L’afer Telegram no és qüestió de fe

Exempció de responsabilitat: Sempre he utilitzat Telegram a la feina, perquè tenia una aplicació d'escriptori que em permetia comunicar-me  i compartir arxius amb l’equip des de l’ordinador. Sempre n’he defensat la seva superioritat per sobre de WhatsApp. Sempre he cregut en la seva filosofia. Fins fa uns mesos.

L’afer

El titular és que el món tecnològic s'ha vist sacsejat per la detenció a París de Pavel Durov, l'enigmàtic fundador de Telegram. El Departament de Justícia francès va declarar oficialment que Durov és investigat per una suposada complicitat en diverses activitats criminals, que inclouen terrorisme, tràfic de drogues, delictes de pederàstia i frau. L’empresa va dir a Telegram que tot això no té cap sentit. L’afer planteja una pregunta fonamental: és responsable el propietari d'una plataforma del comportament criminal dels seus usuaris? Per entendre això, cal separar la fe de la ciència, perquè el debat és un tema de fe com veurem.

Pavel Durov

Pavel Durov és sovint referit com el “Mark Zuckerberg de Rússia”, un títol guanyat pel seu èxit inicial amb VKontakte (VK), la xarxa social més gran de Rússia. Ciutadà de Rússia, dels Emirats Àrabs Units, de Saint Kitts i Nevis i de França, va nèixer el 1984 a Sant Petersburg, a l’encara URSS, i crescut a Milà, Itàlia, Durov ràpidament va destacar al món tecnològic on se’l coneix per les seves fermes opinions llibertàries i la seva resistència a la censura governamental. Després d'un enfrontament públic amb les autoritats russes pel control de VK, Durov se’n va vendre la seva participació, va abandonar Rússia el 2014 i va recuperar un projecte de comunicació privada que havia creat l’any anterior amb el seu germà matemàtic Nikolai. La filosofia darrera Telegram: prioritzar la privacitat per a garantir la llibertat d'expressió en línia al marge dels controls governamentals.

"És responsable el propietari d'una plataforma del comportament criminal dels seus usuaris?"

Telegram

Avui Telegram té vora 1.000 milions d’usuaris | EP

Telegram va néixer del desig de Durov de crear una plataforma que pogués esquivar la vigilància autoritària i oferir un refugi per a la llibertat d'expressió. Creat el 2013, Telegram prometia als usuaris una eina de comunicació segura i privada. La seva filosofia es basava en la idea que tothom té dret a la privacitat i que mai faria negoci amb les dades dels usuaris. Tanmateix, aquesta promesa de privacitat s’ha demostrat que ha estat més una estratègia de màrqueting que no pas una realitat.

La reputació de Telegram com a aplicació de missatgeria segura es construeix sobre mitges veritats. A diferència de Signal o WhatsApp, que utilitzen el xifratge d'extrem a extrem (E2EE) per defecte, l'E2EE de Telegram només està disponible en els seus "xats secrets", una funció que pocs usuaris utilitzen (si la busqueu la trobareu amagada de manera deliberada darrere quatre tocs a la pantalla). Això significa que els xats normals i els grups només estan xifrats fins que arriben al servidor. Un cop allà qualsevol de l’empresa que en tingui la clau els pot llegir. Malgrat això, la promoció enganyosa de Telegram com a senyera de privacitat i seguretat l’ha fet l'eina preferida de grups legítimament dissidents i alhora també de grups terroristes i criminals.

Encriptació d’aquella manera

La manca d'E2EE per defecte a Telegram significa que el contingut als seus servidors és accessible per qui en tingui la clau. Això fa que Durov, o qualsevol altra persona amb accés als servidors, sigui un punt feble en la cadena de seguretat. Segons diu, ningú no té accés a tota la clau, que està distribuïda en vàries jurisdiccions diferents fora de la UE perquè un sol jutge no la pugui reclamar. En altres plataformes com WhatsApp i Signal, sabem que les nostres comunicacions no són accessibles gràcies a la certesa matemàtica proporcionada pels algorismes d'E2EE. Amb Telegram, però, se'ns demana que confiem en la paraula de Durov, fent que la privacitat sigui una qüestió de fe més que no pas de ciència.

El dilema financer

La sostenibilitat financera de Telegram sempre ha estat qüestionable. Amb costos aproximats d’1 dòlar per usuari per any multiplicats per vora 1.000 milions d’usuaris. L'intent de Telegram de llançar una Oferta Inicial de Criptomonedes (ICO) per a la seva criptomoneda, Grams, va ser considerat fraudulent pels reguladors, forçant Durov a abandonar el projecte i a retornar els diners als seus compradors. El 2018, Telegram havia estat prohibit a Rússia i això dificultava el creixement i el finançament. 

L’ombra del Kremlin

Vladimir Putin, president de Rússia | EP

Les coses van canviar, però, el 2020, quan Putin va aixecar la prohibició de Telegram. La desinformació que amb motiu de la covid-19 va córrer pels grups de Telegram va fer adonar a molts actors de la influència de la plataforma: Telegram no era només una aplicació de missatgeria sinó una xarxa social de ple dret. El cicle sempre era el mateix: conspiració que s’inicia, es cou i es fa gran als grups de Telegram i d’allà es distribueix a la resta de xarxes socials. Avui Telegram té vora 1.000 milions d’usuaris. Si un Twitter amb només 350 milions d’usuaris en obert, ple de desinformació i conspiracions, té una influència desproporcionada en l’opinió pública, imagineu-vos el triple d’usuaris sense control ni moderació en grups privats.

"El cicle sempre era el mateix: conspiració que s’inicia, es cou i es fa gran als grups de Telegram i d’allà es distribueix a la resta de xarxes socials"

Una altra característica que fa Telegram únic són les seves API, mecanismes que fan servir els programadors per accedir a funcionalitats i dades via programa, sense haver de fer servir l’aplicació. Amb això es poden programar serveis d’atenció al client, bots que et donen el temps o bots que desinformen o que monitoren comportament d’usuaris. I es pot fer més: pentinant els grups dissidents es poden establir relacions entre usuaris i fer perfils molt acurats d’usuaris que es poden arribar a identificar encara que siguin suposadament anònims.

El salt definitiu va arribar el 2022 amb la guerra d’Ucraïna i la prohibició de totes les plataformes de comunicació americanes a Rússia. Telegram hi va créixer de manera espectacular on ha arribat a tenir el 7% dels usuaris. Un mercat molt interessant per a inversors, especialment russos. Bonus track: Telegram és la plataforma que fa servir l’exèrcit rus mentre que l’ucraïnès l’ha prohibida.

Telegram tornava a ser interessant per a inversors. Va ser el banc VTB, una entitat estatal amb estrets vincles amb el Kremlin, que en va vehicular el finançament. Aquest suport financer, juntament amb les inversions d'oligarques propers a Putin, suggereix que Durov ja no és el rebel emprenedor tecnològic que un cop va afirmar ser. El Kremlin, reconeixent el potencial de Telegram tant per a la desinformació com per a la vigilància, sembla haver cooptat la plataforma per als seus propòsits.

"Bonus track: Telegram és la plataforma que fa servir l’exèrcit rus mentre que l’ucraïnès l’ha prohibida"

Donada la naturalesa opaca dels negocis i operacions governamentals russes, és difícil discernir la veritat de la propaganda. Alguns fins i tot han qüestionat si el mite fundacional de la persecució de Durov per part de Putin va ser una narrativa elaborada per legitimar Telegram entre els moviments dissidents globals. El cas és que no ho podem saber i cada dia emergeixen noves especulacions i narratives que fan més difícil separar.

La reacció i el veritable problema

La resposta a la detenció de Durov ha estat polaritzadora. Molts activistes pels drets digitals, advocats i polítics s'han afanyat a defensar-lo, emmarcant l’afer com un atac a la llibertat d'expressió. Tanmateix, la llibertat d'expressió no equival a la llibertat de conseqüències. També és notòria la manipulació que n’ha fet l’ultradreta. Figures com Elon Musk i Tucker Carlson s’han afanyat a fer córrer una falsa narrativa de l’afer per atacar la UE (quan en realitat és un tema de la justícia francesa), impulsant una teoria de la conspiració que ignora el veritable problema: el fracàs de Telegram a l'hora de frenar les activitats il·legals a la seva plataforma.

Pavel Durov ha estat notificat repetidament en diverses jurisdiccions sobre les activitats il·legals a Telegram —terrorisme, pornografia infantil, tràfic de drogues, blanqueig de diners, tràfic de persones, i més—. Malgrat tenir la capacitat de fer front a aquestes demandes Durov ha triat no fer res. Molts dels seus defensors addueixen erròniament que és coherent, perquè ell mai no ha col·laborat amb estats. Tenim constància, però, que a petició de les autoritats alemanyes i índies Telegram ha facilitat noms, IP, telèfons i adreces físiques d’usuaris que les autoritats judicials respectives havien reclamat. Més fe cega.

Per què ha triat no fer res? O, més ben dit, per què no pot fer res més que no sigui no fer res? Perquè com va admetre a principis d'any al Washington Post, Telegram està a punt de ser rendible. Invertir en equips de moderació i supervisar la plataforma i tancar comptes i grups criminals se li menjaria els magres marges, un preu que Durov sembla no estar disposat a pagar. La pregunta de Pla de “I tot això qui ho paga?” sempre és la resposta.

La mentida messiànica

Pavel Durov és sovint referit com el “Mark Zuckerberg de Rússia” | VIA Empresa

És sorprenent com de fàcilment caiem en la trampa de creure que un multimilionari com Durov és un defensor de la privacitat —que segurament ho és— quan, en realitat és també un empresari que fa negoci amb el sofriment que les activitats criminals a la seva plataforma causen en individus i societats. Ja no val allò que la plataforma és neutra o que el propietari no n’és responsable.

"La veritat és molt més fosca o clara segons es miri: Telegram no és el baluard de privacitat que afirma ser"

Aquesta situació no és exclusiva de Telegram sinó que reflecteix una tendència més àmplia a les grans tecnològiques on líders carismàtics com Durov filen narratives messiàniques per justificar les seves accions —o la seva inacció—. La veritat és molt més fosca o clara segons es miri: Telegram no és el baluard de privacitat que afirma ser.

L’evidència de l’engany

I no ens podem creure res perquè Telegram menteix quan li convé, i molt. En una investigació de la revista Wired l’empresa negava que un enginyer, que hi va treballar en el seu creixement durant cinc anys, hi hagués treballat mai, i que en tot cas, d’haver-ho fet, no tenia signatura. Conec personalment aquest extreballador, sé que hi va treballar perquè parlava amb ell quan hi era, però això seria qüestió de fe. La ciència és que té correus electrònics de 2016 a 2021 que ho demostren; amb l’adreça de Telegram, amb executius d’Apple, Stripe i Spotify i amb documents que porten la seva signatura i la de Durov. Wired va poder comprovar l’autenticitat dels documents. Ha esborrat Telegram i ara utilitza WhatsApp.

"El disseny de Telegram ha permès que la plataforma hagi estat cooptada per actors opacs financers i polítics"

L’afer de Telegram no va de llibertat d’expressió, de democràcia o de l’opressió de la UE a la innovació. Va de l’ensulsiada d'una plataforma que molts crèiem robusta, va de responsabilitat, de retre comptes, de poder, de control, de diners i de malànimes. El disseny de Telegram ha permès que la plataforma hagi estat cooptada per actors opacs financers i polítics i que la seva baula més forta, Durov, sigui també la més feble. És hora que deixem de tenir fe cega en la paraula dels multimilionaris broligarques tecnològics i els comencem a exigir transparència, responsabilitat i rendició de comptes.