Mas Bertran X80 2011: encertar el blanc amb raïm negre

Un nou escumós elaborat amb un cupatge inèdit de xarel·lo i sumoll

El celler Mas Bertran va fer els primers passos el 1996 de la mà dels germans Eva i Santi Ventura, quan van fer les primeres proves d'elaboració d'escumós per a consum propi al garatge de casa. L'experimentació va donar bons resultats i l'any 2004 van començar a treballar per convertir la diversió de les tardes de diumenge en un projecte professional. La marca va veure la llum l'any 2005, des de les instal·lacions de la Casa Baladre, al nucli urbà de Sant Martí Sarroca. A final del 2006 van sortir al mercat les primeres ampolles de Balma, i tres anys més tard es va presentar l'Argila, un dels primers escumosos 100% xarel·lo amb més de 36 mesos de criança.

L'any 2010, la família Carbó es va sumar al projecte i va donar l'empenta definitiva per a la construcció del nou celler i l'inici d'una nova etapa. Així que, ara sí, poden treballar amb els mitjans tècnics necessaris per elaborar segons la seva idea bàsica: interferir el mínim possible, tant en l'agricultura, treballant només amb les varietats de raïm autòctones de l'indret, com en l'elaboració, on el que es pretén és conservar en el vi les característiques sensorials del raïm.

De les varietats autòctones penedesenques, a Mas Bertran han apostat especialment per dues: el xarel·lo entre els raïms blancs i el sumoll entre els negres. Aquest és un dels motius pel qual els vins escumosos que elaboren no estan emparats per la DO Cava -que no té el sumoll com una de les varietats autoritzades- sinó com a "Clàssic Penedès" la categoria que empara els escumosos de la DO Penedès.

Així, als que fins ara eren els escumosos més representatius de la casa, els Argila blanc i el rosat, mono varietals respectivament de xarel·lo i de sumoll, ara ve a afegir-s'hi, per damunt en la gamma, aquest X80, que s'elabora -en aquesta primera anyada 2011- amb un cupatge del 85% de xarel·lo procedent de vinyes de 80 anys (d'aquí el nom X80) i del 15% restant de sumoll.

Com que no es tracta d'un escumós rosat, és doncs un "blanc de negres" (blanc de noirs en francès): un vi blanc elaborat total o parcialment (com és el cas) amb raïm negre. A Catalunya és una pràctica relativament poc freqüent, però en canvi, a la Champagne, la majoria dels seus escumosos blancs ho són, elaborats amb cupatges de les varietats pinot noir i pinot meunier (negres) i de la blanca chardonnay. Justament per això, hi ha la denominació "blanc de blancs" reservada per als minoritaris champagne monovarietats de chardonnay.

Blanc de negres, naturalment
Si bé a primer cop d'ull pot semblar que elaborar un vi blanc amb raïm negre és contra natura, el cert és que no és així: la polpa del raïm negre és incolora, el color el té només a la pell. Per això, per elaborar vi negre, el most fermenta juntament amb la pellofa, per extreure-li el color. Però si el raïm negre es vinifica com el blanc: premsant i separant el most de la pell, el suc resultant és blanc, o en tot cas, només amb un toc molt lleugerament rosat o grisenc.

En el cas d'aquest X80, a més de tenir al cupatge aquest 15% de vi negre, s'hi afegeix que té una criança molt llarga, gairebé 5 anys d'ampolla. Aquests dos fets combinats li donen un color intens, d'or vell, amb un reflex vagament ataronjat.

Les aromes són una pura delícia: poma al forn, notes anisades, pa de pessic, mantega, nata, mel, orellanes de préssec, cabell d'àngel, pa calent, meló molt madur, i tants matisos més com estona li dediqueu a anar ensumant la copa i a fer-ne petits glops.

A la boca, la bombolla és finíssima, gairebé decadent. Això, juntament amb una dolçor gairebé imperceptible (amb 4 grs. de sucre per litre està més a prop d'un brut nature, que en pot tenir fins a 3, mentre que els brut en poden tenir fins a 12) li donen un tacte sedós i llaminer. Però alhora té cos i entitat, és un escumós potent que combina a la perfecció amb el greix del salmó fumat, o encara millor, amb el salmó marinat amb anet. També amb el pernil ibèric o fins i tot amb un foie micuit hi lliga perfectament, sense oblidar els maridatges clàssics amb aus, carns blanques o peixos potents com el bacallà o un besuc al forn.

Si el voleu tastar, encara us haureu d'esperar unes setmanes a què surti a la venda, però us asseguro que paga la pena. Ara que, com que el preu no és precisament de vi de cada dia, potser seria bo anar-se preparant una excusa per poder gaudir-ne d'una ampolla abans i sense remordiments: Pels àpats de les festes de Nadal de ben segur que serà adequat, però se n'ha de beure alguna ampolla abans per poder afinar amb el maridatge. I així de passada no l'heu de compartir amb el cunyat espavilat que s'ho beu tot excepte l'aigua.

Setmanalment, VIAempresa presentarà un vi català, dins el cicle Tastos, amb la col·laboració del diari dels vins catalans Vadevi.


Avui et destaquem
El més llegit