Nadal Xarel·lo Blanc 2015: sense maquillatge

Un blanc adreçat a iniciats, valents, curiosos i altres espècies afeccionades al món del vi

Hi ha vins que llueixen amb orgull la varietat de raïm amb la qual estan elaborats, però només a l'etiqueta, i un cop tastes el que hi ha a l'ampolla, descobreixes que tot i lluir el nom del raïm, el vi no reflecteix les característiques típiques d'aquesta varietat.

Això passa sobretot amb vins elaborats amb varietats autòctones, ara que finalment s'ha arribat a un cert consens sobre la conveniència d'usar-les de forma preferent per potenciar la identitat dels vins catalans i diferenciar-los dels vins d'altres procedències elaborats amb les varietats de raïm d'origen francès més populars, esteses arreu del món.

Però, és clar, resulta que algunes d'aquestes varietats tenen un caràcter temperamental i al celler han tingut por que les característiques reals del raïm emprat no siguin prou del gust del gruix dels consumidors, i han optat per una feina de maquillatge, per fer més amable i suposadament més "comercial" el vi.

Això passa, en el cas dels blancs, molt especialment amb vins de garnatxa blanca i de xarel·lo. Tot i que diferents, són dues varietats d'aromes sòbries i no tan afruitades i evidents, si les comparem amb varietats foranes com el chardonnay o el sauvignon blanc. A la boca, en canvi, són més potents, amb notes amargues o herbàcies, que portades al seu punt i equilibrades, són part de la seva gràcia.

Però hi ha cellers que no s'hi atreveixen. Que vist l'èxit comercial dels "verdejitos" d'aromes embafosament arreglades a cop de llevat o d'inconfessables mescles amb varietats foranes, opten per "cocacolitzar" els seus xarel·los o garnatxes blanques. Potser aquests cellers s'obliden, però, del preu arrossegat al qual han arribat els "verdejitos", i és que, posats a comprar vins sense cap tret característic que el diferenciï del de l'elaborador del costat, el consumidor, el comerciant o el restaurador, tal com fan amb la cocacola, acaben triant sempre el més barat.

No és el cas del celler de Can Nadal de la Boadella, que no elabora un vi de xarel·lo, sinó que en fa dos, un de xarel·lo vermell i el protagonista d'aquest article, de xarel·lo blanc. Així s'entén perquè el nom d'aquest vi és Xarel·lo Blanc: no perquè n'hi hagi un altre de negre, sinó per diferenciar-lo de l'elaborat amb la varietat vermella d'aquest raïm, que sense arribar al rosat, agafa tons de pell de ceba.

I l'elabora amb orgull i valentia, reflectint tot el que aquest raïm ofereix a les vinyes pròpies, conreades de forma respectuosa amb el medi ambient, certificades ja com de viticultura integrada i aviat ja ecològica.

Així, aquest xarel·lo blanc 2015 de Nadal és d'aparença inofensiva: groc pàl·lid, de to llimona i reflex lleument verd.

Al nas, però, ja comença a exposar els primers arguments: si bé el que domina de primer moment és la poma, just després apareixen el fonoll, la terra molla, notes de flors seques, palla, herba molla... i molts més matisos que van apareixent a la copa si se li dóna temps.

I a la boca referma la seva valentia, amb un tacte dens, però sense el toc amable de pastisseria dels vins que aconsegueixen gruix i densitat a base de criança amb les mares (els llevats de la fermentació), sinó amb una força procedent de raïm madur. I és que quan un blanc penedesenc assoleix 13° d'alcohol com és el cas, vol dir que s'ha fet amb raïm ben madur i concentrat.

És doncs, un vi blanc que potser és cert que no és un vi per a tothom (tampoc n'hi ha tantes ampolles, menys de 30.000): és un vi adreçat a qui vulgui descobrir i gaudir d'un autèntic xarel·lo. I els covards, poden estar tranquils, que de coca-cola i altres beuratges arreglats, ja n'hi ha a qualsevol supermercat.

Setmanalment, VIAempresa presentarà un vi català, dins el cicle Tastos, amb la col·laboració del diari dels vins catalans Vadevi.  
Avui et destaquem
El més llegit