Bretxes salarials entre Espanya i les grans economies de la UE

Un import de 60 euros bruts mensuals separa la CEOE dels sindicats per tancar l’acord sobre el salari mínim interprofessional

La vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, en la presentació de l'informe de la Comissió Assessora per a l'Anàlisi del Salari Mínim Interprofessional (SMI), el 19 de desembre de 2022 | A. Pérez Meca | Europa Press La vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, en la presentació de l'informe de la Comissió Assessora per a l'Anàlisi del Salari Mínim Interprofessional (SMI), el 19 de desembre de 2022 | A. Pérez Meca | Europa Press

Davant la manca d’acord entre patronal i sindicats sobre la pujada del salari mínim interprofessional (SMI), el consell de ministres d’aquest dimarts prorrogarà el decret que fixa l’actual import a l’espera d’aprovar un increment, en les properes setmanes, que s’aplicarà de manera retroactiva des de l’1 de gener. Només 60 euros bruts mensuals separen les posicions de la CEOE i la dels sindicats.

La patronal d’Antonio Garamendi posa com a topall un increment del 4% fins als 1.040 euros bruts mensuals (per 14 pagues, que equivalen a 1.213 euros si es prorrategen en 12 pagues). Argumenten que un augment del 4% està per sobre del que han pujat els convenis col·lectius aquest any (una mitjana del 3,03%) i del que pujaran els salaris dels funcionaris el 2023 (3,5%).

UGT i CC.00 reclamen augments del 10%, per fer front a la inflació, que situarien el salari mínim en 1.100 euros bruts mensuals (en 14 pagues, que equivalen a 1.283 euros si es prorrategen en 12 pagues). El sindicat de Unai Sordo s’ha mostrat disposat a rebaixar aquest import fins els 1.082 euros. Les dues centrals mantenen que l’increment no pot ser per sota del 8,5% del que ho faran les pensions aquest 2023.

Per la seva banda, la comissió d’experts nomenada pel ministeri de Yolanda Díaz planteja una revaloració d’entre el 4,6% i el 8,2%, o sigui, una forquilla entre els 1.046 i els 1.082 euros bruts mensuals (per 14 pagues).

En última instància, la decisió correspon el govern central sense que sigui imprescindible l’acord de tots els agents socials. La UE persegueix una progressiva harmonització, però, la realitat és que hi ha grans diferències entre països, sobretot entre els més industrialitzats i els de l'antic bloc de l'Europa de l’Est. En el gràfic següent apareixen els deu amb imports superiors. Alguns Estats, com Itàlia o Dinamarca, no apareixen perquè no disposen d’una figura com el SMI perquè els imports mínims es fixen pels corresponents convenis sectorials.

Rànquing de salaris mínims a la UE
País Salari mínim en euros (2022) Salari mitjà en euros (2021)
Luxemburg    2.313    3.502
Bèlgica    1.842    2.830
Alemanya    1.774    3.003
Irlanda    1.774    2.920
Països Baixos    1.756    2.883
França    1.645    2.446
Espanya    1.166    1.751
Eslovènia    1074    1.417
Grècia    831    1.034
Portugal    822    1.106

Dades d'Eurostat. Els imports corresponen a 12 mensualitats anuals.

També hi ha grans diferències pel que fa al salari mitjà. En el cas de l’Estat espanyol, l’any passat es va situar en 1.751 euros bruts mensuals (última dada disponible a l’espera que s’anunciï la de 2022). Aquest import és un 20,02% inferior a la mitjana dels 27 països de la UE, que se situa en 2.194 euros bruts mensuals. Això significa que, de mitjana, ingressen 443 euros mensuals menys respecte el conjunt d’Europa, però això no vol dir que Espanya estigui en les últimes posicions. Dels 27 països de la UE, en 11 el salari mitjà és superior al d’Espanya. Si es compara amb Alemanya, la bretxa salarial supera el 41%.

Segons les dades del Monitor anual d’Adecco sobre salaris, del juny passat, el salari mitjà a Espanya és el tercer més alt de la UE en relació amb el PIB per càpita dels respectius estats. Així, Espanya ocupa la tercera posició (82,6%) per darrere d’Itàlia (82,9%) i Alemanya (84%). Entre altres, supera a França (80,4%), Països Baixos (70,4%) o Portugal (64,6%).

La productivitat a Espanya acumula una caiguda del 4,8% en cinc anys

Si es compara amb la productivitat mitjana de l’Estat, és el sisè salari mitjà més alt de la UE. Equival al 34,9% de la productivitat (entesa com a PIB per persona ocupada). Els cinc països que superen Espanya són: Alemanya (45,3%), Països Baixos (39,1%), Dinamarca i Àustria (37,8% en els dos casos) i Itàlia (35,2%). En canvi, Espanya està per sobre de França (34%) o d’Irlanda (19,4%), que ocupa l’última posició.

En línia amb l’argumentaria de la CEOE, l’informe d’Adecco adverteix sobre la productivitat de l’Estat espanyol perquè, entre 2016 i 2021, és el que presenta la pitjor dinàmica: una caiguda acumulada del 4,8%. En comparació, la caiguda de Portugal només va ser d’1,6%. Sobre el salari mínim, indiquen que “és difícil justificar” les pujades si no es recuperen els nivells anteriors de productivitat. En aquest sentit, reiteren que, en només en cinc països de la UE, el salari mínim supera el 50% del salari mitjà. Espanya ocupa la segona posició (57,1%) només superat per Eslovènia (58,8%).

Més informació
Les deu principals inversions del ‘digital health’ català
Tres estacions d'esquí catalanes, entre les 10 millors d'Espanya
Els tentacles de l'empresa catalana, arreu del món
Avui et destaquem
El més llegit