Despenjar-se de l'oligopoli de les telecomunicacions

Neix Eticom-Som Connexió, la primera cooperativa de consum de serveis de telèfon mòbil i Internet, que en una setmana de vida ja compta amb més de 200 socis consumidors

Eticom-Som Connexió, la primera cooperativa de consum de serveis de telecomunicacions sense ànim de lucre, ha començat a oferir els seus serveis a principis de juny i, de moment, la rebuda del projecte "ha estat molt bona", explica Andreu Camprubí, sociòleg i membre impulsor d'aquesta cooperativa amb seu a Barcelona. Des del llançament de l'activitat, el dijous dia 4 de juny, la cooperativa, formada per 500 socis, ha rebut 98 inscripcions noves. Actualment tenen 42 contractes actius i ja han rebut 166 peticions per començar a rebre el servei.

La cooperativa telefònica, qüestió de temps
Durant anys hem vist néixer cooperatives de consum sobretot de fruita i verdura ecològica i posteriorment han aparegut iniciatives en sectors "que fa deu anys era impossible imaginar-se", com ara l'electricitat, apunta Camprubí. L'exemple de Som Energia va ser en certa mesura el referent impulsor d'aquest projecte: "Es pot emprendre de forma solidària en sectors complexos que tenen un component oligopolístic molt fort, com és el cas de l'energia elèctrica", explica el jove de Lleida, resident a Barcelona. I era qüestió de temps que n'aparegués una de telecomunicacions.

A l'octubre de 2013 la iniciativa cristal·litza gràcies a la confluència d'interessos de Camprubí i Mercè Botella amb Som-Connexió, nascuda a Rubí, i Oscar Rando d'Eticom, plataforma instal·lada inicialment al barri de Sant Cosme d'El Prat de Llobregat. Justament, Botella serà una de les ponents d'enguany del BizBarcelona per explicar l'estratègia empresarial d'emprendre cooperativament.

En aquest sentit, Camprubí reivindica que "com a empresa a Eticom-Som Connexió fem activitat econòmica en el sentit més primigeni, és a dir, satisfem una necessitat", ja que l'objectiu d'aquesta plataforma no és fer beneficis sinó donar un "bon servei". D'aquesta manera els beneficis que es produeixin es reverteixen a l'empresa i no queden en mans d'uns quants accionistes.

Com funciona?
Els que vulguin contractar els serveis d'aquesta cooperativa hauran de passar a ser part de l'empresa: "Els consumidors o clients són, alhora, propietaris de l'empresa amb veu i vot a l'assemblea de la cooperativa", explica Camprubí. Els clients de la cooperativa seran socis, d'aquesta manera han de fer una aportació inicial de 100 euros.

Amb aquesta aportació es passa a ser part de la cooperativa i es pot tenir veu i vot dins dels òrgans interns de gestió. Un equip coordina la part més diària de l'empresa, sempre d'acord amb les decisions del consell rector i l'assemblea, que es reuneix un cop l'any.

La cooperativa ofereix, en aquests moments i a preus de mercat, serveis d'internet mòbil i minuts de veu. A tall d'exemple, 100 minuts i 1Gb de dades costen 11 euros.

Camprubí explica però que "nosaltres no podem produir minuts o megues, només els podem revendre perquè el mercat està muntat així", per aquest motiu ho fan mitjançant l'arrendament de les infraestructures d'Orange. Eticom-Som Connexió compra minuts a l'operadora virtual Más Móvil.

Qualsevol persona pot entrar al web de la cooperativa i donar-se d'alta, fer l'aportació i començar a rebre el servei. En pocs dies rebrà el contracte de la seva portabilitat a casa per correu postal, així com la targeta SIM.

El servei tècnic el donen, ara mateix, voluntaris que formen part de la cooperativa en una centraleta: "Tota la relació dels clients és amb Eticom però si hi ha problemes de connexió de xarxa tot depèn de Más Móvil".

Món cooperatiu, una alternativa de bé comú
"Hi ha alternatives per passar a formar part d'Eticom-Som Comunicació, a través de MésOpcions, una iniciativa que aglutina moltes cooperatives de consum", explica Camprubí. Sent soci de Més Opcions no es té drets polítics però si el dret de consum.

El model de la cooperativa s'ha postulat en temps de crisi com una estructura forta i alternativa amb gran càrrega de valors però també fortalesa econòmica. De fet les cooperatives ja contractaven a nivells previs a la crisi molt abans que la macroeconomia comencés a mostrar brots verds per les empreses tradicionals.

De fet, es tracta de la primera cooperativa d'àmbit estatal que busca penetrar al mercat de les telecomunicacions, i ho fa seguint el reeixit model de la cooperativa d'energies renovables Som Energia, o altres iniciatives d'economia social i solidària com en sectors com la banca, les assegurances o l'alimentació, entre d'altres. Sorgeix de la necessitat de disposar d'alternatives ètiques i socials de consum en sectors estratègics, que s'han convertit en una necessitat vital per al desenvolupament social de les persones i les col·lectivitats.

Un espectre privatitzat
L'ús de la xarxa i les antenes, que abans eren públiques, se subhasta al millor postor. Movistar, Vodafone, Orange o Yoigo paguen milions d'euros per tenir el dret d'explotació d'un tros de l'espectre, "tots els que no són aquests actors hem de comprar els minuts o els megues a les empreses", lamenta Camprubí i afegeix que l'ideal seria que l'espectre radioelèctric fos un bé comú i es pogués tenir "un accés directe o que no s'hagués de pagar l'accés de pas a un oligopoli".

Això no passa al Regne Unit, on Phonecoop fa vint anys que funciona: "Ens porten molt avantatge i s'han mostrat molt avesats a ajudar-nos". La diferència és que a Anglaterra la xarxa és pública i, per tant, "les condicions són molt diferents".

Fibra òptica, objectiu de futur
"A llarg termini, però, el nostre objectiu és centrar-nos en la fibra òptica, la xarxa de comuns i el VoIP", afirma Camprubí. Segons explica l'emprenedor, "la Unió Europea diu que les xarxes de fibra òptica han de ser públiques o de comuns, però els ajuntaments deleguen a les grans companyies que passin el seu cable" i això és contrari a la legislació europea.

L'objectiu de futur d'Eticom-Som Connexió, doncs, passa per impulsar la xarxa de fibra òptica a través de la fundació guifi.net, que garanteix un ús i accés transparent d'aquesta infraestructura. La idea és instal·lar la infraestructura i que sigui comunitària i "que tothom hi tingui la mateixa possibilitat d'accés", diu el sociòleg.

La finalitat del projecte és poder oferir en el futur més i millors serveis per transformar el sistema econòmic a través del consum responsable i cooperatiu, posant la tecnologia al servei de les persones i avançar cap a la sobirania en les TIC. Per fer això, com diu Camprubí, "ara cal agafar múscul".



Vols anar al Saló BizBarcelona? Participa al sorteig i emporta't una de les 10 entrades dobles que sortegem entre els lectors de VIAempresa.
Avui et destaquem
El més llegit