La ciència té tant prestigi que ara hi ha un munt de disciplines que intenten vincular-s’hi fins i tot més enllà del que seria raonable, com si això les ajudés a confirmar que les seves conclusions també són certes i demostrar que la seva feina es basa en fets empírics i metodologies prou incontestables. Ja fa un temps que els periodistes estudien a la Facultat de Ciències de la Comunicació, i els politòlegs a la de Ciències Polítiques. Volen ser tan científiques que han necessitat posar-ho així, en plural, però cada cop estic més convençut que és una pena que no hi ha hagi més disciplines que vulguin ser considerades un art.
Segons el diccionari “ciència” és el conjunt de coneixements obtinguts mitjançant l’observació i el raonament, sistemàticament estructurats, comparables experimentalment i dels quals se’n poden deduir principis i lleis generals amb capacitat predictiva. Potser sí que el periodisme, la política, la psicologia, el dret o la geografia poden ser ciències, però trobo molt necessari que també vulguin ser considerades un art. Segons el mateix diccionari “art” és la capacitat o l’habilitat per fer alguna cosa, o el conjunt de preceptes i regles necessàries per fer alguna cosa. Voler saber fer les coses, i no només dictar les lleis que prediuen com han de ser. Benvinguda la gent de ciències, però darrerament trobo a faltar més artistes.
Passa el mateix amb les persones que estan al capdavant de projectes, organitzacions o empreses. El món de la gestió és cada cop més ple de gent entestada en ser científica i es troben a faltar les vocacions artístiques. Cada cop estic més convençut que la gestió és un art que toca bores amb la poesia, que també té mètrica i normes. En essència gestionar es basa en tres fets difícils de resoldre només amb recursos tècnics:
Entendre
Tenir una opinió formada sobre el que està passant, d’on ve, quines són les causes i quines les tendències, quins els competidors i quins els interessos que hi poden tenir altres persones. És difícil, perquè demana disposar d’informació i una mirada holística: tècnica, política, legal, humana, sectorial... Mai tens la certesa d’haver-ho considerat tot en la seva justa mesura, ni de conèixer tot allò que cal per comprendre bé la situació. L’art d’entendre sempre és incert.
L’art de decidir sempre és incert
Decidir
La més difícil de les habilitats d’aquest art. Quin és el pla?, en quin ordre?, a quina velocitat?, amb quants recursos?, amb quines persones?, amb quins lideratges?... és impossible estar segur de si estàs combinant bé totes les variables. Sempre hi ha moltes altres maneres de fer-ho que també podrien ser raonables. L’art de decidir sempre és incert.
Convèncer
Malgrat els dubtes que has tingut quan miraves d’entendre i decidir, per convèncer necessitaràs transmetre decisió i convenciment dins i fora de la teva organització, als teus equips i als teus caps. Has de conviure amb els teus dubtes, amb la incertesa, sense que es converteixi en inseguretat. L’art de la persuasió sempre és incert.
Entendre, decidir, convèncer. Cap de les tres coses és una ciència exacta, per això gestionar és un art que no es pot dur a terme només administrant recursos i aplicant principis i lleis generals amb capacitat predictiva. Cal sensibilitat artística.