La proposta realitzada pel Govern de Catalunya, de millorar la capacitat de pistes de l'aeroport de Barcelona amb la utilització de forma temporal de pistes independents (enlairaments i aterratges en qualsevol de les dues pistes) és un gran pas, donada la seva falta de posicionament fins ara i una important aportació al debat, ja que obre la via per avaluar la seva possible implantació. Sense aquest posicionament era molt complicat, difícil, no només la seva aplicació, sinó avançar en la seva avaluació.
L'opció de recuperar la configuració de pistes independents, considerada en la DIA (09/01/2002), és la millor opció des del punt de vista estrictament operatiu i la que proporciona la capacitat més gran d'enlairaments i aterratges. La seva possible implantació només és possible amb un posicionament clar del Govern pel possible impacte acústic entorn de l'aeroport, ja que la molèstia està lligada a la percepció del ciutadà i, per punt, amb un alt component polític en la presa de decisió.
Només és possible amb un posicionament clar del Govern pel possible impacte acústic entorn de l'aeroport
D'altra banda, és important dir que els períodes d'utilització proposats indueixen a pensar en la poca base tècnica en la qual se sustenta, poc treballada, cortoplacista, parcial, precipitada i sense enfocar la solució de futur, possiblement a causa del període preelectoral en què ens trobem. No només necessitem definir actuacions de gestió, com la proposta, sinó també estructurals que garanteixin a mitjà i llarg termini un escenari consistent, estable i que garanteixi una ordenada i òptima planificació de capacitat disponible que és el que sol·liciten conèixer les companyies aèries per als seus plans de creixement.
Propostes teòriques pot haver-hi vàries, però pràctiques o possibles des del punt de vista tècnic-operatiu i econòmic, les úniques opcions per incrementar la capacitat de pistes es limiten a actuacions de gestió, com la utilització de la configuració de pistes independents en determinats dies i franges horàries, la utilització dels aeroports de Girona i Reus i mesures estructurals que creïn capacitat (com allargar l'actual pista propera al mar).
Els períodes d'utilització proposats indueixen a pensar a la poca base tècnica en la qual se sustenta, poc treballada, cortoplacista, parcial, precipitada i sense enfocar la solució de futur, possiblement a causa del període preelectoral en què ens trobem
Per al futur d'un millor aprofitament d'actuacions de gestió és clau decidir crear capacitat amb mesures estructurals i optimitzar la infraestructura de pistes. Allargar la pista al costat del mar garanteix un màxim increment de capacitat a mesura que siguem capaces de gestionar la capacitat disponible amb la utilització de pistes independents i un millor aprofitament del sistema aeroportuari català.
Allargar la longitud de l'actual pista al costat mar redueix la petjada acústica i elimina l'actual interferència entre arribades i sortides de forma definitiva, sent una millora estructural que garanteix una millora important. És clau, a més, una rigorosa avaluació de l'impacte en el conjunt del Delta, zona natural de gran valor ecològic molt important per al territori, la qual cosa obliga a aplicar nous conceptes de naturalesa positiva per adaptar-nos als reptes del canvi climàtic. Experts en el Delta han de definir les actuacions necessàries per a la regeneració ambiental del conjunt amb el repte de convertir l'actuació en una oportunitat per millorar la qualitat dels espais naturals, per la qual cosa hauria de considerar-se amb gran interès.
La proposta del Govern és una opció per valorar, trenca amb el tabú de no utilització de pistes independents i si ara no és possible, segur que ho serà en un futur per la previsible reducció de les fonts d'emissions acústiques. L'aviació està compromesa amb la reducció d'emissions sonores, per la qual cosa la seva reducció permetrà en un futur més o menys proper la recuperació d'aquesta configuració.
La proposta del Govern és una opció per valorar, trenca amb el tabú de no utilització de pistes independents
La utilització de pistes independents manté la capacitat total de 90 operacions totals/hora, però aporta un gran valor operatiu, en permetre una utilització majoritària d'aquestes 90, en enlairaments o en aterratges, en funció de la demanda i, per punt, damunt del límit de 45 operacions en enlairaments i aterratges que limita la utilització de pistes segregades. Representa, per punt, l'optimització de la capacitat operativa de l'Aeroport de Barcelona. Les dues actuacions es complementen, una millora la infraestructura i la segona optimitza la capacitat d'arribades i sortides de l'aeroport.
Avui dia l'impacte acústic no té res a veure amb l'existent en 2006 quan es va acordar la utilització de pistes segregades a causa de l'aplicació de nous procediments operatius en enlairaments i aterratges, la millora dels focus emissors per la renovació de flotes (les aeronaus de nova generació redueixen un 25% les emissions acústiques), el redisseny de l'espai aeri i trajectòries de sortida. Serà important no cometre errors del passat en l'ordenació i gestió del sòl amb la construcció urbanística en zones d'afectació acústica que van incrementar el nombre de persones amb molèsties de soroll i que dificulten l'optimització de l'operació aeroportuària.
Les dues actuacions es complementen, una millora la infraestructura i la segona optimitza la capacitat d'arribades i sortides de l'aeroport
Enfront dels diferents punts de vista convé centrar-nos en escenaris basats en dades que són els que permetran una presa de posició adequada amb una visió àmplia i equilibrada en cadascuna de les ciutats de l'entorn aeroportuari, no només amb la petjada acústica, sinó també, amb el benefici econòmic i social que l'activitat aeroportuària aporta en cadascuna d'elles. Existeixen nombrosos estudis sobre l'important impacte positiu dels aeroports al territori al qual serveixen correlacionats amb el desenvolupament econòmic i especialment amb activitats de valor afegit.
És important precisar que la Unió Europea ha marcat com a objectiu la reducció d'un 30% de les emissions sonores en 2030. És per això, que haurem de ser molt rigorosos a valorar l'impacte que generi aquesta actuació, ja que es tracta d'un tema de salut.
La Unió Europea ha marcat com a objectiu la reducció d'un 30% de les emissions sonores en 2030
Hem d'avaluar les actuacions estructurals i de gestió en una autèntica comissió o grup de treball tècnic des del punt de vista d'afectació al Delta i petjada acústica en l'escenari actual i de futur, per definir i decidir per les institucions amb poder de decisió la planificació d'actuacions que garanteixin la millor opció o opcions per millorar la capacitat futura dels diferents subsistemes de l'aeroport de Barcelona.
No hauríem de caure en el dilema entre preservar un espai natural més o menys degradat o protegir l'entorn del soroll, el repte és millorar ambdues i hauríem de ser capaços d'aconseguir-ho.
