• Liquats i Yosoy, pioners de les begudes vegetals fetes a Catalunya

Liquats i Yosoy, pioners de les begudes vegetals fetes a Catalunya

En poc més de 10 anys, Liquats Vegetals ha passat de 35 treballadors i 10 milions d'euros de facturació a superar els 80 milions

Liquats Vegetals produeix la marca Yosoy | Cedida
Liquats Vegetals produeix la marca Yosoy | Cedida
Bernat Bella
Periodista
04 d'Abril de 2022
Act. 03 de Novembre de 2022

Liquats Vegetals són pioners de les begudes vegetals a Catalunya. El 1991, quan aquest sector era totalment desconegut entre els consumidors, va néixer al Montseny aquesta empresa, responsable de la marca Yosoy. Trenta anys després, en plena explosió d’aquests productes, són líders al mercat per davant d’Alpro (Danone) i Pascual.

 

Una prova de la seva expansió: el 2010 tenien 35 treballadors i facturaven menys de 10 milions d’euros, mentre que el 2021 el van acabar amb gairebé 300 empleats i més de 80 milions. En el seu catàleg compten amb diverses marques i productes, principalment de civada, arròs, ametlla i soja.

Laura Erra: “Va pensar: per què se li dona millor alimentació a les vaques si podem fer llet sense les vaques”.

Josep Maria Erra, que provenia del sector làctic, va ser el fundador de la companyia. Així explica la seva filla i actual directora general, Laura Erra, el naixement de la idea: “Es va adonar que si li donaven millor menjar a les vaques, feien millor llet. Alguns pagesos donaven soja a les vaques i la llet encara era més bona. I va pensar: per què se li dona millor alimentació a les vaques si podem fer llet sense les vaques”.

 

Sota la visió de ‘som el que mengem’, avui dia molt explotada, però fa 30 anys molt minoritària; va acabar creant Liquats Vegetals. Així, va començar a indagar en el procés per fer begudes a partir de soja, a través de fires i especialistes, i va engegar la planta a Viladrau per elaborar aquest primer producte.

Un terreny desconegut

A principis dels anys 90, les begudes vegetals no tenien cap rellevància entre els consumidors. “Era molt desconegut, una categoria molt petita, que estava naixent. Només en podies trobar en botigues dietètiques especialitzades”, explica Laura Erra.

És per això que en els seus inicis, Liquats Vegetals venia més a l’estranger que a Espanya, especialment a França i Itàlia, on el “nivell d’alimentació estava més desenvolupat”.

Erra: “La beguda de civada va ser un dels productes on vam tenir més diferenciació”

Tot i que el seu primer producte va ser la beguda de soja, al cap de poc temps van crear altres varietats com d’ametlla, arròs i civada. “La de civada va ser un dels productes on vam tenir més diferenciació. El factor del gust, que agrada a tothom, i el preu, més assequible, va provocar l’èxit. A través del boca-orella, la gent s’ho anava recomanant”, destaca la directora general.

El boom de les begudes vegetals

Pocs anys després del seu naixement, Liquats Vegetals ja va fer el salt als supermercats. Però, Laura Erra veu a partir de 2010 el gran boom d’aquest producte: “La gent va fer un canvi de xip i es preocupava més per l’alimentació. Comença un creixement molt fort de la categoria”. D’estar aïllats a botigues especialitzades a tenir una penetració en el 37% de les llars. També en bars i cafeteries, aquest substitut de la llet ja és un indispensable.

Tot i que Liquats Vegetals van ser dels pioners, amb l’expansió de les begudes vegetals apareixen cada vegada més competidors. I alguns d’ells molt importants i molt més grans, com Danone (Alpro) o Pascual. Tot i això, aquesta empresa de Viladrau presumeix de ser la marca líder, amb un 15% de quota de mercat. “Cada vegada es complica més competir, perquè és una categoria estratègica per aquestes multinacionals i hi posen molt capital”, assenyala Erra.

Laura 1

Laura Erra, directora general de Liquats Vegetals i segona generació de l'empresa | Cedida

La clau de Liquats Vegetals i la guerra de preus

Tot i això, es mantenen per sobre: “Nosaltres juguem amb una qualitat de producte molt alta. Si no fos perquè tenim un gran producte, seria molt difícil competir. Tenim una proposta diferencial. Aquestes multinacionals no es poden permetre una proposta tan difícil com la nostra, sense additius”.

Un altre efecte col·lateral és l’entrada dels grans supermercats en aquest sector, a través de les seves marques blanques: “Estan utilitzant les begudes vegetals com un reclam. Veiem que en el mercat hi ha una guerra de preus importants entre els diferents supermercats que potencien la marca blanca”.

Erra: “Has de suplir amb tecnologia el que no fas amb ingredients artificials”

Des dels seus inicis, la filosofia de Liquats Vegetals s’ha basat en una matèria primera de qualitat i en elaborar les begudes sense cap additiu i molt naturals. Per això, esdevé imprescindible la innovació constant: “Has de suplir amb tecnologia el que no fas amb ingredients artificials”.

De Canadà a Sudàfrica

Una vegada consolidats en el mercat interior, el pla de Liquats Vegetals passa per consolidar-se i convertir-se en marca de referència en països estrangers. Tot i que actualment són presents a més de 30 països, l’objectiu va més enllà: “La quantitat de països no és el més gratificant, el que m’agradaria explicar és que hem aconseguit ser top-3 en algun d’ells”. Actualment venen a Canadà, Estats Units, Colòmbia, Xile, Sudàfrica i per Europa, entre altres.

I aquesta aposta es traduirà en la inversió i obertura de noves plantes de producció en altres països, acostant-se així a aquests mercats de manera més sostenible. Aquest fet també els permetria alliberar espai de la fàbrica de Viladrau, que va quedant petita.

Al cor del Montseny

“A Viladrau ja comencem a estar limitats per créixer, però encara tenim cert marge”, explica Laura Erra. Per això pensen en obrir noves plantes productives fora l’estat. El 2021, la Generalitat de Catalunya va denegar a Liquats l’obertura de 28 pous a l’entorn del Montseny per l’impacte ambiental del projecte. La directora general explica que actualment utilitzen aigua de subministrament normal, i assegura que seria més sostenible poder fer-ho amb pous a baix de la conca.

“En el projecte que es va presentar, es va demanar fer molts pous, però no per fer-los tots alhora. No sempre surt aigua, has de fer prospeccions”, explica Erra, que afegeix: “El fet d’estar molt a prop del Parc Natural és molt restrictiu, tenim molta exigència i nosaltres també som molt autoexigents per treballar de forma acurada”.