Transhumància 4.0?

Durant el mes de novembre de l'any 2017 vaig ser convidat pel programa d'innovació tecnològica The Collider tutelat per la Mobile World Capital. Els impulsors d'aquest projecte volien que els parlés sobre el negoci de la intermediació immobiliària quan amb prou feines s'escoltava la paraula proptech al nostre país. Si bé és cert que no em van demanar que els parlés de les startups del sector immobiliari, volien conèixer els processos interns i models de negoci de les immobiliàries per intentar extreure idees innovadores per al sector.

"Un estudi d'Oxford afirma que la fusió de robòtica, TIC i IA tindrà un impacte devastador dins el mercat laboral"

Per preparar la meva xerrada vaig intentar centrar-me a comprendre el públic al qual m'havia de dirigir, vaig començar a llegir blogs "startuperos" i a visualitzar documentals del mateix estil. M'intrigava saber com havia de dirigir-me a les ments "disruptives" de la sala perquè la presentació fos el més profitosa possible. En aquest procés d'immersió vaig anar a parar a l'estudi de Carl Benedikt i Michael Osborne (Oxford University) titulat The Future of Employment: How susceptible are jobs to computerisation on afirmaven que "el 47% de les ocupacions a EUA està en alt risc de ser automatizable" i ho justificaven explicant que "La fusió de la robòtica, les tecnologies de la informació i la intel·ligència artificial tindran un impacte devastador dins el mercat laboral". En aquest moment vaig tenir l'ingenu (o no) pensament que podia ser la meva primera i última conferència sobre el model de negoci de la intermediació immobiliària.

Des de la meva xerrada el 2017 fins a 2019 estan adquirint cada vegada més pes i fiabilitat les tecnologies que desplaçaran a molts homes i dones dels seus llocs de treball. Aquestes tecnologies estan en un nivell tan avançat que poden substituir des d'un taxista o transportista mitjançant el vehicle autònom o realitzar tasques que un advocat o banquer podria realitzar mitjançant les innovacions que s'estan duent a terme en el sector legal i financer. La Revolució 4.0 ja està aquí i ha arribat per quedar-se.

Més info: Recuperar el lideratge

Sempre que he obert debat sobre el futur dels llocs de treball, són moltes les veus que afirmen que no és la primera revolució que s'ha produït en la història i que l'ésser humà ha acabat sent útil en altres àmbits laborals. I és cert. No obstant això, mai abans les màquines que substituïen el treball manual de l'home havien estat dotades d'Intel·ligència Artificial (IA), de manera que els robots que abans substituïen la càrrega més pesada i mecànica de treball ara no només poden fer-ho, si no que els nous robots ja poden pensar per si mateixos al estar dotats d'una intel·ligència que els permet emmagatzemar coneixements predeterminats i aprendre nous coneixements per modificar processos amb la finalitat de guanyar més eficàcia en el treball. Mai abans s'havia donat aquest fet en cap revolució industrial o tecnològica. Com es reinventarà l'ésser humà? És l'era de la incertesa.

En aquesta era, la política va per darrere de la societat i la tecnologia va molt més avançada que aquesta. Per aquest motiu, davant la falta de coneixement dels governs sobre si aproven, regulen o tracen una transició planificada sobre la substitució de l'home per la IA, l'ésser humà pot veure's immers en uns anys en la transhumància d'aquest segle. Durant els anteriors segles, la transhumància consistia en què el pastor recorria llargs quilòmetres al costat del seu ramat a la recerca de pastures en bon estat en funció de l'època de l'any i l'alçada de les terres. Si aquesta revolució tecnològica dotada d'IA i absent de regulació segueix aquesta dinàmica, la nova transhumància consistirà en un viatge (físic i/o introspectiu) de l'ésser humà a la recerca de la seva productivitat.

"Si la revolució tecnològica amb IA i absent de regulació segueix aquesta dinàmica, la nova transhumància serà un viatge (físic i/o introspectiu) de l'ésser humà a la recerca de la seva productivitat"

Per què un tema tan transcendental com l'automatització dels llocs de treball no està a la taula dels governs? Serà que l'estan legitimant? O serà que viuen tan distanciats de la realitat que no ho veuen venir? Aquesta revolució ja està treballant perquè la recopilació de dades de tots els habitants del planeta generi algorismes que serveixin perquè suposadament pugui existir un govern algorítmic que vetlli pel "benestar" dels ciutadans. Serà en aquest moment on els polítics s'adonin? Vist així, Black Mirror pot ser més que una sèrie de suposada ficció.

Els anomenats millenials viurem de ple aquesta situació (les següents generacions evidentment també, però la seva formació anirà encaminada cap a aquest nou món) i davant la incertesa sobre la regulació de l'automatització dels llocs de treball, podríem ser una de les generacions amb més impacte social i laboral de l'automatització? Entrem a la universitat en plena crisi, sortim al mercat amb la mateixa crisi i… afrontarem la plenitud laboral competint amb algorismes que ens poden expulsar del mercat abans dels 50 anys?

Més info: Els Hereus de la Catalunya 2030

No hi ha dubte que l'arribada de les noves tecnologies ha suposat un gran avanç en la societat, i sens dubte la IA aplicada a determinats camps pot ser un gran avanç humà i humanitari. No obstant això, sorprèn que aquest debat de futur imminent no estigui ni en un tercer plànol en el dia a dia dels legisladors.

Últimament, estem escoltant el concepte Renda Bàsica Universal (RBU) com a panacea de possibles problemes que van des de casos de l'actual pobresa per part de determinats sectors socials a la solució de la pèrdua de treball com a conseqüència de l'automatització.

Però dins d'aquesta RBU, què és el que podem considerar com a bàsic? Posem per exemple que, en 20 anys un advocat que ha hagut d'obtenir el seu graduat, màster i contínua formació per ser un dels millors professionals del seu bufet és acomiadat al costat de gran part dels seus col·legues perquè el bufet on treballa ha adquirit un programari infinitament més eficient i resolutiu que la capacitat humana per analitzar casos i establir estratègies legals. Aquest advocat podria passar de la nit al dia de cobrar un salari per sobre de la mitjana nacional a cobrar una RBU, i ser inútil per al seu mercat amb prou feines 50 anys. Serà l'Estat qui sustentarà el dia a dia d'aquesta persona i determinarà el que ha de ser bàsic per a la seva vida? Quina responsabilitat juga el bufet que ha optat per un programari made in Silicon Valley en lloc d'un humà? Que sigui un Estat qui decideixi per l'individu sobre el que deu o no ser "bàsic", em sembla una idea inquietant. De la mateixa manera que considero inquietant que per aquesta "regla de tres" es pugui crear un oligopoli de super rics amos de la indústria de la IA davant d'una nova classe social de "rentistes bàsics". Pot ser com a mínim el final del relat liberal.

"És inquietant que es pugui crear un oligopoli de super rics amos de la indústria de la IA davant d'una nova classe social de "rentistes bàsics"

Abans que aquestes línies es puguin titllar de pessimistes, vull deixar constància que això no ha estat més que un exercici d'advocat (encara no desplaçat per un programari) del diable per a la reflexió i prevenció de mals majors. Hauríem de qüestionar la tendència actual de determinades noves tecnologies i reflexionar socialment davant la passivitat dels governs. Les noves tecnologies que implementen IA han de ser sempre per servir o compatibilitzar a l'ésser humà i moltes de les aplicacions ja desenvolupades ho són. No obstant això, hem d'estar alerta que aquests nous desenvolupaments intel·ligents mai se centrin en la substitució a gran escala del treball de l'ésser humà, evitant que aquest caigui en la irrellevància.

I tu, on et veus treballant en 20 anys?

Més Informació
The Collider, la 'celestina' entre recerca i empresa
El veritable repte de la Intel·ligència Artificial
Avui et destaquem
Comentaris