El passat divendres 25 d'octubre va tenir lloc les XXIV edició de la Jornada dels Economistes amb el lema Economia digital i sostenibilitat. A la inauguració la Sra. Cristina Gallach, alta comissionada del Govern espanyol per a l'Agenda 2030, afirmà: "La digitalització és quelcom transversal, imparable i global que afecta a tot el planeta i millora el benestar i la sostenibilitat que és, i hauria de ser, el pilar central de tota activitat". Una frase que no ens hauria de deixar indiferents al tractar-se d'una persona amb una àmplia experiència i coneixement del món pel que fa les seves problemàtiques, potencialitats i tendències de futur.
Gallach: "La digitalització és transversal, imparable i global i afecta a tot el planeta i millora el benestar i la sostenibilitat que és, i hauria de ser, el pilar central de tota activitat"
Sostenibilitat i digitalització són l'expressió d'uns fets que en tractar-los simbiòticament, -en un món que es mou entre dos grans reptes: la desigualtat i l'emergència climàtica-, obliguen a assumir la necessitat de tractar també simbiòticament el progrés tècnic-científic i el progrés social. En cas de no fer-ho, persistirem en avançar per un camí que converteix als ciutadans, a escala global, en esclaus de les grans companyies tecnològiques multinacionals. Gràcies a invertir milers de milions de dòlars en fer avançar la ciència i la tecnologia, infereixen en les nostres decisions gràcies també a escoltar-nos, observar-nos, llegir-nos, tot identificant els nostres moviments, preferències i debilitats. Ens coneixen més del que ens coneixem nosaltres mateixos.
La crisi climàtica i la desigualtat són els dos fets omnipresents. Del primer, la conca del Francolí en general, i l'Espluga de Francolí en particular, van ser-ne testimonis la passada setmana. El riu tranquil, la nit de dimarts al dimecres, va augmentar el seu cabal fins a arribar a ser igual que el del Roine en la seva desembocadura. La riuada immensa ens va deixar destrucció, morts i somnis ofegats però, a la vegada, l'evidència de la solidaritat immensa entre veïns i la convicció que amb el canvi climàtic els episodis extrems seran més freqüents. Mantenir les lleres dels rius nets, protegir les zones inundables i innovar canviant l'urbanisme, incorporant materials constructius amb més resistència i també més flexibilitat esdevé un repte indefugible.
"Mantenir les lleres dels rius nets, protegir les zones inundables i innovar canviant l'urbanisme esdevé un repte indefugible"
Quant a la desigualtat, quedant-nos a casa nostra, cal recordar que si bé l'ocupació ha millorat, també ha crescut la precarietat. El 87% dels nous contractes signats són temporals i la taxa de pobresa en el treball arriba al 12,2%, en un mercat laboral on el 20% de la població amb un nivell econòmic més elevat guanya unes 5,7 vegades el que guanya el 20% de la població de menys nivell econòmic, tot mantenint l'escandalosa bretxa de gènere que concreta que el 22% de les dones treballen a temps parcial i un 18% tenen guanys anuals per sota del salari mínim interprofessional. Tot plegat són evidències de la feblesa del nostre model productiu, el qual no albira el futur amb les exigències de l'economia del coneixement, mentre la pobresa es cronifica i la precarietat laboral i els problemes en l'habitatge es perpetuen, com explica l'Informe Insocat per a la millora de l'acció social del març d'enguany.
Desigualtat i crisi climàtica que no reben les respostes polítiques requerides per revertir-les, atès que el poder polític, en gran part dels països, s'està mostrant poc efectiu a l'hora d'afrontar aquests reptes. No només a causa de la seva magnitud, sinó també per un funcionament disfuncional de la política actual. Aspectes com el curt-terminisme, els discursos buits de contingut i la lluita pel poder com a fi últim, estan perjudicant seriosament el debat col·lectiu, la generació de consensos i la presa de decisions, tenint el bé comú com a objectiu, amb la mirada posada en les exigències de la societat del coneixement.
La complexitat s'estén arreu amb les seves contradiccions i dilemes generant un grau de paràlisi per albirar el futur llunyà i prendre les decisions requerides en el marc de l'economia digital. Unes decisions que haurien de considerar que Catalunya és capdavantera en la generació de progrés científic, disposa d'excel·lents universitats i centres de recerca; compta amb una estructura empresarial àmplia amb un entramat industrial potent, disposa d'una bona xarxa d'infraestructures de mobilitat, un entramat social que demanda evolucionar cap a un model econòmic bio-base en contra d'una economia petro-base, i ocupa una posició geoestratègica clau a la Mediterrània.
"Catalunya pot esdevenir un país: capdavanter en sostenibilitat, economia digital, robòtica social, IA, biociència i biotecnologia"
En aquest context, retornant a la Jornada dels Economistes, es constatà que Catalunya, gràcies a les seves potencialitats, pot esdevenir un país: capdavanter en sostenibilitat, en economia digital al ser un país avançat en models urbanístics amb criteris de smart and sustainable city, cal pensar en l'Institut d'Arquitectura Avançada. Referent en robòtica social i Intel·ligència Artificial, cal recordar l'Institut de Robòtica i Informàtica Industrial i el Centre de Supercomputació de Barcelona. I també avançat en biociència i biotecnologia gràcies a la Xarxa de Referència en Biotecnologia. L'objectiu hauria de ser vertebrar un model econòmic propi de l'economia digital, tot assegurant alhora la cohesió i el progrés social.
Talent, experiència i capacitat existeixen, només falta prestar-hi la indispensable atenció i aplicar-hi els recursos requerits