Tard o d'hora havia d'haver-hi un cap de turc per escarmentar als bancs i paradisos fiscals. No era just observar com es violava la llei sobre tràfics financers irregulars, aprofitaments insòlits d'oportunitats "canalles", usant la terminologia ad hoc de la professora Nicoletta Napoleoni. Durant tres primers lustres del segle XXI, les irregulars opcions del negoci financer s'han multiplicat, de la mateixa manera que els grups mafiosos de la delinqüència organitzada requereixen vehicles idonis per blanquejar les ingents sumes de diners que recapten i que, en conjunt, podrien igualar el muntant del petroli com negoci global.
En aquest cas: tràfic d'armes, droga, sexe i tracta de blanques, negocis de les màfies, depredacions il·legals de governants i polítics, o gestors de grans empreses, o senzillament de persones sense escrúpols del capitalisme global que desborden la legislació dels Estats i es lucren de les deficiències del control supranacional. A mercats globals (aquí hi ha la trampa) no es corresponen legislacions globals, ni regulacions supranacionals suficientment garantides. En conseqüència, avantatges per als murris i lladres; i ambdós abunden per tot arreu.
El succeït a Andorra amb la BPA i a Espanya amb el Banc de Madrid és senzillament aclaridor. Cada matí l'escàndol creix i en conseqüència també creixen les responsabilitats dels que han gestionat, "a la seva manera", dipòsits i inversions, sense atendre al risc contaminant de determinades operacions suposadament irregulars que en paral·lel realitzaven juntament amb d'altres que haurien de ser realment legals. Aquests gestors bancaris han pensat amb el dany col·lateral envers als clients que actuaven de bona fe, i ara es veuen greument perjudicats o sota sospita? Tan sols la liquidació del Banc de Madrid podria deixar sense cobertura a 500 clients amb comptes superiors a 100.000 €, segons ADICAE, que cobreixen el Fons de Garanties de Dipòsits. En aquest cas el fet que els directius perdin els seus dipòsits em sembla un càstig a la seva irresponsabilitat gens menyspreable; "un escarment per als altres", tenint en compte que l'Ètica exigeix al banquer ser un exquisit administrador de recursos aliens, i en cap moment actuar com si fos el seu amo.
Amb tot, això d'Andorra podria ser un correctiu, una lliçó dels Estats Units a les entitats bancàries de països menors. Hauria tractat de la mateixa manera el Tresor nord-americà a un banc xinès? De moment, el mal ja està fet, tot i que s'han donat altres precedents. Per exemple, la Comissió de prevenció del blanqueig de capitals a Espanya ja va imposar el 2013 –darrer exercici amb dades conegudes- vuit multes a entitats financeres per aquest motiu. Tot i que el Ministeri d'Economia no fa públics els noms dels bancs infractors, les multes pujaven a 5,25 milions d'euros.
Aquest procediment està velat per la Llei General Tributaria i per la de Protecció de Dades, raó per la qual s'estaria estudiant la modificació de la Llei Tributaria per facilitar la publicació de la llista de morosos superiors a la quantia d'1 milió d'euros. Quantitats mínimes si les comparem amb els 1.196 milions d'euros de multa USA al Commerzbank alemany, per ocultació d'activitats dineràries entre el 2002 i el 2008.
Tanmateix, el Tresor imposà al francès BNP una sanció de 6.500 milions. Tota una llista inacabable que els Estats Units ha escomès amb implacable serietat als últims anys. Vegem: al HSBC, 1.682 milions el 2012; al JP Morgan, 184 milions el 2013; a ING, 548 milions el 2012; al Crèdit Suisse se'l sancionà amb 474 milions el 2009, i a RBS el van multar amb 442 al 2010. Si era conegut tan rigorós seguiment d'activitats irregulars als grans bancs, en quin cap entra una gosadia com la dels gestors andorrans del BPA o del Banc de Madrid? El problema és la informació i, a partir de la transparència, la impunitat ha mort. Com a exemple aquest botó.
En aquest cas: tràfic d'armes, droga, sexe i tracta de blanques, negocis de les màfies, depredacions il·legals de governants i polítics, o gestors de grans empreses, o senzillament de persones sense escrúpols del capitalisme global que desborden la legislació dels Estats i es lucren de les deficiències del control supranacional. A mercats globals (aquí hi ha la trampa) no es corresponen legislacions globals, ni regulacions supranacionals suficientment garantides. En conseqüència, avantatges per als murris i lladres; i ambdós abunden per tot arreu.
El succeït a Andorra amb la BPA i a Espanya amb el Banc de Madrid és senzillament aclaridor. Cada matí l'escàndol creix i en conseqüència també creixen les responsabilitats dels que han gestionat, "a la seva manera", dipòsits i inversions, sense atendre al risc contaminant de determinades operacions suposadament irregulars que en paral·lel realitzaven juntament amb d'altres que haurien de ser realment legals. Aquests gestors bancaris han pensat amb el dany col·lateral envers als clients que actuaven de bona fe, i ara es veuen greument perjudicats o sota sospita? Tan sols la liquidació del Banc de Madrid podria deixar sense cobertura a 500 clients amb comptes superiors a 100.000 €, segons ADICAE, que cobreixen el Fons de Garanties de Dipòsits. En aquest cas el fet que els directius perdin els seus dipòsits em sembla un càstig a la seva irresponsabilitat gens menyspreable; "un escarment per als altres", tenint en compte que l'Ètica exigeix al banquer ser un exquisit administrador de recursos aliens, i en cap moment actuar com si fos el seu amo.
Amb tot, això d'Andorra podria ser un correctiu, una lliçó dels Estats Units a les entitats bancàries de països menors. Hauria tractat de la mateixa manera el Tresor nord-americà a un banc xinès? De moment, el mal ja està fet, tot i que s'han donat altres precedents. Per exemple, la Comissió de prevenció del blanqueig de capitals a Espanya ja va imposar el 2013 –darrer exercici amb dades conegudes- vuit multes a entitats financeres per aquest motiu. Tot i que el Ministeri d'Economia no fa públics els noms dels bancs infractors, les multes pujaven a 5,25 milions d'euros.
Aquest procediment està velat per la Llei General Tributaria i per la de Protecció de Dades, raó per la qual s'estaria estudiant la modificació de la Llei Tributaria per facilitar la publicació de la llista de morosos superiors a la quantia d'1 milió d'euros. Quantitats mínimes si les comparem amb els 1.196 milions d'euros de multa USA al Commerzbank alemany, per ocultació d'activitats dineràries entre el 2002 i el 2008.
Tanmateix, el Tresor imposà al francès BNP una sanció de 6.500 milions. Tota una llista inacabable que els Estats Units ha escomès amb implacable serietat als últims anys. Vegem: al HSBC, 1.682 milions el 2012; al JP Morgan, 184 milions el 2013; a ING, 548 milions el 2012; al Crèdit Suisse se'l sancionà amb 474 milions el 2009, i a RBS el van multar amb 442 al 2010. Si era conegut tan rigorós seguiment d'activitats irregulars als grans bancs, en quin cap entra una gosadia com la dels gestors andorrans del BPA o del Banc de Madrid? El problema és la informació i, a partir de la transparència, la impunitat ha mort. Com a exemple aquest botó.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.