L'atmosfera de recuperació econòmica sembla embolicar l'ambient previ de les eleccions del pròxim 20 de desembre. Des de les posicions governamentals es treu pit, presumint que les coses s'han fet molt bé i Espanya, definitivament, està canalitzada i sortint de l'abominable crisi soferta. No coincideixen amb aquesta impressió altres representants polítics, diríem que de l'oposició encara que, ens temem, l'oposició són tots les altres formacions a excepció dels qui governen.
Angela Merkel enalteix també, visitant Madrid, la bondat i teràpia de les reformes operades a Espanya sota la batuta de Mariano Rajoy. I la gent del carrer, al cap i a la fi, tots i cadascun de nosaltres, aquells que no anem amb cotxe oficial i amb escorta, ens preguntem sobre qui té raó perquè contemplant i escoltant l'evolució dels indicadors econòmics potser és cert que ens redrecem, però veient com estan les nostres butxaques, l'escepticisme condeix entre les famílies.
Una primera perspectiva des de l'angle macroeconòmic ve a confirmar la recuperació de l'economia espanyola. A pesar que el producte interior brut en el tercer trimestre de 2015 hagi perdut una mica d'embranzida, creixent en el 0,8% en taxa trimestral i en el 3,4% anual, per aquest flanc, en efecte, el panorama pinta millor. Espanya pot tancar 2015 amb un creixement del 3,3% segons el Govern, del 3,2% segons l'OCDE i el BBVA, o del 3,1% segons la Comissió Europea. Desenes al marge, Espanya creix. Confirmen la recuperació econòmica una sèrie de referències.
En primer lloc, la creació d'ocupació que, d'acord amb l'EPA corresponent al tercer trimestre de 2015, ha crescut en 544.700 persones en els últims 12 mesos. Sens dubte, una bona notícia solament entelada per les ombres de la qualitat de l'ocupació creada, per la precarització dels llocs de treball i pels baixos sous que s'estan pagant, amb absolut predomini de la contractació temporal i llocs de treball a temps parcial. Recuperació en termes de treball?
En segon lloc, la reforma del sector financer, que sembla estar ja consolidada amb independència del ball de fusions bancàries que es rumoreja en els mentiders de la capital, amb diferents parelles de ball per la qual tal vegada sigui la gran última reordenació bancària després del crack de gran part del sistema financer. Els comptes de resultats del conjunt d'entitats de dipòsit a 30 de juny de 2015 llancen un superàvit d'explotació de prop de 8.900 milions d'euros, lluny, doncs, d'aquells daltabaixos de 2011 i 2012 saldats amb pèrdues d'explotació de 16.760 i 56.329 milions d'euros, respectivament, i un benefici després d'impostos de 5.699 milions d'euros en el primer semestre de 2015. Emperò, al tancament del mateix, el finançament de les entitats de crèdit al sector privat havia descendit a 1,358 bilions d'euros quan 2014 va concloure amb un saldo per aquest concepte d'1,380 bilions. A més, el finançament d'activitats productives se situava a 30 de juny de 2015 en 661.450 milions d'euros, a enorme distància del saldo d'1,012 bilions d'euros de 2010. Recuperació en assumptes de finançament bancari?
En tercer lloc, s'insisteix en la consolidació fiscal posant l'accent en la reducció del dèficit públic. En aquest punt, per més que s'anunciïn a so de bombo i platerets, els esforços darrere de la contenció de la despesa pública, l'assossegada lectura sobre les finances de les nostres Administracions Públiques genera certs interrogants que en un pròxim article examinarem a fons. Creguem-nos, de moment, que un dels pilars de la recuperació espanyola és el de la consolidació fiscal. De moment, diguem que més o menys… Recuperació de les nostres erràtiques finances públiques?
I el quart punt que fonamentaria aquesta teòrica reactivació seria el de les reformes estructurals, que més o menys vénen a ser com a ciència infusa, amb el mercat laboral com a paradigma. Aquí les discrepàncies, per poc que es vegi en quins termes es pronuncien els tribunals i en quines mesurades la reforma del mercat laboral ha creat més atur que ocupació, són grans. Recuperació gràcies a les reformes o reformes sense fruits collits fins avui?
En qualsevol cas, la veritat és que el consum ha repuntat, la inversió s'ha animat i les millores de les condicions de finançament aquí estan.
Amb tot, la pregunta és aquesta: tot el mèrit d'aquests llums de recuperació econòmica cal anotar-ho en l'haver dels qui regeixen les nostres destinacions o s'han conjugat diversos factors clau per entrellucar aspectes de reactivació? El suspens sobre la resposta obre la invitació a un proper article… Seguirem!
Angela Merkel enalteix també, visitant Madrid, la bondat i teràpia de les reformes operades a Espanya sota la batuta de Mariano Rajoy. I la gent del carrer, al cap i a la fi, tots i cadascun de nosaltres, aquells que no anem amb cotxe oficial i amb escorta, ens preguntem sobre qui té raó perquè contemplant i escoltant l'evolució dels indicadors econòmics potser és cert que ens redrecem, però veient com estan les nostres butxaques, l'escepticisme condeix entre les famílies.
Una primera perspectiva des de l'angle macroeconòmic ve a confirmar la recuperació de l'economia espanyola. A pesar que el producte interior brut en el tercer trimestre de 2015 hagi perdut una mica d'embranzida, creixent en el 0,8% en taxa trimestral i en el 3,4% anual, per aquest flanc, en efecte, el panorama pinta millor. Espanya pot tancar 2015 amb un creixement del 3,3% segons el Govern, del 3,2% segons l'OCDE i el BBVA, o del 3,1% segons la Comissió Europea. Desenes al marge, Espanya creix. Confirmen la recuperació econòmica una sèrie de referències.
En primer lloc, la creació d'ocupació que, d'acord amb l'EPA corresponent al tercer trimestre de 2015, ha crescut en 544.700 persones en els últims 12 mesos. Sens dubte, una bona notícia solament entelada per les ombres de la qualitat de l'ocupació creada, per la precarització dels llocs de treball i pels baixos sous que s'estan pagant, amb absolut predomini de la contractació temporal i llocs de treball a temps parcial. Recuperació en termes de treball?
En segon lloc, la reforma del sector financer, que sembla estar ja consolidada amb independència del ball de fusions bancàries que es rumoreja en els mentiders de la capital, amb diferents parelles de ball per la qual tal vegada sigui la gran última reordenació bancària després del crack de gran part del sistema financer. Els comptes de resultats del conjunt d'entitats de dipòsit a 30 de juny de 2015 llancen un superàvit d'explotació de prop de 8.900 milions d'euros, lluny, doncs, d'aquells daltabaixos de 2011 i 2012 saldats amb pèrdues d'explotació de 16.760 i 56.329 milions d'euros, respectivament, i un benefici després d'impostos de 5.699 milions d'euros en el primer semestre de 2015. Emperò, al tancament del mateix, el finançament de les entitats de crèdit al sector privat havia descendit a 1,358 bilions d'euros quan 2014 va concloure amb un saldo per aquest concepte d'1,380 bilions. A més, el finançament d'activitats productives se situava a 30 de juny de 2015 en 661.450 milions d'euros, a enorme distància del saldo d'1,012 bilions d'euros de 2010. Recuperació en assumptes de finançament bancari?
En tercer lloc, s'insisteix en la consolidació fiscal posant l'accent en la reducció del dèficit públic. En aquest punt, per més que s'anunciïn a so de bombo i platerets, els esforços darrere de la contenció de la despesa pública, l'assossegada lectura sobre les finances de les nostres Administracions Públiques genera certs interrogants que en un pròxim article examinarem a fons. Creguem-nos, de moment, que un dels pilars de la recuperació espanyola és el de la consolidació fiscal. De moment, diguem que més o menys… Recuperació de les nostres erràtiques finances públiques?
I el quart punt que fonamentaria aquesta teòrica reactivació seria el de les reformes estructurals, que més o menys vénen a ser com a ciència infusa, amb el mercat laboral com a paradigma. Aquí les discrepàncies, per poc que es vegi en quins termes es pronuncien els tribunals i en quines mesurades la reforma del mercat laboral ha creat més atur que ocupació, són grans. Recuperació gràcies a les reformes o reformes sense fruits collits fins avui?
En qualsevol cas, la veritat és que el consum ha repuntat, la inversió s'ha animat i les millores de les condicions de finançament aquí estan.
Amb tot, la pregunta és aquesta: tot el mèrit d'aquests llums de recuperació econòmica cal anotar-ho en l'haver dels qui regeixen les nostres destinacions o s'han conjugat diversos factors clau per entrellucar aspectes de reactivació? El suspens sobre la resposta obre la invitació a un proper article… Seguirem!
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.