Moltes empreses que, amb anterioritat a la crisi sanitària de la covid-19 eren solvents, amb liquiditat suficient, ara es troben sense recursos econòmics després de decretar-se l'estat d'alarma i estar sense activitat durant diversos mesos.
A més dels recursos que existeixen en la via judicial com el preconcurs i el concurs de creditors per als supòsits d'insolvència ens trobem que l'empresa (deutora) pot negociar amb els seus creditors el pagament del deute mitjançant l'atorgament dels pagarés encara que amb venciments a llarg termini. D'altra banda, els creditors també poden agrupar-se i negociar amb l'empresa que estigui en preconcurs de creditors l'obtenció de pagarés. Per descomptat, és un alleujament per a l'empresa i una solució per als creditors. No hem d'oblidar que poques són les empreses que immerses en un concurs de creditors ho superen ja que, la majoria, van a liquidació i, en conseqüència, cessen l'activitat que venien desenvolupant.
Però què són els pagarés?
Els pagarés es troben regulats en els articles 94 a 97 de la Llei 19/1985, de 16 de juliol, Canviària i del Xec.
El pagaré podem definir-ho com a títol de crèdit, amb determinades formalitats, que conté la promesa pura i simple de pagar una quantitat de diners a una persona i/o empresa determinada.
I aquestes formalitats o requisits són les següents:
1º) Ha de contenir la paraula "pagaré" en el mateix document
2º) Ha de contenir la promesa pura i simple de pagar una quantitat determinada en diners, sense que sigui vàlid pagar amb altres béns que no sigui diners.
3º) Ha d'assenyalar la data de venciment, és a dir, quan serà abonat el pagaré.
4º) Ha de designar-se el lloc on es realitzarà el pagament, indicant la població. En cas de no designar-se s'entendrà que el pagament es realitzarà en el lloc d'emissió.
5º) Ha de designar el nom de la persona o empresa a favor de la qual s'emet el pagaré.
6º) Ha de figurar la data i el lloc d'emissió del pagaré.
7º) Ha de constar la signatura i/o segell de la persona que emet el pagaré, això és, la persona/empresa obligada al pagament. En cas d'una societat s'ha de consignar la denominació de l'entitat que representa amb la finalitat que la que quedi obligada al pagament sigui la societat i no la persona física que signa.
El grau de responsabilitat del signatari d'un pagaré és igual que el que correspon a l'aceptant de l'antiga lletra de canvi.
Davant una situació d'impagament d'una empresa, cal reaccionar ràpida i eficaçment. En primer lloc, cal esbrinar el motiu pel qual s'ha ocasionat l'impagament i, seguidament, cal buscar una solució de forma immediata.
Evidentment, la millor manera de solucionar-ho i acabar amb l'impagament és el reemborsament immediat de la suma impagada. Però no sempre s'aconsegueix ja que, normalment, el motiu dels impagaments sol produir-se per una falta de liquiditat immediata i, en conseqüència, cal buscar la millor manera possible de cobrar allò degut.
Llocs en contacte amb el deutor aquest ens argumentarà per què no ha pogut atendre el pagament al que estava obligat en la seva respectives dates de venciment i cal forçar-lo per trobar una solució.
En els anteriors articles ja hem parlat d'altres formes de pagament com eren: a) la transferència; b) efectes negociables i; c) xec.
Però a més de les figures anteriorment esmentades també ens trobem amb el pagaré.
El pagaré entra en joc quan el creditor ho prefereix per dos motius bàsicament: 1º) perquè compromet al deutor amb la seva signatura ja que és un contracte legalment vinculant perquè el pagaré es constitueix com una garantia que l'emissor està obligat per llei a pagar la quantitat estipulada; i, 2º) perquè pot aconseguir diner efectiu si disposa d'una línia de descompte en una entitat bancària. Això és, en oferir garanties sobre el pagament de la quantitat estipulada, el pagaré permet al receptor aconseguir finançament abans del venciment del pagaré, ja que pot ser descomptat per l'entitat que oferirà liquiditat a canvi d'un percentatge en concepte de despeses.
Res assegura que el pagaré s'aboni el dia del seu venciment. És cert, però almenys és una notòria millora de posició si cal interposar demanda judicial perquè estem davant un reconeixement de deute ja que atorga al receptor/creditor la garantia d'un acord financer, de pagament i rebut dels diners. Però a més també hi ha avantatges per a la persona o empresa emissora com és la d'obtenir el privilegi de termini i finançament.
En el nostre bufet treballem per aconseguir pagarés en el cas que el deutor ens proposi abonar el deute que gestionem per encàrrec d'un client mitjançant pagaments diferits.
Exigim el pagaré nominatiu a favor del nostre client i a poder ser avalat per l'administrador de la societat o bé per l'accionista majoritari.
Una important característica dels pagarés és la transmissibilitat. Això és, el pagaré és un document amb possibilitat de circular sense que perdi validesa i, per tant, ens trobem davant dos tipus de pagarés:
a) Pagaré a l'ordre: és aquell que pot ser cedit mitjançant endós.
b) Pagaré no a l'ordre: és aquell que no pot ser cedit per endós sinó únicament mitjançant cessió de crèdit que és un contracte pel qual una empresa es compromet a transferir a una altra un crèdit que té al seu favor.
Quan un client d'una empresa impaga cal esbrinar ràpidament el motiu i reaccionar per trobar una solució eficaç i si no s'aconsegueix recomanem que encarregui el seu posterior recobrament a un advocat especialista que ha de centrar el tema abans de procedir a la interposició d'una demanda judicial sobre reclamació de quantitat.
En definitiva, hi ha tres regles bàsiques per obtenir el recobrament d'un deute:
1º) La negociació
2º) La demanda judicial
3º) Mai deixar de negociar
