Empresaris o emprenedors

Es parla d'empresaris i d'emprenedors com si fossin dues personalitats antagòniques, amb objectius diferents. Convé rebatre els tòpics que només assignen a l'emprenedor la promoció de projectes innovadors, doncs l'empresari també dissenya estratègies transformadores, llença nous productes o serveis, i pretén més presència en el mercat. 

Es fa difícil pensar en un empresari que no tingui mentalitat d'emprenedor o en una empresa que deixi de ser emprenedora. Innovar, competir, adaptar-se als canvis, són trets fonamentals de les organitzacions exitoses i de les seves persones.

L'emprenedor ha de detectar les oportunitats amb una gran fortalesa, exempta d'arrogància, per a fer front als fracassos. L'empresari, tingui guanys o pèrdues, superats els anys d'incertesa inicial, assumeix les dificultats de l'explotació del negoci i condueix els canvis que es requereixen.

"Es fa difícil pensar en un empresari que no tingui mentalitat d'emprenedor o en una empresa que deixi de ser emprenedora"

No hauria d'haver-hi diferències en la dimensió ètica, en els principis i valors, en l'aversió al risc, en el lideratge, o en la capacitat d'obtenir finançament, entre un empresari i un emprenedor. Els dos comparteixen la voluntat d'afegir valor fabricant un producte o donant el millor servei als seus destinataris finals.

Segons una definició clàssica, l'empresa està constituïda per aquells que aporten capital, treball i direcció. La distingeixen uns objectius compartits, la generació de riquesa per tots els que en formen part (salaris, interessos, impostos, guanys pels accionistes i autofinançament), i la seva activitat enfocada a donar resposta a necessitats reals de la societat.

Si no genera valor, o no és útil al bé comú, no serà viable. Així ho han demostrat tants projectes d'emprenedors que no han obtingut prou reconeixement del mercat, i grans organitzacions que han causat fallida després d'haver estat exitoses.

Deixant aquí de banda l'economia social i solidària, cal dir que una empresa èticament impecable sense beneficis no té sentit. Menys encara el té la que assoleix guanys sense cap mena d'honestedat en les seves operacions i que no mereix formar part de cap sector.

Sense considerar aquí els que no tenen vocació de tirar endavant l'explotació de l'empresa que han aconseguit fer emergir, semblen existir dues situacions singulars en l'evolució d'un emprenedor després de consolidar el fruit del seu esforç.

Per una banda aquella en la que els accionistes no li reconeixen la capacitat requerida per gestionar l'empresa, cas que s'acostuma a exemplificar amb Steve Jobs, relegat de la marca que va crear i a la que va tornar per dur-la fins on és ara, o el més recent del fundador de WeWork. El futur també és incert per una organització a través de l'elecció de qui millor la pot pilotar.

Per l'altra la de l'anomenat "serial enprepeneur", amb una clara motivació per empènyer diferents projectes simultàniament o un darrer l'altre. Alguns casos d'emprenedor en sèrie s'han identificat amb el de qui resulta ser més hàbil saltant del tren abans que aquest s'estimbi, tot i que són els menys.

On si es poden trobar diferències és en el perfil dels inversors. La visió de qui emprèn no ha de coincidir amb els criteris adoptats per decidir comprometre recursos econòmics a un nou projecte, basats en unes expectatives que han de demostrar la corresponent viabilitat, distints dels aplicables davant una empresa ja consolidada.

Qui aporta finançament pot diversificar la seva cartera incorporant negocis emergents que han de fer front als primers anys d'incertesa, testant l'oferta i competint per un mercat indefinit, en el que cada tipologia d'inversor (venture capital, bussines angels, company builders, etc.) perseguirà uns resultats diferents. És habitual la pragmàtica assumpció del 10% com el percentatge de participacions que han de proporcionar una alta rendibilitat i suportar el cost de les restants fallides.

En el cas de les startups predomina l'anomenat "spray and pray", expressió d'origen bèl·lic oposada a l'operativa d'invertir per convicció, que té per objectiu estar present en el capital d'un suficient nombre de projectes esperant que algun d'ells doni els fruits desitjats. Una estratègia quasi estadística, enfocada a operar en el marc de la incertesa, com si es tractés d'un joc de probabilitats, de manera que com més iniciatives innovadores es tinguin en cartera més possibilitats hi haurà que alguna d'elles esdevingui un èxit, potser el somiat i escàs unicorn.

En qualsevol cas, sigui quin sigui l'entorn en què es desenvolupen, necessitem empresaris i emprenedors que tinguin fe en la seva idea, que perseverin en l'encaix entre el mercat i l'oferta que proposen. Totes les empreses han tingut el seu instant zero, el seu naixement amb pocs recursos, però l'empenta que van mantenir permet gaudir avui de tants productes i serveis que jutgem indispensables. 

Més informació
Un milió d'euros per a Ulabox
L'engany de l'última milla
Ètica i startups
Avui et destaquem
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?

El més llegit