Fa pocs dies, llegia un article sobre la importància de les persones en les organitzacions. L'autor explicava que a les empreses no hi sobra el talent, sinó el no-talent. Definia el talent com allò que tenen les persones que donen resultats per sobre de la mitjana, i que aquest tipus de talent és el que fa avançar les empreses, abans que les grans idees o les estratègies, ja que ells són els que han d'aplicar-les.
En un temps en què el més estable és l'inestable, la incertesa i el canvi continu, amb imponderables de tota mena, és més necessari que mai el talent d'aquest tipus. Cal detectar-lo, captar-lo i, el més important: retenir-lo.
Una de les eines més habituals que hi ha a les empreses per detectar el talent és l'avaluació de l'acompliment. El 90% de les empreses de la llista de Fortune 500 apliquen aquest tipus d'eines a nivell profund. Qualsevol empresa que desitgi pujar el seu nivell d'eficiència ha de pensar en com avaluar els seus treballadors. No obstant això, els models tradicionals d'avaluació del talent s'estan mostrant insuficients des de fa alguns anys. Després d'aquests processos, es detecta insatisfacció, falta d'alineació cultural i fugida de talent.
En l'època del propòsit personal, les empreses necessiten -per part d'aquestes eines- un coneixement més profund dels seus treballadors, que vagi més enllà de les seves competències i habilitats, amb la finalitat que encaixin millor en el projecte i la cultura empresarial. Alhora, necessiten mecanismes de motivació, retenció, employer branding, etc. Tot un desafiament.
Molts errors humans dels processos d'avaluació poden arreglar-se amb eines de gestió de grans volums de dades, amb objectivació de KPIs
A aquests grans reptes podem sumar les més comunes mancances dels mètodes d'avaluació, com són l'excessiva subjectivitat, la posposició de les revisions, l’enfocament en la feina més recent de l'avaluat, el trasllat de crítica destructiva en lloc de retroalimentar, el no seguiment dels terminis, la manca d’avaluació amb KPIs, parlar sense escoltar, la manca de preparació dels equips d'avaluació, etc.
Afortunadament, com en altres àmbits dels recursos humans, penso que la tecnologia pot i ha de donar-nos un cop de mà en els processos d'avaluació. Sense oblidar la part humana de l'avaluació, molts dels errors humans d'aquests processos poden arreglar-se amb eines de gestió de grans volums de dades, amb objectivació de KPIs. Això, combinat amb l’storytelling i la gamificació, pot solucionar l'experiència negativa que sol acompanyar aquests processos mentre que s'arriba al fons, a les creences profundes i les motivacions dels treballadors. Creiem que la tecnologia, que a més ens permet avaluar de manera virtual, ha de ser una aliada i mai una enemiga. Amb investigació i creativitat, i aprofitant la nostra experiència en aquest camp, recentment hem pogut desenvolupar solucions pràctiques i avaluables que resolen els diferents problemes que esmento... Els resultats obtinguts són francament positius.
Si el futur de les empreses és el talent, i en concret la seva detecció i retenció, l'avaluació correcta és un pas essencial. Com més millorin els processos d'avaluació, major competitivitat i efectivitat obtindrem en les nostres empreses.
