L'ambient és el de les grans nits de Champions. Més de 200 startups omplen de gom a gom l'auditori 1899 del Camp Nou. Tot a punt pel xiulet que faci rodar la pilota de l'emprenedoria. L'alineació és de luxe: Dídac Lee, Ferran Martínez, Jean François Gauthier (Genome), Carlota Pi (HolaLuz), Miquel Martí (Barcelona Tech City), Neus Sabaté (Fuelium), Daniel Sánchez (Nauta Capital), Jordi Naval (Aelix Therapeutics) i Joan Romero (Acció). Mentrestant, Gina Tost ho comentarà tot a peu de gespa. Que comenci el partit Be Connected Join the Hub organitzat per Acció.
Naval assegura que "la bona ciència ja hi és" i que hi ha 300 milions per invertir en biotech | Cedida
Els primers en jugar l'esfèrica són Lee i Martínez. Pels que encara no coneguin el seu dorsal, un és membre de la Junta Directiva del FC Barcelona i l'altre és un reconegut exjugador de bàsquet. Tots dos, empresaris tecnològics i inversors amb una llarga trajectòria. Es presenten davant el públic com a Commodore i Spectrum. "La primera ronda de fundraising va ser amb els meus pares perquè m'aconseguissin un ordinador", reconeix Lee. "Pot ser que sigui un antisistema però els sistemes es canvien i no duren per sempre", confessa Martínez.
El tiqui-taca
Els aficionats gaudeixen del seu tiqui-taca i ho aprofiten per llançar algunes lliçons sobre emprenedoria. Lee, que té 20 anys d'experiència i ja ha perdut la "fama de jove emprenedor", destaca que "l'experiència és relativament important" a l'hora de crear un nou model de negoci i dispara que no hi ha normes fixes. Des de fa pocs anys es dedica a apostar pel talent jove: "Quan un inversor té passat emprenedor és com un entrenador que ha jugat al futbol". Martínez, partidari de trencar barreres fins i tot més enllà de la línia de triple dels 6,75 metres, assegura que ara només inverteix en projectes que li agraden molt. "El límit que tenim és el que ens posem nosaltres".
Dídac Lee: "És un error intentar ser Silicon Valley. Barcelona ha de tenir el seu model"
Just en aquest precís instant, arriben alguns consells: passió pel que vols fer, claredat per trobar el forat de mercat i atenció a tot allò que triomfa fora sense obsessionar-se a crear alguna cosa nova. Martínez xuta a boca de gol: "No és tant la idea com ser capaç d'implementar-la". Lee també remata: "És un error intentar ser Silicon Valley. Barcelona ha de tenir el seu model". I reconeix que la capital catalana s'hauria d'atrevir a somniar en gran així com potenciar el networking, el sistema d'urgència i l'afany d'Israel i la Xina. Just abans de marxar als vestidors, Gauthier es mou entre dades i fa una crida internacional: "Barcelona, necessites ser més global i més ambiciosa".
Més que un hub
Comença la segona part. Hi ha nous jugadors i encara que són coneguts, mostren els seus galons des de bon començament. Pi explica que sempre que envia correus als seus 137 treballadors els tanca amb dos hashtags #Itispossible i #Keeprowing. És tota una declaració d'intencions: "El que sabem fer molt bé és treballar molt durament". Martí s'atreveix fins i tot a posar-se deures: "Estem en la fase d'internacionalitzar, hem d'establir bidireccionalitats i millorar la nostra proposta de valor en coneixement amb gent de fora".
Romero explica l'esquema 4-4-2 de les startups a Catalunya | Cedida
Naval i Sabaté ho porten al seu terreny científic. Naval adverteix que "la bona ciència ja hi és" i que hi ha 300 milions d'euros per invertir en companyies biotech però "l'emprenedoria de base científica i tecnològica que surt dels centres de recerca no està al nivell dels projectes ecommerce i software". Són partidaris d'afrontar els problemes amb un sac de solucions: facilitar la vida a l'investigador, "el científic també necessita un partner o un CEO perquè no van a les mateixes festes" i crear fons d'inversió per a projectes que no tenen capital i encara estan a l'acadèmia.
La festa del talent
Sí, s'ha parlat de festa i és que la pilota ja és mou entre startups i inversors. S'incorpora Sánchez com a àbritre parcial que es dedica a finançar companyies ja avançades i reivindica "un bon balanç entre idees i diners" alhora que "un cercle virtuós i un bon ecosistema". Trivalia o Social Point són els seus exemples i referents. Ara bé, adverteix que "no podem caure en l'autocomplaença, ja que tenim molt per aprendre i necessitem molts més casos d'èxit".
En clau humorística, Martí reconeix que no és massa d'organitzar festes però no descarta fer-ne alguna. "Bona part de l'èxit de Silicon Valley és pel que ha vingut de Stanford", destaca abans de posar com a repte l'enfortiment del lligam entre ecosistema i talent universitari i escolar. "Tenir talent és low cost i per això s'ha de retenir", matisa Sabaté. "No hi ha poc talent a Barcelona però no hi ha prou talent que vulgui venir a Barcelona", defensa Pi.
Carlota Pi: "No hi ha poc talent a Barcelona però no hi ha prou talent que vulgui venir a Barcelona"
Les paraules de Lee encara estan presents tot i que ara l'inversor s'ho mira des de la banqueta. Sánchez destaca també que al hub de Barcelona li falta ambició, pensar en gran i ser més internacional. Martí s'afegeix a aquesta jugada i augura que si la capital catalana "s'ho creu més" pot estar, en poc temps, entre les primeres tres ciutats d'Europa i al top 20 del món.
La jugada final
Romero entra en el temps afegit. Una aparició en els últims minuts de partit per aportar el seu toc administratiu i ho fa precisament sense oblidar en cap moment l'escenari futbolístic. "Des de l'Administració, hem de tenir en compte qui són els jugadors i hem de facilitar que la gespa estigui ben tallada quan surtin el camp", assegura. Amb les dades a la mà, detalla que les startups a Catalunya juguen amb un esquema 4-4-2. O el que és el mateix, un 40% es troben entre zero i tres anys, un 40% van dels tres als sis anys i més d'un 20% porten jugant entre sis i deu anys.
En línia amb la resta d'actors principals i just abans del xiulet final, Romero defensa que "el sistema emprenedor ha d'anar a escala internacional". Acaba el partit i les startups s'enduen la victòria a casa.