Barcelona... England?

Fa uns dies, i no és un acudit, coincidim dins un taxi amb un malaisi, un singapurès i un vietnamita. Aquest últim, que gairebé no parla anglès, és el conductor que ens porta des d'una ciutat perduda, de nom Long Xuyen, fins a Ho Chi Minh City, que com vostès saben és el nom que té ara el Saigon de les pel·lícules de la guerra de Vietnam.

El trajecte és de 187 kilòmetres, unes cinc hores tenint en compte l'estat de les carreteres, la conducció erràtica de les motos i la calma amb què el bon home del conductor s'entaula per esmorzar en una parada a mig camí.

El geni del xofer, de nom indesxifrable, mira de trobar punts en comú amb els seus clients. Musicalment, aposta per unes cançons pop-patriòtiques vietnamites soporíferes. Intento connectar-li Manel a través de l'Spotify del meu telèfon, però no hi ha manera.

Veu que no connecto amb la seva música, i ell intenta connectar amb algun altre dels meus interessos:

- You... Barcelona?
- Yes, yes.

Pausa.

- Ah... Barcelona... – assenyala la cama dreta, mentre la fa moure amunt i avall- Barcelona football.
- Yes, yes. Messi. Barça.
- Ah, yes, Barcelona football. Pausa.

Bé, sempre és interessant veure que coneixen alguna cosa de les que ens fan sentir orgullosos. Tampoc és tan complicat, a Vietnam, saber que existeix el Barça, quan tots els nanos que trobes pel carrer vesteixen colors de clubs europeus. Són samarretes que semblen les restes de sèries, les proves i els estocs rebutjats pel primer món. Fins i tot un vailet duia una del Barça amb el nom de Terry estampat a l'esquena: l'encarregat de fàbrica es devia deixar entabanar per rumors de fitxatges.

Per diversitat, s'hi podia veure fins a la segona de l'Espanyol de fa uns anys. O sigui, que a Vietnam, que és el país on es fabriquen les nostres sabates i samarretes, és més fàcil trobar els colors del Barça, el Manchester o el Chelsea que no pas qualsevol altre referent del nostre món occidental, ni el pa amb tomàquet, ni Gaudí ni la paella valenciana.

Estimulat per l'èxit amb la connexió, el xofer mira de continuar la conversa.

Silenci.

No, que ara diu alguna cosa. Ja la té. Em mira i diu:

- Barcelona...
- Yes, Barcelona
- Barcelona... England?

Pel meu esperit probritànic, gairebé em deixo arrossegar pel wishful thinking i li confirmo que Barcelona és una ciutat del Regne Unit. Però no ho faig. Ara bé, en realitat, la confusió geogràfica de situar Barcelona uns pocs milers de kilòmetres més enllà, els que separen la nostra capital de Londres, no té tanta importància. A més, qui diu Anglaterra, no està dient el bressol del futbol?

A Vietnam, Barcelona és Messi, que pots trobar en una lona de publicitat; o Neymar, que anuncia també a les mampares d'Ho Chi Minh una marca d'ulleres de sol. Barcelona és Barça.

I per arribar a Vietnam, molt probablement uses alguna de les companyies aèries dels Emirats Àrabs, que són les que patrocinen els clubs. Tot quadra: agradi més o menys, mentre al nou ajuntament de Barcelona continuen decidint què volen ser de grans, és el Barça qui s'ha col·locat en l'Olimp de les marques globals. I amb ell, el nom de la ciutat.
Avui et destaquem
El més llegit