronal no és cap altra que la de fer de lobby dins un lobby com és Foment", ha començat.

Milián: "La nostra funció en aquesta patronal no és cap altra que la de fer de lobby dins un lobby com és Foment"

Milián ha incidit especialment en l'impacte de la crisi econòmica entre els joves i ha recordat que "Espanya és el segon país de la UE amb més atur juvenil després de Grècia". En concret, un atur del 32,8%. Per això, l'objectiu del Talent Hub és retenir el talent local i impulsar l'esperit empresarial entre els joves. Segons el Fons Monetari Internacional (FMI), els grans perills que amenacen el creixement mundial són l'envelliment de la població i el canvi climàtic. 

"Com a mil·lenials hem de fer un exercici de responsabilitat i ser partícips de la construcció de la societat del futur. De la mateixa manera, hem de tenir coneixement del rumb de l'economia per poder avançar-nos als possibles canvis", ha reivindicat Milián. "D'aquí 30 anys quan em tornin a convidar per fer aquesta conferència a Foment ja no la podrem fer aquí per les inundacions i haurem d'anar al Tibidabo", ha augurat Gay de Liébana.  

Un Nobel és molt més que un Nobel 

El professor de la UB ha recordat que Apple és la primera empresa per capitalització borsària d'arreu del món amb més d'un bilió de dòlars. La segueixen: Alphabet, Amazon, Facebook, Berkshire, Alibaba, JPMorgan, Tencent i Visa. Entre les 20 primeres no n'hi ha cap d'europea. i alerta que si la multinacional fundada per Steve Jobs fluixeja, la resta de companyies "tremolaran"... A parer seu, el mateix succeeix amb la totpoderosa Alemanya que "si fa llufa, la resta quedarem apagadets". Per què Estats Units és la primera potència mundial? Per la indústria de Hollywood és una primera resposta que ni a les millors pantalles de cinema. 

Gay de Liébana ho té clar: "Estats Units té 382 Premis Nobel fins al 2019, alhora que Espanya en té només vuit." Tot dit i poc premiat. Però, per si de cas, aquesta dada pot aclarir més dubtes: "Espanya gasta l'1,20% del PIB, és a dir, 14.052 milions d'euros en I+D". Les comparacions són odioses, però necessàries: "Corea del Sud inverteix més de 52.000 milions d'euros en I+D" o "Amazon destina el 12% sobre el total de vendes en I+D i això vol dir 28.837 milions de dòlars."

Gay de Liébana: "Estats Units té 382 Premis Nobel fins al 2019, alhora que Espanya en té només vuit"

Segons el professor de la UB, els líders empresarials de l'economia mundial ténen en comú: la innovació, la inversió en tecnologia, serveis i indústria, invertir en el seu negoci, diversificació, culte a l'accionista, reducció de l'atur, millora de la qualitat del treball o hàbits empresarials comfortables, entre d'altres. Segur que el sociòleg i empresari Alfons Duran-Pich també tindria coses a dir sobre alguns "oligarques camuflats". 

El problema de deure més del que es produeix 

Gay de Liébana alerta que l'economia mundial es troba en "una situació d'estancament secular" per factors geopolítics com el Brexit, l'auge de l'ultradreta, Marine Le Pen o Vox, les relacions entre Espanya i Catalunya o els gilets jaunes, entre d'altres. I què li preocupa? El deute acumulat de tot el món que suposa un 320% del PIB mundial fins al juny d'aquest any.

Ras i curt: "Devem més de tres vegades allò que produïm." I en el cas d'Espanya, alerta que si no es canvia el rumb es podria trobar més enllà de la posició número 25 en paritat de poder adquisitiu durant el 2050. "Aquest país s'està enfonsant", critica. I remata que el turisme i els seus serveis han passat per davant del desenvolupament i la investigació. 

I que què necessita l'economia global per recuperar-se? Un miracle, dirien els més pessimistes. "Tranquil·litat, que no hagi incertesa, digitalització, estimulació de la inversió, cooperació internacional o finances verdes", diu Gay de Liébana. Des del seu despatx ja està cuinant un nou llibre sobre la revolució tecnològica i nova economia, tot i que bromeja que "encara no ha vingut a parlar del seu llibre." 

Gay de Liébana: "La societat civil ha de donar un pas endavant per evitar el virus polític a Espanya i Europa"

"Hem de qüestionar-nos si alguna formació política serà capaç d'embridar no únicament de paraula sinó amb fets i resultats palpables la xacra endimoniada de la imparable despesa pública, l'hemorràgia crònica del nostre dèficit públic i el llast monumental i impagable del nostre deute públic. En aquesta mateixa línia, hem de calibrar si algun partit polític és conscient que el nostre sistema de pensions s'encamina cap a la fallida i que de seguir per aquesta senda angoixantment deficitària no serà factible sostenir l'actual estat del benestar", apuntava Gay de Liébana a VIA Empresa sobre els reptes econòmics després de les eleccions.

Durant el torn de preguntes, Albert Milián li demana tres consells al professor i Gay de Liébana respon amb fermesa: "Hem de destruir les estructures i la indústria política actual del país". "Els joves empresaris heu de desallotjar la classe política" o "La societat civil ha de donar un pas endavant per evitar el virus polític a Espanya i Europa", afegeix. Fets, economia, noves polítiques, noves generacions i no paraules electorals. "Vosaltres teniu la paraula, confio en vosaltres", conclou. 

 

El professor Gay de Liébana fa balanç econòmic de l'any:

"2019 no està sent un any bo, ans al contrari, seran 365 dies inserits en un context exigent per a l'economia mundial que està sofrint una desacceleració després d'haver viscut, a penes dos anys abans, la qual cosa era un creixement sincronitzat. Ara, en canvi, es produeix un estancament sincronitzat que afecta la majoria dels països. Uns per ser actors principals en l'escena econòmica –els Estats Units, la Xina, Europa amb la zona euro, el Japó, el Regne Unit – i uns altres per anar a remolc dels anteriors, com són els països emergents i les economies en desenvolupament. Que el creixement econòmic mundial per a 2019 es prevegi, en els primers dies de novembre, just quan l'any encara el seu tram final, al 2,9% és preocupant, màximament si es té en compte que el 2018 el producte de l'economia mundial creixia al 3,6% i el 2017 ho havia fet al 3,8%. La desacceleració, per tant, és palesa". 

Més informació
Disjuntiva política en plena cruïlla econòmica
La pedra filosofal del tàndem Calviño-Montero
Avui et destaquem
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?

El més llegit