Les empreses estan obligades a disposar de menjador per als seus treballadors? La recent sentència del Tribunal Suprem, Sala Cuarta Social amb data del 13 de desembre canvia les coses. Segons el text cal entendre, amb certs matisos, que no existeix obligació empresarial de disposar de menjadors d'empresa. No obstant això, no es tracta d'una qüestió incontrovertida, més aviat al contrari, considerant que segons jurisprudència prèvia a la citada sentència s'entenia que, sí existia aquesta obligació i, de fet, la citada sentència que ha suposat un canvi jurisprudencial, compta amb un vot particular amb suport de tres magistrats. Un decret aprovat en plena Guerra Civil, una Ordenança franquista i ara una nova sentència protagonitzen l'estira-i-arronça sobre els menjadors d'empresa.
El TS sentencia que les empreses no estan obligades a disposar d'un menjador
En síntesi, la qüestió controvertida és la determinació de la vigència del Decret de 8 de juny de 1938 i la seva posterior Ordre de desenvolupament de 30 de juny del mateix any. En aplicació de la doctrina prèvia, per exemple, en Sentències com les de 30 de juny de 2011 o de 19 d'abril de 2012, totes dues del Tribunal Suprem, s'entenia que la normativa de 1938 continuava vigent per no vulnerar els principis constitucionals, no haver estat derogades ni substituïdes per normativa de desenvolupament.
Arran de la recent sentència del Suprem, s'ha produït una revisió de la successió normativa. Segons aquesta, l'alt tribunal conclou que en el moment actual no existeix cap norma en vigor, de caràcter legal o convencional, de la qual pogués desprendre's que l'empresari estigui obligat a instal·lar menjador d'empresa, arribant a tal conclusió en entendre que la referida normativa preconstitucional de 1938 va ser derogada per l'Ordre de 9 de març de 1971 que va aprovar l'Ordenança General de Seguretat i Higiene en el Treball, derogada al seu torn per la Reial decret 486/1997 pel qual s'estableixen les Disposicions mínimes de Seguretat i Salut en els Llocs de Treball i que no estableix obligació empresarial d'instal·lar menjadors en els seus centres de treball. Així es recull únicament l'obligació de facilitar locals adequats destinats a dormitoris i centres de treball en els treballs a l'aire lliure en els quals existeixi un allunyament entre el centre de treball i el lloc de residència dels treballadors que els impossibiliti tornar cada dia a la seva residència.
Un decret de 1938 obliga les empreses a habilitar un menjador, però aquest queda derogat per una Ordenança del 1971
No obstant això, com ja s'ha advertit, es tracta d'una qüestió certament debatuda, atès que part de la doctrina defensa la vigència de la normativa preconstitucional, com s'estableix en el vot particular, entenent ni en l'Ordre de 31 de gener de 1940 en la qual s'aprovava el Reglament General de Seguretat i Higiene en el Treball ni en l'Ordre de 09 de març de 1971 que va aprovar l'Ordenança General de Seguretat i Higiene en el Treball es regulava l'obligació empresarial d'habilitar locals per a menjador, sinó exclusivament les condicions de seguretat i higiene d'aquests locals.
S'entén, així, que el fet que una norma remeti a una altra norma prèvia per delimitar el seu contingut concret en una matèria (Ordre de 1940 remetia en el seu article 98 al Decret i Ordre de desenvolupament de 1938) no pot comportar que derogada la segona –en aquest cas l'Ordre de 1940- hagi d'entendre's també derogada la norma objecte de remissió –Ordre i Decret de 1938-, concloent per tant que, segons aquest criteri, aquesta normativa és vigent i, per tant, caldria defensar l'obligació empresarial de disposar de menjadors d'empresa. Finalment, els empresaris només estaran obligats al que es disposa en aquest aspecte en el conveni laboral aplicable.
