Estones Únic 2016: coneixeu en Pedro Ximenes?

En un moment en què cada cop hi ha més vins correctes, però amb poca personalitat, la temptació de tastar un vi singular és irresistible

La varietat de raïm Pedro Ximenes, dita Pedro Jiménez en castellà, o ximenis a seques en alguns indrets del Priorat, és un raïm molt típic d'Andalusia, on se n'elaboren vins dolços emparats a les DO de Xerès, Màlaga i Montilla–Moriles. Però també és una varietat tradicional, tot i que poc estesa, del sud català. Al Priorat participa dels cupatges d'alguns vins blancs i fins i tot n'hi ha algun de monovarietal, com el Genium Ximenis o el Roureda Llicorella Blanc Únic, de Cellers Unió, que després d'uns anys sense elaborar-se tornarà al mercat amb un vi de l'anyada 2015.

Però de raïm pero ximenes també n'hi ha a la Terra Alta, on tot i ser també una varietat tradicional, és encara més minoritària, especialment comparada amb la garnatxa blanca que domina els vinyars locals, però també clarament per darrere del macabeu o la parellada en extensió conreada. Es tracta d'una varietat molt vigorosa, productiva i de bona maduració, és a dir, que fa un bon grau alcohòlic. Aquestes són les característiques per les quals era apreciada a l'indret a l'hora d'elaborar vins a doll. És clar que amb aquests rendiments per hectàrea tan alts també és responsable de vins poc aromàtics i amb poca expressivitat, i per això, poc valorada a l'hora de fer vins de qualitat.

Però a l'equip de Vins de Mas Sersal, elaboradors de la gamma de vins Estones, format pel sommelier Sergi Montalà i l'enòleg Salvi Moliner, els va cridar l'atenció aquesta varietat poc coneguda. En un moment en què el mercat internacional està saturat de vins elaborats amb les varietats de raïm esteses arreu del món, cabernet sauvignon, merlot o chardonnay, per esmentar les més massificades; i on cada cop hi ha més vins correctes, d'elaboració impecable però amb poca personalitat, la temptació d'elaborar un vi únic va ser irresistible. Van localitzar tres parcel·les al terme de Batea, en total 1,3 hectàrees de vinyes de més de 60 anys de Pero Ximenes, que van elaborar per primer cop en l'anyada 2015.

Per compensar l'excessiva fertilitat de la varietat, primer van fer una poda en verd per limitar el nombre de gotims de raïm. Un cop el raïm als ceps, es va fer una primera passada a l'agost per veremar una part de la producció, que es va destinar a participar del cupatge de vins comuns. La resta del raïm, uns 8.000 quilos dels 14.000 que previsiblement s'haurien pogut veremar sense aquestes intervencions, es va acabar collint el 29 de setembre, gairebé un mes més tard de la primera passada.

Malgrat la manca d'antecedents en aquest tipus d'elaboració, a Vins de Mas Sersal n'eren conscients que el punt més crític del projecte era la suposada baixa intensitat aromàtica d'aquest raïm. Així que l'objectiu era extreure-li el màxim de matisos i expressió possibles de la pell. Per això van fer una maceració pel·licular (el most amb la brisa, la pell i els pinyols del raïm) i la fermentació molt llargues, durant 36 dies. I posteriorment, encara una criança amb les mares durant 6 mesos en el mateix dipòsit d'acer inoxidable. Finalment el vi es va estabilitzar, clarificar, filtrar i embotellar el maig del 2016, i tot just ara surten al mercat les primeres ampolles.

5.995 ampolles inconfusibles
D'aquells 8.000 quilos de raïm n'han sortit 5.995 ampolles, que ja en aquesta primera anyada mostres una personalitat exuberant: és d'aquells vins que havent-lo tastat una sola vegada, es reconeixen sempre més. El color és daurat, d'intensitat una mica més alta que els blancs més habituals, però sense arribar a cridar especialment l'atenció.

A les aromes, és cert que la potència i la intensitat no en són el tret més característic, però a canvi ofereixen una experiència única. Fa olor de celler en plena verema, de raïm madur, de most i de llevats. Les notes de fruita madura, de préssec i d'albercoc, d'aranja i de mango, es combinen amb les notes més càlides del llevat: pa de pessic i brioix, amb notes finals, ja un cop el vi a la boca, per via retronassal, de mel i d'orellanes.

A la boca, malgrat tractar-se d'un vi indiscutiblement sec, la sensació és llaminera, de vi abocat, de densitat i de calidesa. És un vi amb llàgrima, dels que regalimen lentament per les parets de la copa i llisquen amb mandra des del centre de la llengua fins al fons de la gola. I que a cada instant que passen en aquest lent recorregut, regalen un reguitzell de sensacions complexes, fins a arribar a un final amb un punt deliciosament salat, on s'acaben imposant notes de poma al forn, de flors seques, de fullaraca neta, de bosc humit, de rovelló tot just collit.

Hi ha molts vins més frescos, també n'hi ha molts de més aromàtics. Fins i tot n'hi ha de més elegants. Però com passa amb la veu de Louis Armstrong, la guitarra de Mark Knopfler, o la trompeta amb sordina de Miles Davis, d'iguals no n'hi ha cap més. Ara que, jo m'he acabat la copa acompanyada de l'orgue Hammond de Jon Lord i vist que he acabat l'article, em sembla que me'n vaig a servir una altra.
Avui et destaquem
El més llegit