Subscriu-te

Seccions

CA | ES
Emprèn

Despullant les startups

La segona edició del NewCo Barcelona permet conèixer des de dins i a través de la veu dels protagonistes les interioritats de les companyies més disruptives

Aiats Agustí
Aiats Agustí Periodista
De la mateixa manera que els pares primerencs viuen amb emoció les jornades de portes obertes a les escoles on contemplen portar els seus fills; els amants de l'emprenedoria, les startups i la innovació han tornat a gaudir aquest dijous d'una experiència similar. La segona edició del NewCo Barcelona ha permès entrar dins d'una cinquantena de les companyies més disruptives de la ciutat, parlar amb els seus creadors i descobrir els seus racons més amagats. És a dir, despullar les startups per saber quina part hi ha de realitat i quina de mite.

Un sopar com a experiència social
A VIA Empresa hem assistit a algunes d'aquestes sessions i hem començat per una companyia...que no té oficina. EatWith és una plataforma que permet oferir sopars a cases o espais particulars. Al capdavall, reunir gent que comparteixi passió pel menjar i per conèixer gent. Leire Laboreo és la Country Manager a Espanya de la companyia, fundada fa quatre anys a Tel Aviv i que actualment compta amb una vintena de treballadors i té els headquarters a San Francisco. Laboreo és l'única responsable de la companyia a Espanya, treballa des de casa i sense horari fix, sempre a disposició de clients i hostes.

Al no disposar d'oficina, EatWith cita els visitants més matiners en un dels espais on es pot sopar gràcies a la plataforma, el de les Foodie Sisters a tocar de la Plaça Reial de Barcelona. Explica que la capital catalana va ser la primera a exportar aquest model nascut a Israel. "És una ciutat que comparteix moltes similituds amb Tel Aviv", assegura Laboreo. De fet, revela que és l'única ciutat on treballa EatWith on els comensals es reparteixen a parts iguals entre locals i turistes. Mentre a Israel o als Estats Units la majoria dels assidus a EatWith són locals, a la resta d'Europa bàsicament hi acudeixen turistes.


"Un 20% dels que organitzen sopars a EatWith són professionals", indica Leire Laboreo. Cuiners, sovint de reconegut prestigi, que s'han cansat de l'estrès del restaurant i han apostat per "fer un sol sopar, amb un menú tancat i amb la possibilitat de rebre el feedback directe dels comensals".

Preguntada per si EatWith representa una competència pels restaurants, la seva Country Manager nega la major: "És una experiència totalment diferent, aquí és 100% una experiència social". Al capdavall, els que s'apunten a un EatWith ja saben que compartiran taula amb desconeguts i no els importa.

Cap a la casa de les startups
Amb la recent inauguració del Pier 01, era inevitable que el NewCo passés pel Palau de Mar. Són diverses les companyies que han obert les portes durant aquesta jornada, des de Geenapp passant per BeRepublic o Antai. A VIA Empresa pugem fins a la 3a planta per conèixer l'oficina de ByHours. Entre hamaques penjants, bicicletes, frases motivadores i un Bar Ours molt acollidor, ens rep Guillermo Gaspart, cofundador i president de la companyia.

"Jo era un hoteler i el Cristian (Rodríguez) un usuari", resumeix per començar a explicar la història de l'empresa, disposat a mesurar bé les seves paraules quan s'adona de la presència de premsa a la sala. La quinzena de presents s'agrupen al seu voltant en una petita graderia de fusta. "Ens va semblar una molt bona manera per fer reunions amb 26 persones", explica.


Gaspart recorda els inicis de ByHours, quan tot era una simple idea que tenia sentit -"per què ha de ser estàtic el check in o el check out de l'hotel?"-. Confessa alguna anècdota de com va convèncer els primers col·laboradors, posant una mica més de pa que de formatge. Al capdavall, ironitza, "si no saps 'enredar' una mica la gent, estàs mort en una startup".

Aquest hoteler reconvertit a emprenedor destaca que gràcies a ByHours els hotels "poden vendre dos cops una habitació, el somni de qualsevol hoteler!". La idea és optimitzar al màxim les habitacions, venent-les per hores. "Un hotel és com un supermercat, el que no es ven un dia s'ha de llençar i l'endemà es reposa tot", compara.

Empreses del nou món
Com que anar al Palau de Mar i no gaudir de la seva terrassa seria un crim, en sortir de ByHours fem cap a HolaLuz. La seva cofundadora i CMO, Carlota Pi, fa una rotllana amb els assistents per explicar la història de la que volen que sigui "una empresa del nou món". Recorda el moment que van haver d'abandonar les instal·lacions de Barcelona Activa quan ja no hi cabien. "Érem com un nadó de cinc quilos en una incubadora", exemplifica.



Les vistes al mar i l'ambient relaxat de la terrassa no impedeixen a Pi reivindicar un cop més la capacitat de "donar respostes d'un ésser humà a un altre". A HolaLuz volen escoltar els clients, però també els treballadors, que poden organitzar-se amb llibertat per compaginar la feina amb la vida personal. Una possibilitat que "no només exigim les dones", aclareix; encara que elles siguin les principals afavorides "d'una nova manera de progressar professionalment, i no la que sempre ens havien ofert".

Innovar per al públic més ampli
En Jordi Barri, CEO de Teresa Carles, ens convida a entrar al Flax and Kale, el restaurant que el grup té al carrer de Tallers de Barcelona. Barri parla com un conferenciant d'Apple, amb termes en anglès, micròfon en mà, però amb un accent de Lleida que no se l'aguanta. "Estem sorpresos que NewCo ens contactés, perquè la resta d'empreses són de perfil tecnològic i nosaltres fem menjar", bromeja a l'inici de la sessió.

Avui dia el grup factura 10 milions d'euros -duplicant el negoci-, té quatre marques –Teresa Carles, Teresa's, Teresa Jucery i Flax&Kale-, i té una plantilla de més de 150 treballadors, dos terços dels quals són als restaurants i la resta a l'obrador i serveis centrals, "talent per tot arreu". I les previsions no es queden curtes: 200 nous treballadors i dues obertures més.


El 1979 els pares de Barri funden un dels primers restaurants vegetarians de l'Estat a Lleida, "un entorn en què no hi ha gaires vegetarians", comenta. "Van fer un estudi de mercat els pares?", pregunta a l'aire, "no", i l'audiència esclata a riure. Però en aquesta sentència s'amaga el quid de la qüestió: "No el muntaven pels vegetarians, sinó per a tota Lleida". I per fer que un restaurant de 80 places funcionés "calia innovar perquè la gent que menja carn gaudís al restaurant vegetarià".

La innovació va venir creant una fàbrica, un obrador que "va donar ales als nostres somnis". Una part de l'èxit ha vingut pel producte, però per l'aposta per les xarxes socials també "perquè el client és el que més ens interessa i que coneguin el producte i a nosaltres", explica Barri. Teresa Carles agafa el tòpic del restaurant vegetarià i el fa miques: "Volem que la gent digui: 'Ah, era un restaurant vegetarià? No me n'he adonat'".

El luxe, com a casa
Per mostrar-nos la Casa Camper ens rep el seu manager, en Javier Díaz. Alguns dels visitants calcen sabates de la marca mallorquina i Díaz pregunta, directament: "Com es pot portar la filosofia d'una sabata a un hotel?", el públic es queda dubitatiu. El manager ho resumeix en una frase: "Simplicitat i bona qualitat". Segons explica, amb l'expansió internacional de la marca, la família Fluixà s'estaven en hotels que no els acabaven de fer el pes. Per això van decidir fer a Barcelona un establiment on es poguessin sentir com a casa: "El luxe és sentir-se com a casa des del moment que creues la porta".

L'hotel va obrir el 2005 amb el disseny de Ferran Amat –de la desapareguda Vinçon- i l'arquitectura de Jordi Tió. Tota la Casa Camper està plena de detalls que l'enllacen amb Barcelona: alguns objectes recuperats de l'enderrocament de l'antic edifici, mapes, quadres amb estètica Mariscal. Però els detalls també fan d'aquest hotel un lloc singular pel que fa al servei: "Volem trencar les barreres típiques d'un hotel, totes les habitacions inclouen esmorzar, cuinem el que vol el client, quan tanca la cuina hi ha una zona snack", detalla Díaz.



Fins i tot el concepte de les habitacions és diferent, totes tenen dos espais, un per dormir i una sala d'estar (físicament independent). A més, la Casa Camper és sostenible amb un sistema de recuperació d'aigües i plaques solars. Detalls, detalls, detalls, que fan que l'experiència sigui significativament diferent. Clar que per 250 euros la nit en aquest quatre estrelles ha de valer la pena. I de ben segur que és cert, perquè la Casa Camper és l'hotel més ben valorat de Barcelona a Tripadvisor.

Les "idees hippies" de PopPlaces
En plena hora de dinar obre les portes PopPlaces, que estrena ubicació després d'esgotar l'estada al viver de Barcelona Activa. Pràcticament totes les noies de l'equip (cap dels pocs nois que hi treballen hi ha pogut assistir) reben els visitants a la terrassa del coworking on han fixat la seva residència. Amb magnífiques vistes de la Sagrada Família, la CEO Karen Prats convida els assistents a picar alguna cosa de l'aperitiu que han preparat.



Tot i l'enrenou del pati d'escola del costat i dels cotxes que van amunt i avall per la Diagonal, la quinzena de presents escolta amb atenció l'evolució d'una companyia que vol ser referent d'un nou canal: el pop-up retail. Prats fa referència en diverses ocasions a les "idees hippies" que han tingut (i segueixen tenint) però que a la pràctica són més complicades. Per exemple, la d'acollir joves dissenyadors als seus espais...que no acaben generant tan bon negoci al no disposar de grans recursos. "Tot i així seguim tenint idees hippies i volem seguir ajudant els joves dissenyadors", aclareix Karen Prats. També parla del repte que ha suposar crear una aliança europea de plataformes de lloguer d'espais i anuncia importants novetats a finals d'any. Ho intentem però no vol donar cap més pista. Com que ja té el nostre correu i telèfon, abandonem la terrassa confiats que, ben aviat, ens donarà l'exclusiva. 

 

Avui et destaquem
El més llegit