Això, eufemismes empresarials i altres catàfores

Desaccelerar no sona igual que allò altre, que frenar. Però és exactament el mateix. La catàfora és un recurs literari que consisteix a enunciar un element abans que el seu referent. És això, una mala passada pels estudiants de la selectivitat, que van ser interrogats sobre el particular.

La catàfora serveix per despertar i retenir l'interès del lector.

En el llenguatge del món empresarial, de catàfores, ben poques. En canvi, hi ha altres figures literàries amb un ús molt intensiu. Com ara l'eufemisme.

La catàfora del primer paràgraf és un exemple d'això, d'eufemisme: parlar de desaccelerar quan es vol dir que s'ha frenat.

Eufemisme és emprar una expressió suau en lloc d'una de dura o incòmoda. El llenguatge eufemístic serveix per mantenir la conversa per camins de bona educació i decència. És útil perquè les disputes no degenerin en espirals de violència verbal –dir-se el nom del porc- o fins i tot de violència física –tirar-se els plats pel cap. És molt oportú per evitar situacions incòmodes. Per exemple, dir que l'ha palmat algú queda més desagradable que els clàssics ha traspassat, ens ha deixat o descansa en pau. És convenient, també, per retirar d'ús expressions que resulten ofensives per algunes persones o col·lectius.

En el món empresarial hi ha eufemismes per donar i per vendre. Així, quan parles del mercat de treball, pots dir regulació d'ocupació per no dir que estàs fent fora treballadors. Anunciar moderació salarial, en el supòsit que els sous anessin disparats abans, t'estalvia de dir que el sou potser donarà per menys a partir d'ara. Dius reestructuració per no dir tallar alguns caps, o recursos humans per no dir persones. Expliques a tal persona, s'ha desvinculat de l'empresa quan en realitat l'has feta fora. Parles de directiu per evitar parlar de "jefe", o de col·laboradors per no dir el que són, uns subordinats. Fa poc una política parlava de mobilitat exterior per no reconèixer que hi ha emigració de joves sense feina ni futur.

Si has de parlar de la situació de l'empresa, és més còmode dir desacceleració que no dir que les coses et van francament malament. O dir contracció en lloc d'admetre que l'any que ve no tens més remei que gastar menys, perquè d'on no n'hi ha no en raja. Amb l'eufemisme tensió de tresoreria no hauràs de reconèixer que no tens un duro a caixa. Diràs guanyar competitivitat quan hagis de precaritzar les condicions de treball. Faràs una inversió estratègica en lloc d'allò que és: una despesa de la qual no esperes obtenir retorn.

Segons quines situacions, millor suavitzar-les. Dir deslocalitzar per no dir que baixes la persiana i t'endús la feina un lloc on surti més a compte. Dir manca d'encaix en el perfil per no dir ineptitud. Dir modesta per no dir clarament insuficient. Dir sobredimensionat per no dir excessiu. Dir escalar la informació per no dir mentir. Dir debat per no dir bronca. Dir desincentiu en lloc de càstig. Dir intercanvi d'experiències en lloc d'espionatge empresarial. Dir desmotivat per no dir mandrós.

Quan se n'abusa, però, l'eufemisme pot passar de dir de manera suau una cosa realment dura de sentir, a dir les coses de manera tan complicada que s'acabi oblidant el significat original o se suggereixi el contrari del que es vol dir. El llenguatge políticament correcte és, de fet, l'eufemisme fet mainstream. L'eufemisme és com un perfum per a les idees, però pot degenerar en un fum tòxic. En mesura, és senyal bona educació; en excés, cinisme o desinformació.

En realitat, potser del que es tractaria és d'això, de fer el llenguatge empresarial més catafòric i menys eufemístic. Així despertaria més interès i inspiraria més confiança.
Avui et destaquem
El més llegit