Parlem de falsedats, de mentides o imprecisions, amb la distància de qui no es veu exposat a elles. Ens creiem autoritzats a parlar de "fakes" amb condescendència, sentint-nos lluny dels perjudicats.
Així i tot, amb la millor voluntat, de bona fe, en els nostres projectes seguim les orientacions de qui no sempre està ben informat, o de qui interessadament minimitza les conseqüències de no aconseguir els objectius.
"Acceptem consells de qui no se'ls aplica a si mateix, i els donem amb la vanitat de qui ja creu haver-ho après tot amb les seves experiències"
No llueix el paper d'advocat del diable, però s'han de conèixer les dues versions d'un fet. El món de l'empresa concentra, afortunadament, molt progrés darrere de les idees, però també hi ha lloc per a l'engany, com tants casos coneguts (i molts més desconeguts) posen de manifest.
Acceptem consells de qui no se'ls aplica a si mateix, i els donem amb la vanitat de qui ja creu haver-ho après tot amb les seves experiències.
Sovint fem cas a l'opinió de qui té un clar conflicte d'interessos o de qui no assumirà cap responsabilitat si les coses no surten tal com assegura. Citant a Warren Buffett, no convé preguntar a un perruquer si necessitem un tall de cabell ("Don't ask the barber whether you need a haircut"). Ningú va contra el seu profit i aquest no necessàriament ha de coincidir amb el nostre. Dit d'una altra manera, a voltes és recomanable evitar equivocar-se de la mà de qui no sap prou del que predica o de qui té poc a perdre.
La motivació de qui empeny el seu projecte va lligada a la presa de decisions. Les encertades orienten el camí a seguir, les errades assenyalen el que s'ha de corregir.
"Ningú va contra el seu profit i aquest no necessàriament ha de coincidir amb el nostre"
L'empenta no es correspon amb la impulsivitat, ni prendre riscos equival a actuar temeràriament. Tampoc la cautela implica covardia. Cal actuar amb prudència, encara que amb ambició i audàcia.
La controvèrsia de qui aporta més en un projecte s'il·lustra amb la coneguda frase de l'empresari australià Richard Pratt comparant el compromís i la implicació de la gallina i del porc en un plat d'ous amb cansalada ("In a meal of bacon and eggs, the chicken is involved, the pig is committed."). El pollastre hi participa, el porc està compromès.
El proveïdor dels ous no recordarà haver donat consells erronis ni reconeixerà haver impel·lit a assumir riscos excessius. Qui ha cedit la cansalada acostuma a ser qui ha dedicat l'esforç i les millors idees, fins i tot els seus estalvis, a fer realitat un projecte. Falta per saber en quina taula es menjarà el plat quan estigui cuinat.