Minitel: Internet abans d'Internet

L'enginyer Jean Yves Pouchard va encapçalar l'equip d'enginyers que van crear un servei que va connectar a França a la xarxa abans de l'arribada del WWW

Un dels terminals de Minitel
Un dels terminals de Minitel

Fins al 1995, com a mínim, quan en una conversa algú assegurava que havia estat al mític concert de Prince del 22 d'agost de 1993 al Palau Sant Jordi, un no podia fer més que acceptar la història i seguir amb la seva vida. Avui, en canvi, buscaríem les fotografies del perfil de Facebook del sospitós i comprovaríem, amb l'alegria del qui destapa un farsant, que aquell dia el nostre amic compartia amb nosaltres una última i llastimosa nit d'estiu en una discoteca del Garraf. Internet ha canviat la nostra forma de relacionar-nos i interactuar amb els serveis en les últimes dues dècades. Excepte a França, on viuen connectats a la xarxa des del 1981, l'any en què La Poste France Télécom (PTT) va llançar el Minitel. El protointernet inventat pel seu enginyer, Jean Yves Pouchard.

Estalviar-se les Pàgines Grogues

A la França dels anys '70, la implantació del telèfon domèstic a cases de particulars eren irrisòries, el que comportava problemes de comunicació impensables en els països del seu entorn. Per a solucionar la situació, el Govern va decidir repartir terminals de forma gratuïta per tot el país. Aquesta universalització artificial del servei va comportar un efecte inesperat: de cop, milions de francesos trucaven a les centrals de France Telecom per consultar els telèfons dels seus veïns i dels comerços de la zona. Allò es podria haver solucionat al mètode tradicional, amb la creació d'unes Pàgines Grogues, però l'empresa pública va voler acabar d'un cop els costos de personal que suposava mantenir el servei de consultes i estalviar-se la impressió i difusió d'un format físic.

L'equip d'enginyers encapçalat per Pouchard va trobar la solució gràcies a un sistema de connexió en xarxa a través d'ARPANET, la base de la World Wide Web fins al 1990. El seu invent consistia en un mòdem amb teclat i pantalla connectat directament al piu telefònic. L'usuari només havia de teclejar un codi numèric per accedir a un servei que es presentaria en pantalla amb un grafisme similar al del teletext. El gran canvi, però, era que el protointernauta podia interactuar amb la pàgina i amb altres persones connectades.

El sistema va sortir amb el servei de Vidéotex que, efectivament, recollia tots els telèfons registrats al país. Però les oportunitats que obria aquella tecnologia van fer que, molt aviat, els bancs, operadors turístics, empreses de transport i anunciants s'apuntessin. El 1998, Minitel comptava amb més de 26.000 serveis actius, i una xarxa d'usuaris de més de 25 milions de persones, que podien interactuar a través de diverses plataformes de xat.

Un teletext de negocis

La indústria més beneficiada per l'invent va ser la banca que, a través del sistema Kiosk, va digitalitzar molts dels seus serveis, permetent als seus usuaris fer transferències, pagaments i controlar l'estat dels seus comptes a través de la pantalla.

L'únic sector que no va acollir amb entusiasme l'aparició del Minitel va ser, no cal dir-ho, el dels mitjans de comunicació, que veien com aquell aparell podia comprometre els seus ingressos publicitaris. Malgrat tot, molts dels diaris més importants van acabar tenint la seva pròpia pàgina en aquest primer Internet.

I què en sabem de Pouchard? Doncs ben poca cosa. L'inventor del Minitel ha seguit el mètode dels seus compatriotes Daft Punk per quedar-se en l'anonimat. De fet, el seu nom no es va fer públic fins al 2008, quan a la pel·lícula La personne aux deux personnes apareix un telenotícies fals en què s'anuncia la mort del creador del sistema: Jean-Yves Pouchard. Una dada real difícil de detectar enmig d'una comèdia.

Malgrat l'esclat d'Internet, el Minitel va seguir actiu fins al 2012, i amb xifres gens menors gràcies a les reticències de la població més envellida en adoptar les noves tecnologies.

Avui et destaquem
Comentaris