Com tractar amb els treballadors tòxics?

Cridar l'atenció, la compassió o el poder, són algunes de les motivacions de les persones tòxiques, aquelles que resten felicitat i sumen negativitat a les empreses

Les persones són la combinació de personalitat, caràcter, gens, motivacions i motius, emocions i sentiments, aprenentatges... Tot això determina (i condiciona) els seus moviments, que es tradueixen (perquè és l'únic que es veu a simple vista) en comportaments i actituds i, aquests, en accions que determinen l'ambient laboral. Quan en aquest ambient sembla com si hi hagués un núvol gris a sobre, s'acostuma a dir que, en aquesta empresa l'aire es talla amb ganivet, "hi ha mala maror".

Bernardo Stamateas amb els seus llibres Gente Tóxica i Más gente Tóxica (Ed. Ediciones B) va posar nom i cognoms a la causa. Alguns dels comportaments més habituals de les persones que es consideren tòxiques són:

Parlen en negatiu: en comptes de fer les coses, parlen del perquè no es poden fer o es queixen.
Provoquen emocions negatives.
No intenten res: no inspiren, ni tan sols s'arrisquen a intentar-ho.
Es queixen de tot: els queixosos són especialment negatius, se centren en els problemes, només veuen la perspectiva negativa i impedeixen que la resta se centri en les solucions.
Normalment, s'alegren quan la gent s'uneix a ells i es queixa de les mateixes coses.
Sempre parlen dels seus problemes i mai les coses positives que passen en les seves vides.
Només parlen de si mateixos i mai es preocupen de l'altre.
Es posen excuses per a tot.
Critiquen als altres i fins i tot al que tenen al costat, fomentant els rumors.
Són arrogants
Se senten víctimes: res és responsabilitat d'ells, els altres o la "sort", tenen la culpa.
Són envejosos: mai són agraïts amb el que tenen i quan algú aconsegueix alguna cosa, els critiquen i els envegen, no els admiren.
Menteixen: menteixen sobre temes que poden ser dolorosos per a les persones objectes de la mentida.
Jutgen sense saber i sense pensar.
No prenen la iniciativa.

Traslladat a les organitzacions es pot veure clarament quan trobes persones, companys, que són molt competitius, gelosos, desqualificadors, arrogants, superbs, egocèntrics, manipuladors, absorbents, dèspotes, mentiders, avorrits, pessimistes, depressius, perfeccionistes ... Aquests comportaments, accions, sentiments i emocions són la conseqüència de veure la vida des del paper de víctima. A aquest tipus de persones se'ls anomena gent tòxica, perquè actuen com a una toxina provocant disfuncions organitzatives.

Qualsevol organització, independentment de la mida o sector (tot i que hi ha empreses més atractives per aquest tipus de perfils) poden tenir persones amb comportaments tòxics. Poden ser persones de qualsevol departament inclús intel·lectualment brillants, estretament relacionades amb la Direcció o ser fins i tot la Direcció.

En termes generals és habitual trobar d'un 3% a un 5% de la plantilla que els podríem classificar de gent tòxica. No obstant això, si no s'actua, aquest percentatge pot créixer arribant inclús a tenir el risc d'acabar amb una organització estrangulada per contagi.

Algunes de les claus que poden ajudar a l'hora de tractar aquestes situacions són:

 Identificar els comportaments tòxics, detectant i analitzant les causes.
 Parlar personalment amb les persones amb aquest patró conductual, per corregir-los.
 Donar el suport i les eines necessàries per ajudar a la persona a corregir-los sempre que hi hagi voluntat de fer-ho, si la persona no vol, s'han d'indagar els motius.
 Evitar el contagi, reforçant els comportaments alineats als valors de l'organització i mostrant una clara desaprovació respecte als comportaments tòxics.
 Fer les intervencions pertinents per evitar que aquests comportaments s'enquistin.
 Si els avisos (targeta groga), les intervencions, les eines i ajudes donades, no han servit, no hi ha més remei que treure la targeta vermella. Una desvinculació a temps no només és un missatge molt clar per a l'organització sinó que també s'està potenciant les qualitats de la resta de treballadors incidint directament en el seu sentiment de justícia organitzativa.

Stamateas assegura que tothom té trets tòxics, la diferència està en no convertir-los en el nostre estil de vida. "Ser tòxic és una manera de sentir, pensar i actuar".

No formar part d'aquest col·lectiu significa fer introspecció i decidir ser responsables del que fem i som, o almenys del com reaccionem davant el que ens passa. Només sent part del problema es pot ser part de la solució.
Avui et destaquem
El més llegit