Agilitat emocional

"El coeficient intel·lectual ja no és l’indicador més fiable i precís per a pronosticar l’èxit en l’acompliment d’una persona a la feina". De fet, alguns estudis demostren que el 36% del desenvolupament organitzatiu depèn de la intel·ligència emocional.

Peter Salovey i John Mayer són dos psicòlegs que van realitzar recerques pioneres sobre la intel·ligència emocional. En el seu treball la van definir com la capacitat per percebre, entendre, utilitzar i regular les emocions de manera efectiva.

Posteriorment, Daniel Goleman, autor d’Intel·ligència emocional (1995), va popularitzar-ne el concepte; argumentava que la intel·ligència emocional és tan important com la intel·lectual pel que fa a l’èxit i el benestar de les persones. Les seves contribucions han influït àmpliament en el camp de la psicologia i han generat un interès significatiu en el desenvolupament de les habilitats emocionals en diversos àmbits, com ara l’educatiu i el laboral, i també en la gestió del lideratge.

Això significa que les emocions que sentim i la manera com les gestionem influeixen en el nostre rendiment, la satisfacció laboral i les relacions que establim a la feina. Els treballadors que són capaços de reconèixer i comprendre les seves pròpies emocions així com les dels altres tendeixen a ser més efectius. A més, aquells que saben regular-les, gestionar els impulsos i adaptar-se a situacions estressants gaudeixen de més satisfacció laboral i d’una relació de més qualitat amb els companys.

El paper crucial que té la intel·ligència emocional en tots els àmbits de les nostres vides és una realitat. No obstant això, fins ara s’ha parlat d’aquest concepte sense vincular-lo als valors o a l’ètica. Una persona emocionalment intel·ligent pot fer-ho servir nogensmenys per manipular i treure profit personal d’altres persones o organitzacions, per liderar una secta o per convertir-se en un dictador.

"Les emocions són senyals que ens indiquen allò que ens importa. Estiguem atents, perquè ens guien per actuar segons els nostres valors"

Si vinculem la intel·ligència emocional amb els valors de la persona és quan podem parlar d’agilitat emocional, un concepte proposat per Susan David, la reconeguda psicòloga nord-americana de la Universitat de Harvard. Susan afirma que "les emocions són senyals que ens indiquen allò que ens importa. Estiguem atents, perquè ens guien per actuar segons els nostres valors". Ella ho defineix com "l’habilitat per a conviure amb els nostres pensaments, emocions i records de manera saludable i coherent amb els nostres valors".

L’aplicació pràctica d’aquest concepte el trobem en el cas de la Maria, una gran professional amb qui he treballat recentment en un projecte de desenvolupament organitzatiu. El projecte va començar amb uns tallers sobre gestió emocional i automotivació. Un dels objectius consistia a ajudar els empleats a identificar els seus valors i objectius personals, per després transformar-los en una font d’impuls i de satisfacció en el seu treball diari.

Uns mesos més tard, ens vam retrobar per fer-ne el seguiment. La Maria, que és la responsable de gestió de persones i talent de la seva empresa, em va posar un exemple molt clar de com estava portant a la pràctica les habilitats en agilitat emocional que havíem estat treballant al taller.

Em va parlar de l’Eduard, un dels responsables de projecte de l’empresa; l’Eduard estava coordinant en aquell moment un projecte de la companyia que era estratègic i desafiador. En una de les reunions del projecte va començar a manifestar senyals d’estrès i de frustració, i la Maria va decidir aplicar els quatre principis d’agilitat emocional.

El primer principi és l’acceptació de les emocions que sentim. Així doncs, va crear un espai segur per parlar amb l’Eduard en el qual ell es pogués expressar lliurement mentre la Maria el tractava de manera amable i amb compassió. Tan bon punt l’Eduard es va sentir escoltat i entès va poder reconèixer les seves emocions i comprendre millor el que pensava.

"Amb l'etiquetatge emocional som més conscients del que sentim, i, a més, agafem certa distància de les nostres emocions"

El segon principi és l’etiquetatge emocional, és a dir, posar nom a les emocions. D’aquesta manera som més conscients del que sentim, però principalment ens permet agafar una certa distància de les nostres emocions. Per una banda, les reconeixem i acceptem; per l’altra, les identifiquem sense convertir-nos en aquestes emocions. Això ens facilita prendre una decisió més conscient del que volem fer amb aquesta emoció. L’Eduard es va adonar que l’estrès simbolitzava la necessitat imperiosa que tot sortís perfecte. La frustració, a més, venia de la necessitat de demanar ajuda en uns temes concrets del projecte, per als quals creia que li mancava l’experiència i els coneixements necessaris.

El tercer principi és identificar els valors subjacents a les emocions que sentim. La Maria li va preguntar què li estaven dient aquestes emocions i l’Eduard es va adonar que per a ell era molt important el treball en equip i l’honestedat. Va entendre que la frustració era un senyal per sincerar-se i demanar ajuda; havia de canviar algunes decisions per promocionar el treball en equip i la col·laboració en el projecte.

La frustració pot ser un senyal per sincerar-se i demanar ajuda

L’Eduard va entendre la necessitat d’ampliar la perspectiva i qüestionar-se els seus patrons de pensament automàtic davant les seves emocions. Amb aquest quart principi, la Maria i l’Eduard es van mirar satisfets.

Finalment, l’Eduard va decidir emprendre noves accions amb relació al projecte. Va reunir tot l’equip per tal de distribuir de manera diferent algunes responsabilitats i va demanar ajuda tècnica en alguns temes concrets.

Actualment el projecte està tirant endavant; té noves dificultats, és clar, però compta amb un equip molt més cohesionat. L’Eduard ha tingut l’oportunitat de créixer professionalment actuant de manera coherent amb els seus valors. Gràcies a això, ha vist reduïts els seus nivells d’estrès i de frustració. La Maria ha aconseguit millorar la satisfacció laboral i el sentiment de pertinença de tot l’equip.

Aquests principis fonamentals ens permeten establir una relació més saludable amb les nostres emocions i utilitzar-les de manera efectiva a la nostra vida diària. Si practiquem l’agilitat emocional, podrem esdevenir més resilients, prendre decisions més encertades, tenir relacions més satisfactòries i aconseguir més assoliments personals i professionals.

A mesura que avancen, la Maria continua brindant suport emocional i guiant l’Eduard i la resta de professionals de l’empresa perquè prenguin decisions basades en els seus valors, en el que realment els importa i respectant els interessos de l’empresa. 

Aquest exemple demostra que vincular la intel·ligència emocional amb els valors d’una persona i fomentar l’agilitat emocional en un entorn laboral pot promoure una cultura de suport, creixement i benestar emocional tant per als treballadors com per a l’empresa en el seu conjunt.