El de Borja, Xavi, Albert i Xabi amb "B" és alguna cosa que s'explica amb més imatges que paraules. I si no, vegin vostès mateixos. Conèixer-los a ells, de a prop, significa conèixer a quatre nois barcelonins en aparença normals. I dic en aparença, perquè mentre xerrades amb ells t'adones que hi ha alguna cosa que els mou i que val la pena conèixer. Si els preguntes pel seu plat favorit et diuen rissotto. Alguna cosa sense el que no podrien viure? La música. "Bé, Internet", recapaciten. I si els preguntes per un ídol, Borja Jutge, 29 anys, el president de The South Face, contesta sens dubte Nelson Mandela. I llavors, tots es miren i assenteixen alhora com a símbol inequívoc d'un acord gairebé sobirà. Com en moltes coses, en això coincideixen. I és que en realitat, Nelson Mandela i aquests quatre joves tenen més en comú del que podríem imaginar.
Aquests quatre caps emprenedors d'ànima solidària no superen els 30, però ja han començat el projecte de les seves vides. I és un projecte per i per a la vida. La senar-profit organisation The South Face emmagatzema en una recambra no-massa-amagada alguns projectes i quilos d'ambicions. I són uns projectes que cada dia s'apropen més a la realitat. La motivació la porten de sèrie. I la inspiració in crescendo. La culpa? Els viatges. Encara que en realitat, més que culpa és un "gràcies a". "Viatjant per diferents països del continent, ens vam adonar que alguna cosa estava fallant. Els del nord s'aprofiten dels del sud. I els del Sud treballen pels del nord. Llavors, a ells què els queda?". Als germans Juez, Borja i Xabi, viatjar els ha servit per trobar-se amb ells mateixos, però també i sobretot, per connectar amb aquest altre món. "Nosaltres som uns privilegiats, però hi ha una altra realitat", diu Xabi. Fins que no t'apropes i ho veus no t'adones de la magnitud dels problemes de tota aquesta altra realitat oblidada, que és Àfrica, de la necessitat d'actuar, de sentir-se cridats a fer alguna cosa.
I és des d'allí, des de les entranyes d'Àfrica, on neix TheSouthFace. Una ONG construïda de zero per quatre universitaris, amb seu a Barcelona. Abans les idees es coïen cada dijous a la tarda en la peixera d'ESADE (facultat d'ADE i Dret de la Universitat Ramon Llull). Era el seu punt de trobada, una taula qualsevol entre universitaris fent treballs. Ara han crescut, o han madurat, que sona encara millor. Ara ja són 10 en l'equip, i han arribat fins i tot a aprendre a dividir-se les àrees, alguna cosa necessària quan s'ajunten 10 ments joves a fer brainstorming d'idees. A més tenen oficina, o el que és el mateix, una taula, cadires, llum i internet en un espai de co-working on arquitectes i dissenyadors s'interessen pel progrés de les beques i de l'ONG. Són conscients que TheSouthFace és un projecte a llarg termini, per això van sempre -diuen- "amb el fre de mà". La motivació és important, però fer les coses ben i amb dedicació és bàsic en una iniciativa d'aquestes dimensions.
Durant l'entrevista, ens presenten els seus plans. Sota el lema "Social Transformation Through Education" volen apropar l'educació als qui no tenen recursos. Per això, el primer dels seus projectes, Scholarship program, pretén becar l'accés a la Universitat a estudiants compromesos de famílies humils. Per a això, van a tenir un vincle molt estret amb la Universitat africana que estigui adherida al projecte, ja que els interessa, sobretot, tenir constància de l'evolució de l'estudiant i que vagi aprovant tot. De moment, ja són nou les noies becades -que sembla poc, potser-, però són els emoluments d'emprendre fabricant una ONG. Això comporta temps: gratar socis, preparar esdeveniments (com les roses solidàries a Sant Jordi) i en definitiva difondre el missatge d'uns nois que un dia van decidir que havien d'ajudar. Ells no es cansen d'explicar que per 1 euro a la setmana pots ser part de The South Face, que ser soci NOMÉS val 4 euros (menys que un paquet de tabac) i que per cada 14 socis s'habilita una nova beca perquè una nova estudiant en Kenya pugui anar a la Universitat. Una beca els costa 700 euros a l'any.
Universalizar l'educació, formar a les noves generacions que creixen a Àfrica. L'objectiu no és gens fàcil, però The South Face està alimentant de manera realista tots aquests projectes. Nosaltres, igual que ells, també ens els creiem. Es reivindiquen i es neguen a creure que els joves "estiguin en crisi". No es consideren l'excepció. Són d'aquests perfeccionistes, adoren complir els timings i "fer la feina ben feta". Com qualsevol projecte de joves emprenedors el primer obstacle és econòmic, encara que ara com ara el poc que s'han gastat ha estat per crear una nova pàgina web, recentment sortida del forn. El fet de ser joves els perjudica i beneficia gairebé per igual. La gent, al principi, es mostra més escèptica, però "quan els expliques el projecte -amb una emoció que atrapa- acaben encantats". I això és el que volen transmetre cada estiu amb el programa The South Face Experience, perquè els socis trepitgin sòl africà, vegin de prop el que s'està fent i coneguin a les estudiants becades. Així d'increïble va ser el passat voluntariat.
Això és el principi d'alguna cosa gran. Una ONG no es crea des d'un despatx, ni tan sols des d'una Universitat. Per crear una ONG és important el rodatge d'aquests nois i les experiències que han col·leccionat a través dels seus viatges: "No com a simples cooperants que van a repintar cases durant un estiu i a fer-se fotos boniques amb nens i lleons", puntualitzen. I no els falta ironia. Ells no. La realitat d'Àfrica es coneix en un tren 48 hores des de Zàmbia a Tanzània o convivint amb les seves gents, recorrent-la de punta a punta, d'est a oest. La veritable Àfrica es coneix a la part alta d'un autobús travessant el continent en viatges de més de 20 i 30 hores. Des de Tanzània a Sierra Leone, passant per Guinea Bissau o Libèria. I així fins a 10 països. Conèixer Àfrica és això. En contra del que molts creuen, ells defensen el paper de les oenegés: "Hi ha els qui diuen que no serveixen per res. Però jo crec que si no existissin moltes d'aquestes ONG's, podríem estar vivint la tercera guerra mundial", defensa Borja.
"I per què Àfrica?", preguntem. Somriuen. "No heu estat mai, veritat?"
La secció Joves Extraordinaris és una col·laboració amb el projecte Jóvenes (sobre)salientes.
Aquests quatre caps emprenedors d'ànima solidària no superen els 30, però ja han començat el projecte de les seves vides. I és un projecte per i per a la vida. La senar-profit organisation The South Face emmagatzema en una recambra no-massa-amagada alguns projectes i quilos d'ambicions. I són uns projectes que cada dia s'apropen més a la realitat. La motivació la porten de sèrie. I la inspiració in crescendo. La culpa? Els viatges. Encara que en realitat, més que culpa és un "gràcies a". "Viatjant per diferents països del continent, ens vam adonar que alguna cosa estava fallant. Els del nord s'aprofiten dels del sud. I els del Sud treballen pels del nord. Llavors, a ells què els queda?". Als germans Juez, Borja i Xabi, viatjar els ha servit per trobar-se amb ells mateixos, però també i sobretot, per connectar amb aquest altre món. "Nosaltres som uns privilegiats, però hi ha una altra realitat", diu Xabi. Fins que no t'apropes i ho veus no t'adones de la magnitud dels problemes de tota aquesta altra realitat oblidada, que és Àfrica, de la necessitat d'actuar, de sentir-se cridats a fer alguna cosa.
I és des d'allí, des de les entranyes d'Àfrica, on neix TheSouthFace. Una ONG construïda de zero per quatre universitaris, amb seu a Barcelona. Abans les idees es coïen cada dijous a la tarda en la peixera d'ESADE (facultat d'ADE i Dret de la Universitat Ramon Llull). Era el seu punt de trobada, una taula qualsevol entre universitaris fent treballs. Ara han crescut, o han madurat, que sona encara millor. Ara ja són 10 en l'equip, i han arribat fins i tot a aprendre a dividir-se les àrees, alguna cosa necessària quan s'ajunten 10 ments joves a fer brainstorming d'idees. A més tenen oficina, o el que és el mateix, una taula, cadires, llum i internet en un espai de co-working on arquitectes i dissenyadors s'interessen pel progrés de les beques i de l'ONG. Són conscients que TheSouthFace és un projecte a llarg termini, per això van sempre -diuen- "amb el fre de mà". La motivació és important, però fer les coses ben i amb dedicació és bàsic en una iniciativa d'aquestes dimensions.
Durant l'entrevista, ens presenten els seus plans. Sota el lema "Social Transformation Through Education" volen apropar l'educació als qui no tenen recursos. Per això, el primer dels seus projectes, Scholarship program, pretén becar l'accés a la Universitat a estudiants compromesos de famílies humils. Per a això, van a tenir un vincle molt estret amb la Universitat africana que estigui adherida al projecte, ja que els interessa, sobretot, tenir constància de l'evolució de l'estudiant i que vagi aprovant tot. De moment, ja són nou les noies becades -que sembla poc, potser-, però són els emoluments d'emprendre fabricant una ONG. Això comporta temps: gratar socis, preparar esdeveniments (com les roses solidàries a Sant Jordi) i en definitiva difondre el missatge d'uns nois que un dia van decidir que havien d'ajudar. Ells no es cansen d'explicar que per 1 euro a la setmana pots ser part de The South Face, que ser soci NOMÉS val 4 euros (menys que un paquet de tabac) i que per cada 14 socis s'habilita una nova beca perquè una nova estudiant en Kenya pugui anar a la Universitat. Una beca els costa 700 euros a l'any.
Universalizar l'educació, formar a les noves generacions que creixen a Àfrica. L'objectiu no és gens fàcil, però The South Face està alimentant de manera realista tots aquests projectes. Nosaltres, igual que ells, també ens els creiem. Es reivindiquen i es neguen a creure que els joves "estiguin en crisi". No es consideren l'excepció. Són d'aquests perfeccionistes, adoren complir els timings i "fer la feina ben feta". Com qualsevol projecte de joves emprenedors el primer obstacle és econòmic, encara que ara com ara el poc que s'han gastat ha estat per crear una nova pàgina web, recentment sortida del forn. El fet de ser joves els perjudica i beneficia gairebé per igual. La gent, al principi, es mostra més escèptica, però "quan els expliques el projecte -amb una emoció que atrapa- acaben encantats". I això és el que volen transmetre cada estiu amb el programa The South Face Experience, perquè els socis trepitgin sòl africà, vegin de prop el que s'està fent i coneguin a les estudiants becades. Així d'increïble va ser el passat voluntariat.
Això és el principi d'alguna cosa gran. Una ONG no es crea des d'un despatx, ni tan sols des d'una Universitat. Per crear una ONG és important el rodatge d'aquests nois i les experiències que han col·leccionat a través dels seus viatges: "No com a simples cooperants que van a repintar cases durant un estiu i a fer-se fotos boniques amb nens i lleons", puntualitzen. I no els falta ironia. Ells no. La realitat d'Àfrica es coneix en un tren 48 hores des de Zàmbia a Tanzània o convivint amb les seves gents, recorrent-la de punta a punta, d'est a oest. La veritable Àfrica es coneix a la part alta d'un autobús travessant el continent en viatges de més de 20 i 30 hores. Des de Tanzània a Sierra Leone, passant per Guinea Bissau o Libèria. I així fins a 10 països. Conèixer Àfrica és això. En contra del que molts creuen, ells defensen el paper de les oenegés: "Hi ha els qui diuen que no serveixen per res. Però jo crec que si no existissin moltes d'aquestes ONG's, podríem estar vivint la tercera guerra mundial", defensa Borja.
"I per què Àfrica?", preguntem. Somriuen. "No heu estat mai, veritat?"
La secció Joves Extraordinaris és una col·laboració amb el projecte Jóvenes (sobre)salientes.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.