Tot just fa un any que va esclatar el conflicte entre Rússia i Ucraïna. La situació sobre el territori ucraïnès continua sense resoldre’s i la Unió Europea continua endurint les mesures desplegades contra l’administració russa. Brussel·les acaba d’aprovar un nou paquet de sancions (el desè des de l’inici de la guerra) que tensa encara més les relacions comercials entre els països comunitaris i el mercat rus.
Des de l’inici del conflicte s’han anat desplegant diversos paquets que pretenen aïllar l’economia russa del flux de comerç internacional, amb impacte sobre sectors econòmics i productes específics. Aquest nou conjunt de mesures que està estudiant Brussel·les fa un pas més enllà i es focalitza ara també concretament en constrènyer específicament la indústria tecnològica del país i, conseqüentment, la seva capacitat militar. Es calcula que aquestes sancions tinguin un impacte d’11.000 milions d’euros per a l’economia russa.
Els diversos paquets sancionadors que s’han anat aprovant tenen impacte sobre àmbits especialment rellevants en el context del conflicte com el sector de l’aviació o els productes de doble ús (aquells que poden destinar-se tant a l’àmbit civil com al militar).
A més, es preveuen restriccions a l’exportació de tecnologies crítiques i béns industrials (incloent-hi aquelles realitzades mitjançant països tercers com la Xina) que resulten clau per al sistema d’armament rus, però també per altres indústries fonamentals com la de l’automoció, que ha quedat totalment trasbalsada. I per descomptat, els hidrocarburs són un altre dels eixos clau d’aquesta estratègia d’aïllament: des del 5 febrer ja està en vigor la prohibició d’importar gasoil de Rússia, sancions que des del desembre ja s’aplicaven sobre el petroli cru. Igualment, també es preveuen afectacions per a la importació de certs productes, com és el cas dels siderúrgics, que afecten transversalment altres indústries.
En paral·lel, i també des de ben a l’inici del conflicte, la Unió Europea, juntament amb altres socis, va decidir excloure els bancs russos del sistema SWIFT, el codi internacional que facilita les transaccions financeres per tal d’impedir l’accés de Rússia als mercats internacionals de capitals, iniciativa que ha impedit a la banca russa poder finançar operacions internacionals. En la mateixa línia fins i tot s’han impulsat restriccions sobre individus o entitats concretes, com la limitació de passaports daurats per als ciutadans russos amb alt poder adquisitiu i la congelació dels seus actius a la Unió Europea.
I en termes macroeconòmics, estan servint realment totes aquestes mesures? Actualment, l’economia russa està demostrant certa resiliència i durant aquest 2023 encara creixerà. La taxa d’atur és baixa, els preus romanen estables i la ciutadania no està patint escassedat de productes fins al moment. Però si a priori aquestes dades podrien fer intuir que les sancions no estiguin tenint un impacte rellevant per a Rússia, el cert és que el seu impacte macroeconòmic tindrà efectes a mitjà i llarg termini, com ja comença a desprendre’s d’indicadors com el dèficit públic, que s’està disparant.
D’entrada, els ingressos procedents dels hidrocarburs han caigut un 20% des de l’octubre, cosa que afectarà greument les finances públiques russes. Alhora, la producció industrial també ha disminuït, donada la seva dependència de les importacions de productes intermedis, que també s’han vist impactades per les restriccions, que han limitat tota l’exportació de tecnologia europea cap a Rússia. D’aquesta manera, el sector industrial rus anirà patint una obsolescència a conseqüència d’aquest aïllament i, en aquest sentit, el fet que Rússia no pugui importar semiconductors afectarà la seva capacitat tecnològica en sectors clau per a la seva economia.
Però l’efecte més gran que comportarà aquesta guerra serà un profund canvi en les dinàmiques de les relacions comercials amb aquest país, tal com ja ho comença a evidenciar el fet que el comerç amb Rússia s’hagi reduït dràsticament. Així, les vendes del conjunt de la Unió Europea al mercat rus han disminuït un 38,1% durant el 2022. I la mateixa tendència s’està donant a casa nostra, fins i tot amb un major impacte, perquè en el cas de Catalunya, les exportacions a Rússia han caigut un 43,4% durant el 2022, a un ritme similar al de la davallada de les vendes exteriors de tot l’Estat espanyol cap a aquest país (-42%). Les xifres permeten constatar, així, l’aïllament que ja està començant a viure Rússia.
I què poden fer les empreses davant d’aquest escenari? Buscar alternatives que els permetin continuar essent competitives i creixent a escala internacional. Des d’ACCIÓ hem tingut sempre clara aquesta premissa, que cobra especial importància en un context global incert com l’actual, ple de reptes com l’escalada de tensions geopolítiques, els trencaments de les cadenes de valor o la inflació arreu. De fet, des de l’Oficina Tècnica de Barreres a la Internacionalització, ACCIÓ ha assessorat una cinquantena d’empreses catalanes que tenien consultes específiques sobre l’afectació que el conflicte entre Rússia i Ucraïna pot tenir per als seus negocis.
Les exportacions catalanes a Rússia han caigut un 43,4% durant el 2022
A través de la nostra Xarxa d’Oficines Exteriors de Comerç i d’Inversions, des d’ACCIÓ ens posem al servei de les empreses catalanes per assessorar-les a l’hora de diversificar mercats. Ho fem sempre i, addicionalment, en aquells casos excepcionals en què les empreses s’han vist afectades per disrupcions al mercat (com en el cas de Rússia, Ucraïna i també en el d’Algèria), hem fet un pas més enllà i els estem oferint dos projectes gratuïts per ajudar-les a identificar mercats alternatius. En el cas que ens ocupa, perquè aquelles companyies que fins ara exportaven a Rússia i Ucraïna puguin seguir fent negocis al món, hem identificat països tan diversos com Austràlia, Xina, Polònia, Brasil o els Estats Units que també els ofereixen oportunitats.
No sabem quant durarà la guerra entre Rússia i Ucraïna, però el que sí que tenim clar és que res tornarà a ser igual. La guerra està redefinint les dinàmiques comercials a Europa i l’Àsia Central. I Catalunya també ho notarà, però tractant-se d’una economia dinàmica, diversificada i oberta al món, els efectes negatius del conflicte es podran pal·liar millor que en altres territoris menys internacionalitzats i que depenen excessivament d’un únic soci comercial.
