Impostos i robots

Aquesta darrera setmana les tempestes han tornat a fer destrosses al camp tot evidenciant que el clima, al nostre país, adopta components desconeguts fins fa pocs anys. Fortes tempestes a l'inici de setembre que ens recorden les temperatures extremes del passat agost, que originaren que en diversos indrets de l’hemisferi nord manqués l’aigua arran de l’evaporació en alguns rius europeus. Aquests fenòmens climatològics extrems m’han portat a pensar que essent l’aigua l’autèntic recurs estratègic, és incomprensible que amb la tecnologia existent no es posi solució a aquest greu problema.

Hi ha massa interessos arrelats en el passat que castiguen el futur col·lectiu en l’albada d’un nou temps accelerat per les tecnologies, els canvis de valors imperants, els nous interessos geo-estratègics, la gran dependència de la ciència i la tecnologia, que ens crea una falsa sensació de seguretat, l’increment d’eines i objectes dotats d’intel·ligència artificial (IA) i la creença, per part de la població amb més capacitat de decisió, que el futur no esdevindrà tan diferent com el passat. Sembla que es vulguin ignorar tant la necessitat de desterrar els paradigmes que ens porten a la immobilitat, com l’afirmació del professor Marvin Minsky, quan li preguntaren si "els robots heretarien la Terra", i ell va respondre: "Sí, però els robots serem nosaltres".

"Es miri com es miri, es vulgui ignorar o no, la tecnologia reemplaça humans dels llocs de treball"

No hi dubtes que estem lluny de poder robotitzar treballs en els quals cal imaginació enfront a noves situacions, o en aquells que requereixen intel·ligència emocional. Ara bé, també és cert que Arjun Chandrasekaran, tecnòleg del Virgínia Tech, el 2016 va formular les bases d’un algoritme d'aprenentatge per reconèixer escenes d'humor i crear-les; o que la Xina invertirà milers de milions per esdevenir líder mundial el 2030 en IA. La robòtica és omnipresent en molts camps, no sols en la indústria, efectuant tasques que fins ara sols desenvolupaven els humans, inclús en l’agricultura on els robots desenvolupats per Australian Centre for Field Robotics de Sydney fan tot tipus de tasques com arrancar les males herbes o recollir la fruita madura.

Es miri com es miri, es vulgui ignorar o no, la tecnologia reemplaça humans dels llocs de treball. El darrer informe de l'OCDE, analitzant 32 països, explica que el 14% dels llocs de treball tenen una alta probabilitat de ser automatitzats i un 32% canviaran substancialment. A Espanya el 20% passaran a mans de robots.

Enfront aquest escenari originat pel requerit augment de la productivitat, que manlleva llocs de treball, no s’hauria d’ignorar que el repte és com utilitzar la tecnologia en benefici de tots. Avui no és suficient extreure capacitat productiva a la tecnologia, com s’ha fet al llarg de les tres revolucions industrials precedents. Ara l’objectiu és robotitzar els processos avançant en fabricar productes intel·ligents i, a la vegada, socialitzar els beneficis associats a l’automatització industrial i a la presa de decisions automàtiques, tot assolint una societat més lliure, segura (que no és més controlada) i amb models de desenvolupament sostenible, un fet no sols possible sinó indefugible. Per fer-ho, cal acceptar, a l'igual que fa dècades ho fou la potència mecànica, que en la indústria 4.0 la capacitat de procés autònoma i intel·ligent esdevé la clau. Quelcom que ara, igual que abans amb el vapor, disminueix el temps per assolir resultats i la necessitat de mà d’obra.

"Cal ser realista i entendre que el canvi, quant a composició del treball, comporta que els robots i autòmats haurien de tributar"

Cal ser realista i entendre que el canvi, quant a composició del treball, comporta que els robots i autòmats haurien de tributar. Gravar la potència de càlcul que aporta productivitat, és coherent en la línia que des de fa dècades també tributa la potència instal·lada considerada com la suma de les potències nominals dels equips industrials de naturalesa elèctrica o mecànica en l’Impost d’Activitats Econòmiques. Un impost que no hauria de considerar el nombre de treballadors, atès que és imprescindible crear llocs de treball.

És l’hora de tenir present el que va passar a finals del segle XIX quan es treballava 90 hores a la setmana. Ara estem en una nova cruïlla on també cal que la tecnologia afavoreixi a tots, socialitzant els beneficis del seu ús, tant pels treballadors que han de veure com disminueix progressivament el nombre d’hores treballades sense que comporti davallades dels seus ingressos i, a la vegada, s’obtinguin més recursos per finançar les polítiques socials.

Més Informació
Digitalitzar-se per fer la transformació digital
Cal pensar i escoltar al gruix del teixit productiu català
Transformació dels llocs de treball i formació
Avui et destaquem
Comentaris