L’ecommerce s’incorpora amb fermesa en els hàbits de compra i ha esdevingut una veritable amenaça al comerç tradicional, que s’ha d’adaptar per competir. En aquest context, és de valorar l’esforç de moltes organitzacions, com la que serveix aquí d’exemple, en la seva voluntat de créixer.
Empènyer un projecte empresarial exigeix disposar de recursos que, en la majoria de casos, no existeixen o s'esvaeixen amb rapidesa. Per aquest motiu interessa preguntar-se quins són els criteris seguits per atorgar o denegar crèdits i ajuts.
El finançament privat analitza el risc d'una inversió atenent que prové dels mateixos recursos. Cas diferent són els ajuts públics, sufragats amb fons aportats per totes les persones físiques i jurídiques de la societat, gestionats per organismes que els distribueixen i que afecten sectors on hauria de prevaldre la competència.
Apreciant la transparència, causa certa sorpresa observar com algunes empreses amb resultats dubtosos obtenen finançament públic. És el cas d'Ulabox, organització en línia que subministra producte fresc a domicili que, segons ha informat la premsa, ha obtingut un crèdit d'un milió d'euros del Departament d'Empresa i Coneixement.
"Sembla una paradoxa que el préstec d'un milió d'euros públics es concedeixi a una empresa en la qual un percentatge molt rellevant del seu capital està en mans d'una multinacional que el 2018 ha facturat 5.951 milions d'euros"
Amb l'objectiu d"accelerar el desenvolupament de la seva estratègia per digitalitzar el comerç local", ha estat concedit per Innova Global, una de les línies de finançament de les entitats Avançsa i Acció. Des de la màxima prudència interpretant les dades, convé comentar-ho doncs es tracta de fons públics.
Tot i que no és fàcil conèixer els ajuts que atorga la línia Innova Global, atenint-nos al que es desprèn de la nota de desembre del 2016 anunciant la seva creació, és probable que es tracti d'un préstec participatiu. La percepció del risc és diferent en cada persona que avalua la capacitat de retornar un crèdit, però en aquest cas ens trobem amb una societat que té unes pèrdues acumulades de gran volum.
En números rodons les pèrdues d'Ulabox han estat de -4,1 milions d'euros el 2017, -4,7 milions el 2016, -3,0 milions el 2015, -1,1 milions el 2014, -0,8 M el 2013, -0,5 milions el 2012, -0,4 milions el 2011 i -10.000 euros el 2010. En total des del 2010 fins al 2017 més de 14 milions d'euros acumulats en pèrdues que deuen estar en el passiu del balanç suportades per les aportacions dels socis.
Tot i l'admiració que mereix la seva trajectòria de quasi deu anys de funcionament, no pot ser un cas d'èxit una empresa que cada any perd diners comptant amb accionistes de gran solvència. Segons informació publicada, Ulabox ha disposat d'un finançament amb recursos propis del que pocs emprenedors poden gaudir, amb ampliacions de capital protagonitzades fonamentalment pel gegant Sonae, que va arribar a tenir un 40% del capital i que després va reduir fins a un 25%.
Sembla una paradoxa que el préstec d'un milió d'euros públics es concedeixi a una empresa en la qual un percentatge molt rellevant del seu capital està en mans d'una multinacional de la distribució que el 2018 ha facturat 5.951 milions d'euros, propietària de centres comercials i d'exitoses cadenes de distribució. Convindria conèixer els motius de concedir un ajut a qui disposa de tal potència econòmica al darrere en lloc de promocionar altres projectes innovadors sense propietaris tan solvents.
"Convindria conèixer els motius de concedir un ajut a qui disposa de tal potència econòmica darrere en lloc de promocionar altres projectes sense propietaris tan solvents"
El préstec s'ha concedit a través d'Innova Global, de la que no hi ha gaire informació accessible, però seria desitjable més transparència donat que en el 2018 s'han executat 18,8 milions d'euros de la seva línia tal com apareix en documentació accessible. No es coneixen les condicions del crèdit concedit a Ulabox però poden ser d'interès els criteris assumits atès que un préstec participatiu acostuma a contemplar un tram de remuneració associat a uns beneficis que, des de la seva fundació, mai han existit.
Com es pot llegir en algunes publicacions, "Ulabox té com a objectiu fer la vida més fàcil als qui hi compren, estalviant-los temps i diners, amb una atenció al client excel·lent i un 95% de clients satisfets", però l'èxit també es mesura en resultats, no només en l'emissió de factures.
Estalviar temps i diners als clients ha requerit assumir pèrdues. Tanmateix sembla un transvasament, una cessió, des de l’empresa que perd diners cap als clients que els estalvien, una equació que sempre és benvinguda pel mercat però que no es pot mantenir gaire temps. Ara apareixen fons públics i s’ha de saber si també es dedicaran a estalviar-li diners al clients, la qual cosa podria fer l’administració pública d’altres maneres i per a tothom.