El Barça significa molt per a mi. És passió, és records, és amor incondicional, és sentiment de pertinença d’un model únic, on les sòcies i els socis som els propietaris del nostre estimat club.
Per això, al fer-se públiques les dades econòmiques de l’exercici 2019-2020, m’he dedicat juntament amb col.legues i col.laboradors financers a deixar de banda la subjectivitat de l’amor que sento pel Barça i ho he analitzat com si fos una de les companyies amb les quals treballo. Mirant-ho amb perspectiva econòmica i de viabilitat i sostenibilitat empresarial.
I és que quan parlem de model de gestió, ho hem de fer des de la màxima distància i objectivitat possible. L'anàlisi serà el resultat d'una manera de fer les coses, i encara que s'han de tenir en compte factor exògens, el més important, és sempre plantejar un model sostenible, viable i amb previsió de possibles contingències.
"El més important, és sempre plantejar un model sostenible, viable i amb previsió de possibles contingències"
El Barça, com qualsevol altra institució amb un pressupost de quasi 1.000 milions d'euros anuals (aquest exercici estarà al voltant dels 700 milions d'euros), ha d'estar gestionat en base a aquests principis i encara amb més vehemència si cap, ja que el club pertany als seus prop de 150.000 socis. Això és una cosa que els gestors del club han de tenir ben present a l’hora d'aplicar el model econòmic, amb un clar èmfasi en la protecció patrimonial de la institució.
No és només un eslògan, el Barça és més que un club perquè és dels seus socis, no pertany a cap grup inversor, ni mediàtic, i aquest fet el fa únic. Encara que això tingui les seves dificultats intrínseques a l’hora de gestionar-lo, estic segur que el Barça es millor quan és de tots.
La falta de model es tradueix en falta de rigor i mètode en l'aplicació dels bons criteris de govern i gestió. Si no tinc un pla d'acció, simplement vaig fent depenent de les meves necessitats. Això va passar a partir del exercici 2017-2018, on la marxa de Neymar va provocar una reacció descontrolada en l'acumulació de nou deute a curt termini, per fitxar jugadors al primer equip de futbol.
Així, el Barça va elevar en un primer moment el deute en 300 milions d'euros, arribant a la xifra de 600 milions d'euros, i la temporada 2018-2019 aquest deute segons el propi club s'eleva un 48% més, fins arribar als 820 milions d'euros. És clar que la irrupció de la pandèmia té un efecte directe en l'augment, però no n’és l'explicació: sense covid-19, el deute s'hagués quedat en 770 milions d'euros, el que suposa un increment del 40%.
El Covid 19 només ha accelerat una situació que ja era greu en l'augment del deute, que es tradueix precisament en que el model econòmic no era ni sostenible ni viable. A més, el deute a curt termini es xifra en 500 milions d'euros, venciments a un any, mentre que el fons de maniobra és negatiu per més de 400 milions d'euros. Això ens deixa en una situació on no es poden afrontar els pagaments a curt termini, a proveïdors ni empleats (com els jugadors del primer equip de futbol).
El més important, arribats a aquesta situació, és intentar evitar un possible concurs de creditors, poder negociar el deute i les nòmines dels jugadors i en paral·lel (i de la mà) aquestes mesures han d'anar acompanyades d'un gir de 180 graus en el model econòmic i de retruc, en el model esportiu i social.
"Sense covid-19, el deute s'hagués quedat en 770 milions d'euros, el que suposa un increment del 40%"
Els objectius son racionalitzar els salaris a un màxim del 50% del pressupost anual del Club, aconseguir fluxes d'ingressos que ens permetin pagar els ajornaments (no oblidem que l'acord amb els jugadors significa que han fet de "banc" al Club, diferint un cobrament que sumaran a les fitxes actuals).
Però, sobretot, tornar a tenir un projecte viable i sostenible, basat en la protecció del patrimoni del Club, que és en si mateix l’actual model de propietat. I encara que ara vinguin moments durs, aquesta reorganització si s'aplica de forma estructural pel present i pel futur, permetrà aconseguir un full de ruta basat en el talent, l’esforç i la projecció professional que serà exemple de gestió esportiva i econòmica i permetrà al Barça ser competitiu, amb un model propi, que desafiï els anomenats Club-estat.