Els atributs del lideratge en l'era disruptiva

Com ha de ser un líder del segle XXI? Com ha de dirigir, prendre decisions, i generar valor pel seu entorn, en un món d’extrema complexitat i incertesa? Com ha de progressar i prosperar en un entorn amb cada cop major presència d’intel·ligència artificial, supercomputadors i cervells electrònics? Vaig descobrir la meva passió pel lideratge i pel management (la gestió d’organitzacions) quan cursava el meu MBA, a finals dels 90. Aleshores, amb 30 anys, era un jove enginyer frustrat, perquè em mancaven habilitats de direcció de persones; i no tenia coneixements de temes tan apassionants com l’estratègia, el màrqueting, les finances o el mateix lideratge. Vaig descobrir un món, el del lideratge i la gestió d’organitzacions, que em van captivar, especialment pel que tenen de component humanístic.

"El management és una disciplina intensiva en relacions humanes. El directiu ha de contribuir al desenvolupament professional i personal de les persones del seu equip"

El management és, en primer lloc, una ciència: forma part del corpus de les ciències socials. A les escoles de negoci, investiguem i desenvolupem marcs teòrics basats en l’evidència, emprant el mètode científic. D’igual manera que Newton va observar un fenomen (la caiguda d’una poma), i va induir una llei universal (la Llei de la Gravetat), els professors de management hem d’observar fenòmens socials que es donen en el si de les organitzacions (com creixen, com competeixen, com asseguren la qualitat, com despleguen polítiques de màrqueting o financeres, com fan R+D...) per obtenir marcs teòrics i bones pràctiques aplicables a altres organitzacions. No són lleis immutables, com la de la Gravetat: poden canviar amb les circumstàncies. Però directius i emprenedors han d’habituar-se a utilitzar el mètode científic: plantejar hipòtesis i contrastar-les. Elaborar un pla de negoci requereix testejar científicament assumpcions de mercat, de tecnologia i de model de negoci, validant-les de forma empírica. Cal teoritzar, i demostrar la teoria amb experiments, prototips i anàlisis de mercat. Encara hi ha qui diu que el management és un art, però no és cert: el management és una ciència (tot i que hi ha autèntics “artistes” del management).

En segon lloc, el management és una professió. En els programes de formació de directius i emprenedors pretenem formar autèntics professionals del management. Molts tècnics que provenen del món de l’enginyeria, de la biologia, de la ciència o de la salut es converteixen en mànagers professionals un cop assoleixen una posició de gestió o directiva (i, sovint, no tornen a les posicions més tècniques). Gestionar organitzacions, dirigir, prendre decisions i liderar esdevé una pràctica professional.

"És en la dimensió de l’humanisme, quan realment un directiu, un mànager esdevé (o no) líder. Un líder té energia emocional per guiar i traccionar un equip humà"

Però el més apassionant del management és que també és un humanisme. El management és una disciplina intensiva en relacions humanes. El directiu ha de contribuir al desenvolupament professional i personal del seu equip. Ha d’entendre què les motiva, què les emociona, què les inspira, què les amoïna i què les bloqueja. I és en aquesta dimensió, la de l’humanisme, quan realment un directiu, un mànager esdevé (o no) líder. Un líder té energia emocional per guiar i traccionar un equip humà. El líder no només demostra habilitats tècniques. Demostra sensibilitat, autoconeixement, visió i capacitat de mobilització

Curiosament, molts dels atributs del líder comencen per la lletra “c”. Un líder ha de conceptualitzar (ha de generar noves idees, ha de ser creatiu, elaborar visions engrescadores de futur). També ha de comunicar (ha de transmetre informació i emocions, de forma analíticament acurada però també emocionalment inspiradora). I ha de convèncer (ha de ser capaç d’influir i activar cap a l’acció a un equip humà). Però les “c” més importants que defineixen un líder són les 4 “c’s” del model de lideratge propi que hem elaborat a Esade, d’acord amb la nostra vocació humanística i missional: un líder ha de ser competent (ha de disposar dels coneixements i habilitats que permeten l’exercici del lideratge amb èxit), ha de ser conscient (entendre molt bé les seves fortaleses i debilitats, així com les amenaces i oportunitats de l’entorn), ha de ser compassiu (ser extremadament sensible amb els problemes inherents a l’ésser humà), i aspirar no només a generar valor econòmic (profit), sinó també valor social (people) i mediambiental (planet). I, finalment, ha de ser compromès (ha d’estar orientat a la iniciativa, a l’acció i al canvi efectiu).

La gestió d’organitzacions i l’exercici del lideratge és una disciplina fascinant. Difícilment s’entendria la història de la humanitat sense l’acció decidida del lideratge. I difícilment podrem avançar cap a un futur de prosperitat compartida sense líders i organitzacions competents, conscients, compassives i compromeses, especialment en un temps fluid i inestable sotmès a un profund canvi en, com a mínim, tres dimensions fonamentals: tecnològic, climàtic i geopolític. Venen temps de grans reptes, i també de grans oportunitats pels lideratges.