L'Olivera Agaliu 2015: macabeu madur de l'Urgell

Quan la simbiosi de raïm i bóta assoleix l'equilibri màgic, podem parlar d'un gran vi

L'Olivera és una petita cooperativa social de treball i d'integració social nascuda el 1974 amb la vocació de conrear els cultius tradicionals de l'indret, Vallbona de les Monges (Urgell), a la DO Costers del Segre. L'any 1989 es va decidir a invertir en la construcció d'un celler per així elaborar sis vins blancs i dos escumosos amb el raïm procedent de les vinyes pròpies. La idea era crear uns elaborats de qualitat, controlats en totes les fases de la seva producció -des del cultiu de la terra fins a la mateixa comercialització- cercant alhora definir uns productes singulars dintre de l'ampli panorama vinícola.

Actualment, han ampliat i remodelat el celler, amb l'ús energia bioclimàtica per tal de tenir un balanç zero d'emissions de CO2. També la gamma de vins ha estat ampliada, amb l'elaboració de vins negres i dolços.

Des del començament, i potser buscant una diferenciació dels seus vins i donar-los-hi un valor afegit, la majoria dels blancs que elaboren han estat fermentats i criats en bóta (tots excepte el Blanc de Serè). I si bé és cert que aquest mètode els ha diferenciat (la gran majoria de vins blancs no passen per bóta), també els ha marcat molt: els blancs passats per fusta, en general, són menys frescos que els estrictament joves o fermentats en recipients neutres com els dipòsits d'acer inoxidable o fins i tot els cups de ciment. I també tenen aromes diferents: no hi ha només la fruita blanca fresca tradicional, sinó que hi afegeixen, en major o menor intensitat, les aromes de torrat, de mantega, de fusta; que en general resulten més fosques i complexes, menys directes. És a dir, són vins més minoritaris.

L'Agaliu és el mono varietal sec de macabeu del celler. Compte, he especificat "sec", perquè també elaboren el Missenyora, amb el mateix mètode i raïm, però amb un punt de dolçor final, inspirat en vins que s'elaboraven antigament a l'indret. Així defineixen al celler l'Agaliu: "Agaliu és una paraula antiga que vol dir il·lusió, pretensió. L'Agaliu és un vi delicat, sense estridències, que recull el nostre esperit per reinterpretar els orígens i explorar nous camins,amb elaboracions que aposten per la complexitat. L'Agaliu és la il·lusió de crear un vi fresc i suau, amb el toc just de fusta, i elaborat exclusivament amb la varietat macabeu".

I el cert és que aconsegueixen l'objectiu, perquè en aquest Agaliu 2015 l'aportació de la fusta és prou moderada, prou fina i equilibrada,com per no tapar del tot les aromes i la frescor del raïm. És un vi de color groc d'or nou, de reflex lleument verdós i d'una pal·lidesa que no insinua la criança.

A les aromes, en canvi, de primer moment i a copa parada (abans de remenar-la) sí que s'hi troba ràpidament el roure: notes fumades i de vainilla. Un cop remenat, però, la fruita madura, préssec i meló, agafa protagonisme.

Tot i això, és a la boca on la simbiosi de raïm i bóta té l'equilibri màgic dels grans vins: hi ha densitat i gruix al paladar, però alhora hi ha una frescor basada en una acidesa un punt llaminera, que alleugereix el trànsit des dels llavis fins al fons de la gola. Les aromes de mantega fumada i de brioix es fonen amb les de la fruita madura, amb un conjunt que recorda un pastís tatin o pasta de full amb poma.

El final és sòlid, amb un punt d'aspror i amargor molt lleus i afinats que recorden que estem bevent un vi seriós i capaç d'acompanyar-se a la perfecció d'arrossos caldosos, de marisc potent (gambes), de sípia a la planxa, de salmó fumat o de plats d'aus. I de fer-nos gaudir tothora del rerefons del macabeu madur de l'Urgell.

Setmanalment, VIAempresa presentarà un vi català, dins el cicle Tastos, amb la col·laboració del diari dels vins catalans Vadevi.
Avui et destaquem
El més llegit